Superàvem les herbes – entre les que no falta l’ortiga – per retratar al Josep Olivé Escarré davant de la façana d’aquesta església de Santa Eugènia del Congost, en la que m’havia explicat es va produir el casament d’uns dels hereus de l’Oller de Collsuspina.
![]()
La descripció tècnica en diu , que és un 'edifici d'una sola nau, de carreus ben escairats, fets amb pedra local i lligats amb argamassa; les cantoneres també estan reforçades amb carreus de mida més gran amb la doble funcionalitat: d'element arquitectònic i decoratiu. Tota l'estructura es troba situada sobre una petita plataforma que s'anivella amb el pendent natural del terreny on es troba annexada una petita sagristia, amb diverses dependències modernes i el cementiri. Aquesta plataforma per la seva cara sud-est és feta de carreus, alguns de grans dimensions de pedra local ben escairada, que en algun dels seus punts estaria buida, contenint algun tipus de dipòsit. En els seus inicis es tractaria d'un temple senzill d'una sola nau acabada amb absis que cap el 1690 va ser ampliat allargant la nau per la part del davant i aixecant la coberta. Es conserven restes de murs d'època romànica i un campanar d'espadanya.
No podíem accedir a l’ interior que llegia ha estat força remodelat, i actualment està emblanquinat i decorat amb cortines.
EL AÑO TRIUNFAL de 1940, es traslladava la parroquialitat de l’església de Santa Maria, dalt al turó de Tagamanent, a aquesta església de Santa Eugènia.
Avui en aquesta església - com dissortadament a una munió incomptable – se li poden aplicar les paraules dels Goigs a la Marededéu de Núria ‘ voltada de soledats’.
El recolzament a la sedició feixista contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA per part de la Jerarquia Catòlica va ser més que un error, com va advertir el màrtir Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), va suposar el principi del fi pel que fa a la pràctica religiosa.
La descripció tècnica en diu , que és un 'edifici d'una sola nau, de carreus ben escairats, fets amb pedra local i lligats amb argamassa; les cantoneres també estan reforçades amb carreus de mida més gran amb la doble funcionalitat: d'element arquitectònic i decoratiu. Tota l'estructura es troba situada sobre una petita plataforma que s'anivella amb el pendent natural del terreny on es troba annexada una petita sagristia, amb diverses dependències modernes i el cementiri. Aquesta plataforma per la seva cara sud-est és feta de carreus, alguns de grans dimensions de pedra local ben escairada, que en algun dels seus punts estaria buida, contenint algun tipus de dipòsit. En els seus inicis es tractaria d'un temple senzill d'una sola nau acabada amb absis que cap el 1690 va ser ampliat allargant la nau per la part del davant i aixecant la coberta. Es conserven restes de murs d'època romànica i un campanar d'espadanya.
No podíem accedir a l’ interior que llegia ha estat força remodelat, i actualment està emblanquinat i decorat amb cortines.
EL AÑO TRIUNFAL de 1940, es traslladava la parroquialitat de l’església de Santa Maria, dalt al turó de Tagamanent, a aquesta església de Santa Eugènia.
Avui en aquesta església - com dissortadament a una munió incomptable – se li poden aplicar les paraules dels Goigs a la Marededéu de Núria ‘ voltada de soledats’.
El recolzament a la sedició feixista contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA per part de la Jerarquia Catòlica va ser més que un error, com va advertir el màrtir Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), va suposar el principi del fi pel que fa a la pràctica religiosa.