Els orígens del castell de Vallmoll es remunten al segle XI, en el període de la ‘Reconquesta’, té sens dubte un origen àrab, perquè malgrat la destrucció massiva i el robatori de la major part de les llindes i/o finestrals, conserva encara un cert aire de ‘majestat’, trencat en algun cas per la maldestra ‘ reconstrucció’.
![]()
Va dependre del comte de Barcelona, per passar posteriorment al domini dels Castellvell l'any 1153, pocs anys després; Guillem de Castellvell el va llegar als templers.
Al segle XIII, va passar als Montcada i al segle XV va ser el centre de la baronia de Vallmoll, Bràfim i Nulles.
Al segle XIV el castell i el terme de Vallmoll apareixen com a propietat dels vescomtes de Cardona, que assolirien a l’any 1375, el nomenament de comtes.
Posteriorment va tenir diversos propietari; l'any 1562 per matrimoni, la baronia fou traspassada als Pacs, barons de Brunyolí i a la darreria del segle XVI passà als Boixadors, comtes de Savallà.
Durant els segles XVII, XVIII i XIX, va estar habitat pels comtes de Peralada.
A començaments del segle XIX el castell de Vallmoll era propietat dels Dameto, marquesos de Bellpuig.
L’any 1922 el marqués de la Torre el vengué a Josep Orga qui al ensems , als anys quaranta, el va vendre a l'Ajuntament de Vallmoll, pel preu de 10.000 pessetes.
![]()
De la descripció reprodueixo ; el castell de Vallmoll conserva encara el recinte perimetral i part de les torres que el flanquejaven. Tant la planta del castell com la de les torres són rectangulars. Adossat a una de les torres es troba un element amb dos arcs, un peraltat i l'altre de mig punt, que degut al precari estat de conservació del conjunt, resulta de difícil interpretació. Malgrat l'estat gairebé ruïnós de la construcció, es poden apreciar superposicions d'elements de diverses èpoques i estils.
L'entorn immediat del castell, per la banda que dóna al carrer Major, ha estat recentment urbanitzat.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Va dependre del comte de Barcelona, per passar posteriorment al domini dels Castellvell l'any 1153, pocs anys després; Guillem de Castellvell el va llegar als templers.
Al segle XIII, va passar als Montcada i al segle XV va ser el centre de la baronia de Vallmoll, Bràfim i Nulles.
Al segle XIV el castell i el terme de Vallmoll apareixen com a propietat dels vescomtes de Cardona, que assolirien a l’any 1375, el nomenament de comtes.
Posteriorment va tenir diversos propietari; l'any 1562 per matrimoni, la baronia fou traspassada als Pacs, barons de Brunyolí i a la darreria del segle XVI passà als Boixadors, comtes de Savallà.
Durant els segles XVII, XVIII i XIX, va estar habitat pels comtes de Peralada.
A començaments del segle XIX el castell de Vallmoll era propietat dels Dameto, marquesos de Bellpuig.
L’any 1922 el marqués de la Torre el vengué a Josep Orga qui al ensems , als anys quaranta, el va vendre a l'Ajuntament de Vallmoll, pel preu de 10.000 pessetes.
De la descripció reprodueixo ; el castell de Vallmoll conserva encara el recinte perimetral i part de les torres que el flanquejaven. Tant la planta del castell com la de les torres són rectangulars. Adossat a una de les torres es troba un element amb dos arcs, un peraltat i l'altre de mig punt, que degut al precari estat de conservació del conjunt, resulta de difícil interpretació. Malgrat l'estat gairebé ruïnós de la construcció, es poden apreciar superposicions d'elements de diverses èpoques i estils.
L'entorn immediat del castell, per la banda que dóna al carrer Major, ha estat recentment urbanitzat.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com