Trobava una imatge de l’Escola de Música Germans Arasa ‘Los Flarets’ de Santa Bàrbara, a la comarca del Montsià, cercava informació de l’edifici i llegia ; amb aires de templet noucentista-neoclàssic, més adient a una biblioteca que a un escorxador, aquest edifici s’inseria al bell mig d’un ampli solar, tancat per un muret amb pilastres, una caseta a l’accés principal i un accés funcional pel carrer de Freginals. La construcció principal té un sol pis, planta rectangular, un terrat sobre la façana frontal i teulada a dues aigües. Annexionat al darrere hi ha un altre edifici quadrat més petit, amb el mateix tipus de coberta i amb els vessants perpendiculars a la coberta de teules. A la façana hi destaca el pinyó, que sobresurt sobre la barana del terrat, on hi havia el rètol de l’escorxador i ara hi ha el de l’escola de música. Sobre la porta, rectangular com les dues finestres que la flanquegen, hi ha l’escut de la vila. Senzills relleus verticals a l’estucat, pintats en diferents tons, i alguns petits ornaments sintetitzen tota la decoració. S'articula en alçada amb una sola planta. Destaca la façana amb la porta i les dues finestres que la flanquegen emmarcades per elements verticals, pintats de color groc, que contrasten amb la resta de color blanc. Remata l'edifici una cornisa i una barana d'obra on, com a la façana, s'alternen elements de color blanc i groc. Al centre hi ha la inscripció "ESCORXADOR MUNICIPAL 1928". La façana posterior, en canvi, presenta un gran arc cec ornat amb un reixat de maons. Està coberta per una teula a dues vessants i al seu davant hi ha un terrat. Té adossada una nau a dues vessants amb coberta de fibrociment en sentit oposat als vessants de la part posterior original.
![]()
Del mestre d’obres i/o arquitecte, autors de l’edifici no se’n fa esment enlloc, en qüestió de documentar el patrimoni històric, Santa Bàrbara no és una excepció; a Catalunya, almenys des de 1939, fins al 1978, NOMÉS s’accedia a l’Administració si no tenies NOTA DE DESAFECTO, tu o algú de la teva família.
Van disposar d’un llarguíssim període de temps per esborrar, manipular , o malmetre els elements informatius.
Cal felicitar al Ministerio de Incultura y Odio Racial, per aquest èxit.
Valentí Pons Toujouse , autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em feia coneixedor de l’autor del escorxador de Santa Barbarà, a la comarca del Montsià ; l'arquitecte Agustí Bartlett Zaldívar (Puerto Príncipe (Cuba), 1892 - Barcelona, 1971).
Els diletants de la ‘cultureta barcelonina’ han reduït el fenomen del modernisme, el noucentisme, i la resta de manifestacions de l’arquitectura a Catalunya, NOMÉS a Barcelona-Ciutat; hi ha una munió d’excel•lents arquitectes que treballaven als pobles i ciutats de les províncies de Tarragona, Lleida, Girona, i fins la mateixa Barcelona, ‘amagats’ al coneixement de la ciutadania.
No podrem, dissortadament ‘ ressuscitar-los’ a tots, fins fer-ho d’una minoria seria ja un èxit, en aquest país de cecs.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Del mestre d’obres i/o arquitecte, autors de l’edifici no se’n fa esment enlloc, en qüestió de documentar el patrimoni històric, Santa Bàrbara no és una excepció; a Catalunya, almenys des de 1939, fins al 1978, NOMÉS s’accedia a l’Administració si no tenies NOTA DE DESAFECTO, tu o algú de la teva família.
Van disposar d’un llarguíssim període de temps per esborrar, manipular , o malmetre els elements informatius.
Cal felicitar al Ministerio de Incultura y Odio Racial, per aquest èxit.
Valentí Pons Toujouse , autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em feia coneixedor de l’autor del escorxador de Santa Barbarà, a la comarca del Montsià ; l'arquitecte Agustí Bartlett Zaldívar (Puerto Príncipe (Cuba), 1892 - Barcelona, 1971).
Els diletants de la ‘cultureta barcelonina’ han reduït el fenomen del modernisme, el noucentisme, i la resta de manifestacions de l’arquitectura a Catalunya, NOMÉS a Barcelona-Ciutat; hi ha una munió d’excel•lents arquitectes que treballaven als pobles i ciutats de les províncies de Tarragona, Lleida, Girona, i fins la mateixa Barcelona, ‘amagats’ al coneixement de la ciutadania.
No podrem, dissortadament ‘ ressuscitar-los’ a tots, fins fer-ho d’una minoria seria ja un èxit, en aquest país de cecs.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com