Visitàvem l’Antonio Bazan Ramos, i l’Antonio Mora Vergés, el Santuari de la Mare de Déu del Carme, llegia que l’arquitecte Josep Domènech i Estapà, (Tarragona, 1858 – Cabrera de Mar, 1917) que havia elaborat uns dissenys per la comunitat de forma desinteressada , i finalment va ser l’elegit per a desenvolupar el projecte definitiu.
![]()
![]()
L’arquitecte va desenvolupar els esbossos inicials, que tant havien agradat a la comunitat, projectant una església d’estil bizantí.
Un cop finalitzats els plànols, van ser enviats a Roma per a la seva definitiva aprovació. Allà es van modificar alguns aspectes de la idea inicial. Aquest és el cas de la cúpula, que en un inici era molt més alta i airosa. Sembla ser que des de Roma es va considerar que no era gaire recomanable que en els temps que corrien (Espanya es trobava immersa en tota una sèrie de problemes polítics i les revoltes populars es repetien arreu) les edificacions religioses fossin excessivament ostentoses. De la mateixa manera, es van simplificar molts detalls ornamentals de la façana que harmonitzaven amb la primigènia cúpula ideada.
L’arquitecte Domènech i Estapà es va veure afectat per una greu malaltia, per motiu de la qual va morir l’any 1917. Va heretar l’execució de les obres el seu fill, l'arquitecte Josep Domènech i Mansana (Barcelona, 15 de abril de 1885 - Barcelona, 7 de octubre de 1973, el qual va comptar amb l’inestimable assessorament del destacat arquitecte Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931) .
![]()
![]()
Us deixo un enllaç molt interessant : file:///C:/Users/Antonio/Downloads/apac_pfce_073_memo.pdf
![]()
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com particularment l’autoria de la decoració interior, i de la imatge de la Mare de Déu del Carme.
L’arquitecte va desenvolupar els esbossos inicials, que tant havien agradat a la comunitat, projectant una església d’estil bizantí.
Un cop finalitzats els plànols, van ser enviats a Roma per a la seva definitiva aprovació. Allà es van modificar alguns aspectes de la idea inicial. Aquest és el cas de la cúpula, que en un inici era molt més alta i airosa. Sembla ser que des de Roma es va considerar que no era gaire recomanable que en els temps que corrien (Espanya es trobava immersa en tota una sèrie de problemes polítics i les revoltes populars es repetien arreu) les edificacions religioses fossin excessivament ostentoses. De la mateixa manera, es van simplificar molts detalls ornamentals de la façana que harmonitzaven amb la primigènia cúpula ideada.
L’arquitecte Domènech i Estapà es va veure afectat per una greu malaltia, per motiu de la qual va morir l’any 1917. Va heretar l’execució de les obres el seu fill, l'arquitecte Josep Domènech i Mansana (Barcelona, 15 de abril de 1885 - Barcelona, 7 de octubre de 1973, el qual va comptar amb l’inestimable assessorament del destacat arquitecte Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931) .
Us deixo un enllaç molt interessant : file:///C:/Users/Antonio/Downloads/apac_pfce_073_memo.pdf
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com particularment l’autoria de la decoració interior, i de la imatge de la Mare de Déu del Carme.