Retratava des de la mal dita Plaça Vella d’Artés – continua tant be com el primer dia, i llevat d’error, no n’hi cap de les seves dimensions a la població - , la torre campanar de la que fou fins l'any 1912 església parroquial; la figura del Josep Olivé Escarré – talment un net amb sabates noves – us permetrà entendre les proporcions, que tenia aquest temple.
![]()
La descripció tècnica ens explica que de la parroquial de Santa Maria d'Artés, només se'n conserva un absis romànic , que es troba inserit dins de l’edifici de l’antic ajuntament, ara seu del museu municipal , ja que la paret externa fou utilitzada de paret mitgera -, el campanar (segle XVII) i un pany de paret d'una nau.
L'absis és de planta poligonal, de cinc cares, relacionada amb formes tardoromàniques o gòtiques. A la cara central hi ha una finestra oberta amb una doble entalladura asimètrica, a la part externa l'esqueixada s'ha fet amb dos entalls paral•lels, però a la part interna l'esqueix és més ample a l'exterior que no pas a l'interior. Pel que fa a la cara interna, és coronada amb un arc de mig punt fet amb dues sèries de dovelles.
Està decorat amb un fris que deuria recórrer tot el seu perímetre i que reproduïa formes vegetals de tiges que es cargolen. El conjunt és coronat per un fris d'arquacions cegues amb temes escultòrics senzills.
El campanar fou afegit l'any 1684 i és de planta quadrada, diferenciada en dos pisos; el superior presenta dues obertures per cara formades per dos arcs de mig punt sostinguts per un massís pilar. Està rematat per una balustrada. Al sector de migdia hi ha un òcul inscrit en una forma arquitectònica classicista. Es conserva íntegrament i és la part més visible de l'antic conjunt. Al sector de llevant està adossat a un habitatge i per la banda de tramuntana és flanquejat per les restes de la muralla.
hom atribuí a Mossèn Anton Berenguer i Caba, capellà i germà dels directors de la fàbrica Berenguer, la iniciativa de desmuntar l'antiga església.
La descripció tècnica ens explica que de la parroquial de Santa Maria d'Artés, només se'n conserva un absis romànic , que es troba inserit dins de l’edifici de l’antic ajuntament, ara seu del museu municipal , ja que la paret externa fou utilitzada de paret mitgera -, el campanar (segle XVII) i un pany de paret d'una nau.
L'absis és de planta poligonal, de cinc cares, relacionada amb formes tardoromàniques o gòtiques. A la cara central hi ha una finestra oberta amb una doble entalladura asimètrica, a la part externa l'esqueixada s'ha fet amb dos entalls paral•lels, però a la part interna l'esqueix és més ample a l'exterior que no pas a l'interior. Pel que fa a la cara interna, és coronada amb un arc de mig punt fet amb dues sèries de dovelles.
Està decorat amb un fris que deuria recórrer tot el seu perímetre i que reproduïa formes vegetals de tiges que es cargolen. El conjunt és coronat per un fris d'arquacions cegues amb temes escultòrics senzills.
El campanar fou afegit l'any 1684 i és de planta quadrada, diferenciada en dos pisos; el superior presenta dues obertures per cara formades per dos arcs de mig punt sostinguts per un massís pilar. Està rematat per una balustrada. Al sector de migdia hi ha un òcul inscrit en una forma arquitectònica classicista. Es conserva íntegrament i és la part més visible de l'antic conjunt. Al sector de llevant està adossat a un habitatge i per la banda de tramuntana és flanquejat per les restes de la muralla.
hom atribuí a Mossèn Anton Berenguer i Caba, capellà i germà dels directors de la fàbrica Berenguer, la iniciativa de desmuntar l'antiga església.