El Camil Roig Pardos retratava l’església Santa Maria de Platja d'Aro, obra de l'arquitecte Josep Esteve i Corredor (Girona 3 de febrer de 1896-16 de juny de 1965) , construïda en un l terreny de 3.956,50 m2 donat per Pere Bas i Sàbat – que havia estat Alcalde de Castell-Platja d’Aro - amb un bonic pòrtic enjardinat.
![]()
La primera pedra es posava el 15 d’agost de 1953, i s’acabava l’any 1955 i fou beneïda el 30 d’agost de 1959, pel Bisbe de Girona, Josep Cartañà i Inglés (1934-1963), essent rector el guixolenc Mn. Ramon Lloansí i Marill, a qui li fou dedicada la plaça de l’església el 19 d’abril de 1964.
El campanar l’acabà Mn. Pere Vila i Bosch, que també bastí la rectoria.
La imatge de la Mare de Déu és de l’ Antoni Delgado i Oliveró, ( Barcelona , 1939, Santa Cristina d'Aro 2014 ) , donada per Pepita Artigas i Pol, el sagrari és de la Casa Corberó, la creu processional és de Carmaniu igualment que l’artística tapa de metall de la pica baptismal (1962) donada per Pere Bas i Sábat, l’ambó és obra de Carmenatti i els canelobres i credència de ferro forjat, de la serralleria Las Cadenas, de Girona.
La patrona del poble de Fenals d’Aro és la Mare de Déu del Patrocini, la festa de la qual es restaurà el 2007 després de 70 anys d’oblit.
Amb la denominació Fenals, topònim que ens confirma l’escassa feracitat per al cultiu d’aquestes terres, que han vist amb el turisme un creixement exponencial, dels 1.185 habitants de l’any 1900, que minvaven en el primer feixisme () Dictadura Primo de Rivera ), i al començament del segon feixisme ( Dictadura de Franc; quantitat que es multiplica extraordinàriament en els períodes de vacances, sobretot a l’estiu , trobem :
Santa Maria de Fenals d'Aro, o Santa Maria de Fenals de Baix.
Santa Maria de Fenals d'Amunt
I, aquesta mateixa església coneguda així en algunes guies.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com
La primera pedra es posava el 15 d’agost de 1953, i s’acabava l’any 1955 i fou beneïda el 30 d’agost de 1959, pel Bisbe de Girona, Josep Cartañà i Inglés (1934-1963), essent rector el guixolenc Mn. Ramon Lloansí i Marill, a qui li fou dedicada la plaça de l’església el 19 d’abril de 1964.
El campanar l’acabà Mn. Pere Vila i Bosch, que també bastí la rectoria.
La imatge de la Mare de Déu és de l’ Antoni Delgado i Oliveró, ( Barcelona , 1939, Santa Cristina d'Aro 2014 ) , donada per Pepita Artigas i Pol, el sagrari és de la Casa Corberó, la creu processional és de Carmaniu igualment que l’artística tapa de metall de la pica baptismal (1962) donada per Pere Bas i Sábat, l’ambó és obra de Carmenatti i els canelobres i credència de ferro forjat, de la serralleria Las Cadenas, de Girona.
La patrona del poble de Fenals d’Aro és la Mare de Déu del Patrocini, la festa de la qual es restaurà el 2007 després de 70 anys d’oblit.
Amb la denominació Fenals, topònim que ens confirma l’escassa feracitat per al cultiu d’aquestes terres, que han vist amb el turisme un creixement exponencial, dels 1.185 habitants de l’any 1900, que minvaven en el primer feixisme () Dictadura Primo de Rivera ), i al començament del segon feixisme ( Dictadura de Franc; quantitat que es multiplica extraordinàriament en els períodes de vacances, sobretot a l’estiu , trobem :
Santa Maria de Fenals d'Aro, o Santa Maria de Fenals de Baix.
Santa Maria de Fenals d'Amunt
I, aquesta mateixa església coneguda així en algunes guies.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com