L’Emili Sala Cortés ( Barcelona, 22 de febrer de 1841 + La Garriga, 7 de juny de 1921), aixecava aquest edifici per encàrrec de Dª Emília Carles Tolrà (Cabrils – Maresme - , 28 d'octubre de 1848 – Cabrils – Maresme - , 24 de febrer de 1915) aleshores Marquesa de Sant Esteve de Castellar , títol que li va concedir la reina regent Maria Cristina d'Àustria, per Reial Decret de 22 de juliol de 1896 i Reial Despatx de 28 de setembre de 1896.
La façana monumental està decorada amb elements d'inspiració clàssica. El portal enreixat dona pas a la gran arcada. I també cal destacar el campanar d'espadanya que corona el conjunt.
Exercia com oratori de les antigues Escoles Pies, habilitada en un espai en que anteriorment hi havia una foneria i uns corrals de bestiar, es va haver de construir sota el nivell del carrer, ja que hi havia una biga de foneria que impossibilitava aixecar el sostre. Aquesta limitació va condicionar la col·locació de les clàssiques ‘margarides’ de l’arquitecte.
En els dies foscos del genocidi contra Catalunya, la capella va ser saquejada i desapareixerien els ornaments.
L’ 1943 es va tornar a celebrar un primer ofici per part dels treballadors de l'empresa que Lluís Clols Sastre havia fundant l’any 1878 .
Al mes d'abril de 1950, feligresos i veïns van fer una recol·lecta per poder comprar una nova campana. Arrel d'aquest interès per part dels veïns i devots de la Marededéu, el juny d'aquell any es va celebrar ja missa amb la nova imatge de la Verge beneïda.
El 1953 es va celebrar un ofici per beneir la nova campana.
Al maig de 1979 va tenir lloc la inauguració de la restauració i la nova decoració interior de la capella feta pel pintor Alfons Gubern Campreciós (Sabadell,1916 - Castellar del Vallès, 1980), que consisteix en dos motius marians a banda i banda de l'altar.
La decoració de la capella és molt més austera, que la que va lluir abans de la mal dita ‘ Guerra Civil’.