La Marededéu del Blau s’atribueix a Jordi Safont i el seu ajudant, Bertran de la Borda; també però, van intervenir en la seva creació el calderer Mahoma Muilla, que va fer les diademes de la Verge, i el pintor Tomé Teixidor, que en va policromar l'escultura.
Els goigs incorporen una ‘versió de la llegenda de la imatge’ ;
http://soltorres.udl.cat/bitstream/handle/10459/187/LLG-1-0080.pdf?sequence=1
Sabem que la imatge es va col•locar l'any 1447, al mainell de la Porta dels Apòstols de la Seu Vella, i que no hi ha constància escrita en aquelles dates de l’existència de cap desperfecte.
L'11 de novembre de 1707 Lleida va ser conquerida per les tropes de Felip V , nascut Felip d'Anjou, títol que va ostentar abans de convertir-se en rei, (Versalles, França, 19 de desembre de 1683 - Madrid, Espanya, 9 de juliol de 1746), i la Seu Vella va estar a punt d'ésser destruïda per la seva decisió personal pel delicte d’haver contribuït decisivament a la defensa de la ciutat. El Sàtrapa va signar l'ordre d'enderrocament el 5 de juliol de 1746, i no es va produir la defunció quatre dies més tard, que es va interpretat com un càstig de déu.
la Seu va transformar-se en una caserna militar, seguint les especificacions de l’enginyer en cap de Catalunya, Miguel Marín; els bens – de tot ordre – que ens canonges np s’havien pogut endur, es van distribuir entre els capitostos, es van malvendre, i fins alguns – els menys – es van perdre i/o es van destruir.
Hom pensa que el Blau de la Marededéu es produïa en aquell desgraciat període, coincidint amb el genocidi contra Catalunya, i com mostra fefaent d’aquest. Està clar que aquesta explicació no era del gust de la IGLÉSIA OFICIAL, i menys encara del REINO DE ESPAÑA.
![]()
Malgrat el Reconeixement com a Monument Nacional de la Seu Vella el 12 de juny de 1918, va continuar formant part del Patrimoni Militar.
El dia 19 d’abril de 1948 el Ministerio del Ejército va cedir el monument al Ministerio de Educación Nacional, sota la supervisió de la Dirección General de Bellas Artes.
L’endemà aquest en va traspassar l’ús a la Diòcesi de Lleida
Des de l’any 2001 – quasi oblidada la mort del darrer sàtrapa- la imatge fou entronitzada a la boca del presbiteri de la Seu Nova de Lleida, on es fama rep la veneració de totes les persones que van ser i son objecte de qualssevol maltractament .
![]()
file:///C:/Users/TEMP/Contacts/Downloads/Dialnet-LaRedescobertaDunaCatedral-3911809.pdf
Molts creients al llarg d’aquests més de 300 anys han trobat a faltar la reiteració del ‘ càstig de déu‘ contra totes les persones , Nobles, Militars, Funcionaris Civils, Jerarquies Eclesiàstiques, i Ciutadans de tot ordre, que lluny de penedir-se i esmenar la seva amoral conducta, la reproduïen una vegada i altra fins al dia present.
Els goigs incorporen una ‘versió de la llegenda de la imatge’ ;
http://soltorres.udl.cat/bitstream/handle/10459/187/LLG-1-0080.pdf?sequence=1
Sabem que la imatge es va col•locar l'any 1447, al mainell de la Porta dels Apòstols de la Seu Vella, i que no hi ha constància escrita en aquelles dates de l’existència de cap desperfecte.
L'11 de novembre de 1707 Lleida va ser conquerida per les tropes de Felip V , nascut Felip d'Anjou, títol que va ostentar abans de convertir-se en rei, (Versalles, França, 19 de desembre de 1683 - Madrid, Espanya, 9 de juliol de 1746), i la Seu Vella va estar a punt d'ésser destruïda per la seva decisió personal pel delicte d’haver contribuït decisivament a la defensa de la ciutat. El Sàtrapa va signar l'ordre d'enderrocament el 5 de juliol de 1746, i no es va produir la defunció quatre dies més tard, que es va interpretat com un càstig de déu.
la Seu va transformar-se en una caserna militar, seguint les especificacions de l’enginyer en cap de Catalunya, Miguel Marín; els bens – de tot ordre – que ens canonges np s’havien pogut endur, es van distribuir entre els capitostos, es van malvendre, i fins alguns – els menys – es van perdre i/o es van destruir.
Hom pensa que el Blau de la Marededéu es produïa en aquell desgraciat període, coincidint amb el genocidi contra Catalunya, i com mostra fefaent d’aquest. Està clar que aquesta explicació no era del gust de la IGLÉSIA OFICIAL, i menys encara del REINO DE ESPAÑA.
Malgrat el Reconeixement com a Monument Nacional de la Seu Vella el 12 de juny de 1918, va continuar formant part del Patrimoni Militar.
El dia 19 d’abril de 1948 el Ministerio del Ejército va cedir el monument al Ministerio de Educación Nacional, sota la supervisió de la Dirección General de Bellas Artes.
L’endemà aquest en va traspassar l’ús a la Diòcesi de Lleida
Des de l’any 2001 – quasi oblidada la mort del darrer sàtrapa- la imatge fou entronitzada a la boca del presbiteri de la Seu Nova de Lleida, on es fama rep la veneració de totes les persones que van ser i son objecte de qualssevol maltractament .
file:///C:/Users/TEMP/Contacts/Downloads/Dialnet-LaRedescobertaDunaCatedral-3911809.pdf
Molts creients al llarg d’aquests més de 300 anys han trobat a faltar la reiteració del ‘ càstig de déu‘ contra totes les persones , Nobles, Militars, Funcionaris Civils, Jerarquies Eclesiàstiques, i Ciutadans de tot ordre, que lluny de penedir-se i esmenar la seva amoral conducta, la reproduïen una vegada i altra fins al dia present.