Pujàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, fins al turó on s’aixeca el santuari de la Consolació, al límit dels termes de Gratallops, i la Vilella Altas, el complex, una construcció de 444 metres, es caracteritza per una gran heterogeneïtat estilística.
![]()
La capçalera i mitja nau són d’origen romànic, molt treballades i construïdes. L´absis fou ampliat lateralment, i avui és convertit en cambra de la Verge de la Consolació.
![]()
L´interior – al que no podíem accedir - és enguixat. La part gòtica, més alta té dues naus, una central i una lateral, amb una capella al costat oposat a aquesta darrera. La volta es de creueria feta amb pedra, i la resta amb reble. Un cor amb un arc rebaixat ha desaparegut. El conjunt presenta diverses construccions adossades, destinades a l’ermità i d’èpoques diferents, les darreres de les quals són del segle XIX.
Els murs són de pedra vista i morter, amb obra de maó i en algun sector, i d’altres enguixats. El santuari té un petit campanar d’espadanya.
No trobava dades corresponents al període romànic, encara que l´absis és ben aparent. Les obres de reforma empreses el segle XVI corresponen al sector gòtic. Foren promogudes pel gratallopenc Pere Domènec, abat de Vilabertran, canonge de Barcelona i nunci apostòlic a Espanya i Portugal, entre altres càrrecs i dignitats eclesiàstiques, ell va finançar l'ampliació del santuari de la Consolació, a la que dotava al ensems d’aquesta advocació - fins aleshores era sota l'advocació de Gràcia - , i li regalà diversos objectes litúrgics.
Durant la mal dita guerra de la independència s’hi aplegà el sometent del Priorat, cridat pel Prior de Scala Dei.
En el dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República, fou cremada en dues ocasions.
L’any 1947 el Santuari fou reconstruït i reobert al culte.
![]()
La Consolació és un excel•lent mirador sobre la Vilella Baixa.
La capçalera i mitja nau són d’origen romànic, molt treballades i construïdes. L´absis fou ampliat lateralment, i avui és convertit en cambra de la Verge de la Consolació.
L´interior – al que no podíem accedir - és enguixat. La part gòtica, més alta té dues naus, una central i una lateral, amb una capella al costat oposat a aquesta darrera. La volta es de creueria feta amb pedra, i la resta amb reble. Un cor amb un arc rebaixat ha desaparegut. El conjunt presenta diverses construccions adossades, destinades a l’ermità i d’èpoques diferents, les darreres de les quals són del segle XIX.
Els murs són de pedra vista i morter, amb obra de maó i en algun sector, i d’altres enguixats. El santuari té un petit campanar d’espadanya.
No trobava dades corresponents al període romànic, encara que l´absis és ben aparent. Les obres de reforma empreses el segle XVI corresponen al sector gòtic. Foren promogudes pel gratallopenc Pere Domènec, abat de Vilabertran, canonge de Barcelona i nunci apostòlic a Espanya i Portugal, entre altres càrrecs i dignitats eclesiàstiques, ell va finançar l'ampliació del santuari de la Consolació, a la que dotava al ensems d’aquesta advocació - fins aleshores era sota l'advocació de Gràcia - , i li regalà diversos objectes litúrgics.
Durant la mal dita guerra de la independència s’hi aplegà el sometent del Priorat, cridat pel Prior de Scala Dei.
En el dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República, fou cremada en dues ocasions.
L’any 1947 el Santuari fou reconstruït i reobert al culte.
La Consolació és un excel•lent mirador sobre la Vilella Baixa.