Melcior Badosa Torras penjava una bellíssima imatge d’aquesta esglesiola del poble de Cogolls - advocada a Sant Cristofol/Menna – que avui forma part del municipi de les Planes d’Hostoles (Garrotxa), a la vall de Cogolls , drenada per la riera de Cogolls , afluent, per la dreta, del riu Brugent, que neix al vessant occidental del puig Rodó, contrafort meridional de la serra de Finestres.
![]()
El lloc amb un topònim que evoluciona etimologicament del llatí cucŭllu, ‘paperina cònica’, ‘punta’ és documentat el 1090, quan Ponç va fer donació al monestir de Santa Maria d'Amer d'una heretat situada a la parròquia de Sant Cristòfol/Menna de Cogolls. Pel que fa a l’advocació del ‘portador del Crist’, Us deixo un enllaç on de forma documentada i rigorosa es defensa la tesis que Sant Cristòfol i Sant Menna [ força desconegut aquest segon per aquestes terres], en la realitat foren una única persona. http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf
L’edifici religiós ha estat molt modificat al llarg dels segles, i en relació als ‘canons habituals’ presenta una construcció que podem qualificar com ‘estranya’.
Hi ha un petit porxo cobert amb teulades on hi ha la porta d'entrada amb una llinda de pedra treballada. A dalt hi ha un carot. A la petita capella hi ha la data de 1753 i devia tenir una imatge. L'absis semicircular és eixalbat i al primer cos la teulada és a una sola vessant. Al darrera hi ha un campanar de forma quadrada, adossat a la capella i acabat en punta, que conserva encara les campanes, si bé la construcció de la torre d'aquest campanar és més tardana.
Sou pregats d’ampliar i/o esmenar aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El lloc amb un topònim que evoluciona etimologicament del llatí cucŭllu, ‘paperina cònica’, ‘punta’ és documentat el 1090, quan Ponç va fer donació al monestir de Santa Maria d'Amer d'una heretat situada a la parròquia de Sant Cristòfol/Menna de Cogolls. Pel que fa a l’advocació del ‘portador del Crist’, Us deixo un enllaç on de forma documentada i rigorosa es defensa la tesis que Sant Cristòfol i Sant Menna [ força desconegut aquest segon per aquestes terres], en la realitat foren una única persona. http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf
L’edifici religiós ha estat molt modificat al llarg dels segles, i en relació als ‘canons habituals’ presenta una construcció que podem qualificar com ‘estranya’.
Hi ha un petit porxo cobert amb teulades on hi ha la porta d'entrada amb una llinda de pedra treballada. A dalt hi ha un carot. A la petita capella hi ha la data de 1753 i devia tenir una imatge. L'absis semicircular és eixalbat i al primer cos la teulada és a una sola vessant. Al darrera hi ha un campanar de forma quadrada, adossat a la capella i acabat en punta, que conserva encara les campanes, si bé la construcció de la torre d'aquest campanar és més tardana.
Sou pregats d’ampliar i/o esmenar aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com