Llegia que l’edifici de l’escola va ser projectat l’any 1910 per Miquel Madorell i Rius (l'Hospitalet de Llobregat, 1869 - Barcelona, 1936) en un solar cedit a l'Ajuntament per Joan Godó Llucià (Igualada, 20 de febrer de 1851 - 3 de juny de 1935) , el projecte executat finalment però, va ser un altre que malgrat recull les línies bàsiques del de 1910, va ser redactat per Josep Domènech i Mansana (Barcelona, 1885-1973) arquitecte del Ministeri d'instrucció pública.
En origen, els terrenys eren propietat de Pere Pujol Bosc.
La primera pedra es va col•locar el juliol de 1913, i l'edifici s'inaugurà el 1919.
Ha funcionat com a escola fins l'any 2005 i actualment allotja un esplai, l'Aula de Música, l'Arxiu Fotogràfic i Documental del municipi i les oficines de Correus.
Aquest edifici forma part d'un conjunt format per les cases números 1, 3 i 5 del mateix carrer.
Josep Domènech i Mansana va ser arquitecte del Ministerio de Instrucción Pública des del 1917 pel qual va construir entre moltes altres, escoles públiques a Badalona, Argentona, Esparreguera, Sant Celoni, Santa Maria de Palautordera, etc.
Fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona, arquitecte municipal de Sant Celoni i autor dels magatzems "El Águila" de Barcelona.
El carrer Mestre Ladós, on s'ubica l'Escola Renaixença, va ser urbanitzat a principis del segle XX.
La descripció ens diu ; edifici de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants. A la planta baixa hi ha dues entrades (una pels nois i una altre per les noies) que donen pas a dues aules i a escales d'accés, mentre que a la planta superior hi ha els pisos on s'allotjaven els mestres. Els portals d'entrada i quasi tota l'alçada del primera planta estan realitzats de maó vist i la resta de la façana és estucada. Destaquen el treball de maó de les obertures de les dues plantes i les decoracions de ceràmica. La façana, de composició simètrica, s'acaba amb un frontó on s'hi inscriu l'escut del poble dels Hostalets fet de pedra artificial. A les façanes laterals s'hi obren finestres i se segueix el mateix sistema de composició. La composició de les obertures presenta una gran originalitat, ja que són estretes i amb perfils escalonats, amb les llindes emmarcades amb trams de maó. S'ha conservat la distribució de les escales interiors i tot l'exterior de l'edifici.
![]()
Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya us en deurà una.
En origen, els terrenys eren propietat de Pere Pujol Bosc.
La primera pedra es va col•locar el juliol de 1913, i l'edifici s'inaugurà el 1919.
Ha funcionat com a escola fins l'any 2005 i actualment allotja un esplai, l'Aula de Música, l'Arxiu Fotogràfic i Documental del municipi i les oficines de Correus.
Aquest edifici forma part d'un conjunt format per les cases números 1, 3 i 5 del mateix carrer.
Josep Domènech i Mansana va ser arquitecte del Ministerio de Instrucción Pública des del 1917 pel qual va construir entre moltes altres, escoles públiques a Badalona, Argentona, Esparreguera, Sant Celoni, Santa Maria de Palautordera, etc.
Fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona, arquitecte municipal de Sant Celoni i autor dels magatzems "El Águila" de Barcelona.
El carrer Mestre Ladós, on s'ubica l'Escola Renaixença, va ser urbanitzat a principis del segle XX.
La descripció ens diu ; edifici de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants. A la planta baixa hi ha dues entrades (una pels nois i una altre per les noies) que donen pas a dues aules i a escales d'accés, mentre que a la planta superior hi ha els pisos on s'allotjaven els mestres. Els portals d'entrada i quasi tota l'alçada del primera planta estan realitzats de maó vist i la resta de la façana és estucada. Destaquen el treball de maó de les obertures de les dues plantes i les decoracions de ceràmica. La façana, de composició simètrica, s'acaba amb un frontó on s'hi inscriu l'escut del poble dels Hostalets fet de pedra artificial. A les façanes laterals s'hi obren finestres i se segueix el mateix sistema de composició. La composició de les obertures presenta una gran originalitat, ja que són estretes i amb perfils escalonats, amb les llindes emmarcades amb trams de maó. S'ha conservat la distribució de les escales interiors i tot l'exterior de l'edifici.
Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya us en deurà una.