CELLER COOPERATIU DE VALLS. Q.E.P.D.
Josep M. Vives Castellet (Valls, 1888 + 1954), fou coetani de Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973), va ser però, el primer, en la seva...
View ArticleLES PINTURES MURALS DE SANT ANDREU DE PALOMAR.
Havia parlat de l’església advocada a Sant Andreu, del que fou poble anomenat alhora que amb l’advocació de l’apòstol amb el topònim ‘Palomar’, que desapareixia el 20 d'abril de 1897, quan la reina...
View ArticleLA ‘CATEDRAL’ DE NULLES. CAMP SOBIRÀ. TARRAGONA. CATALUNYA
S’anomenen així fent un símil amb els edificis religiosos – normalment per la seva grandiositat i bellesa – algunes de les obre que com el Celler Cooperatiu de Nulles, situat al nord d'aquesta...
View ArticleESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE PLATJA D’ARO. CASTELL-PLATJA D’ARO....
El Camil Roig Pardos retratava l’església Santa Maria de Platja d'Aro, obra de l'arquitecte Josep Esteve i Corredor (Girona 3 de febrer de 1896-16 de juny de 1965) , construïda en un l terreny de...
View ArticleLA SANTÍSSIMA TRINITAT DE LA RÀPITA [ MAL DIT DE SANT CARLES]. MONTSIÀ....
No trobava l’autor d’aquesta església parroquial advocada a la Santíssima Trinitat quina façana retratava la Roser Riubrugent; de la descripció reprodueixo ; situada en un extrem de la part...
View ArticleESGLÉSIA DE SANTA EUGÈNIA DEL CONGOST. TAGAMANENT. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA
Superàvem les herbes – entre les que no falta l’ortiga – per retratar al Josep Olivé Escarré davant de la façana d’aquesta església de Santa Eugènia del Congost, en la que m’havia explicat es va...
View ArticleCAL SASTRE D’OLESA.TERRASSA.
Melcior Vinyals i Muñoz (Barcelona 1878 – 1938), és l’autor d’aquest singular edifici projectat l'any 1914, de planta triangular, adaptada a la forma del solar que fa cantonada entre els carrers de...
View ArticleQALAT DE VALLMOLL. CAMP SOBIRÀ. TARRAGONA
Els orígens del castell de Vallmoll es remunten al segle XI, en el període de la ‘Reconquesta’, té sens dubte un origen àrab, perquè malgrat la destrucció massiva i el robatori de la major part de les...
View ArticleDE LA CONFITERÍA VIUDA CARNÉ A LA FARMÀCIA ALBIÑANA. TERRASSA
Joaquim Vancells i Vieta ( Barcelona, 1866 —Barcelona, 1942 ), decorava la façana confiteria Viuda Carné que aleshores com ara consta d'uns baixos, destinats a botiga, i un habitatge familiar al pis...
View ArticleCAPELLA DE SANT ROC DE BATEA. LA TERRA ‘NOBLE’. TARRAGONA. CATALUNYA
El Joan Serra Sáun em feia arribar unes magnifiques fotografies de la Capella de Sant Roc, de la que no trobava els Goigs, i us deixo un parell d’enllaços molt interessants...
View ArticleVIENA. ANTIGA FÀBRICA DE LA SOCIETAT GENERAL D'ELECTRICITAT. TERRASSA
Terrassa és ‘ territori Lluís Muncunill i Parellada’ (Sant Vicenç de Fals, Bages, 25 de febrer de 1868 – Terrassa, 25 d'abril de 1931), com Sant Celoni és ‘ territori Manuel Joaquim Raspall i Mayol’...
View ArticleSANT SEBASTIÀ DE CASTELLSERÀ. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA
Retratava la Capella de Sant Sebastià de Castellserà, a l’ Urgell, Lleida; és un edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó amb llunetes que reposa damunt d'un fris sobresortit, a la part del...
View ArticleLA CAPELLA MARINERA DELS SOCORS DE TOSSA DE MAR. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA
Pere Magrans Nadal, retratava la façana arrebossada i pintada de la Capella dels Socors de Tossa de Mar a la comarca de la Selva, a la província de Girona, d’aquesta colònia del REINO DE ESPAÑA que...
View ArticleMERCAT DEL PLA. LLEIDA
Francesc de Paula Morera i Gatell (Tarragona, 1869 - Lleida, 1951), aixecava l’any 1920 aquesta gran estructura per acollir un Mercat Municipal , situat prop de la Seu Vella, on hi hagué les casernes...
View ArticleTRESORS DE L’ORTA. LES OLLES DEL BAUBO. LA TERRA ‘NOBLE’. TARRAGONA. CATALUNYA
Una fotografia de l’àlbum Orta de la pàgina del facebook ‘ LA TERRA ALTA, PER VEURE, PER VIURE’ , que devem a l’esforç i la voluntat gegantina del Joan Serra Saún, il•lustrarà la breu explicació que...
View ArticleL'ESCORXADOR DE LLEIDA
Francesc de Paula Morera i Gatell (Tarragona, 1869 - Lleida, 1951), aixecava l’any 1915 un escorxador per donar servei a una Ciutat que semblava créixer a nivell exponencial, 24.531 ànimes al cens de...
View ArticleDE SANT JOAN D'ORTA A HORTA-GUINARDÓ
El primer document escrit que fa referència explícita a Sant Joan d’Orta, data del 18 de març de 1095, que fixa els límits d’una finca «a ponent de la parròquia de Sant Joan d’Orta (sic)».Espero...
View ArticleLA MAREDEDÉU DEL BLAU. LLEIDA
La Marededéu del Blau s’atribueix a Jordi Safont i el seu ajudant, Bertran de la Borda; també però, van intervenir en la seva creació el calderer Mahoma Muilla, que va fer les diademes de la Verge, i...
View ArticleESGLÉSIA DE SANTA MARIA. EROLES. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA
Josep Leco retratava l'església parroquial, originàriament romànica del poble d'Eroles, advocada a Santa Maria, el nucli pertanyia a l'antic terme municipal Fígols de Tremp, integrat actualment en el...
View ArticleL’AIGUABARREIG DEL CORB. VILANOVA DE LA BARCA. SEGRIÀ. LLEIDA
En sabia força coses d’aquest ‘ riu estimat’ del que diu l’enciclopèdia catalana ; Neix a 762 metres d'altitud a la font de Rauric, dins el municipi de Llorac (Conca de Barberà), a l’extrem...
View Article