De l’església advocada a Sant Matéu , situada en un turonet al veïnat de Franciac, i del conjunt d’edificacions que l’envolten, a manca únicament del comunidor podem qualificar-la com de ‘quasi perfecta ‘; la descripció tècnica en explica que l’edifici actual data del segle XVIII i nomes es conserva de l’església primitiva el mur nord. Sant Matéu és una mostra clara del que van permetre fer ‘els diners d’Amèrica’.
![]()
![]()
![]()
És una església de planta basilical amb un campanar a la part lateral dreta, i dos edificacions més annexes: la rectoria (part esquerra) que és del segle XVIII i el cementiri (part dreta). La coberta és a doble vessant amb teula àrab. El campanar és de base quadrada, però a la meitat aproximadament, pren una forma octogonal amb obertures d'arc de mig punt. Façana principal d'estil neoclàssic amb una porta d'entrada amb llinda de pedra i una cornisa enfaixada. A dalt de la cornisa, hi ha una fornícula amb una escultura de Sant Mateu, i a cada costat de la imatge, dos relleus en forma de custòdia (el de la dreta té una data gravada: 1773), i a sobre un rosetó. Interior amb quatre capelles cobertes per volta de creueria i amb una cornisa amb línies d'imposta amb angelets. Hi ha dos altars dedicats a Sant Isidre i Santa Roser.
![]()
A l’edifici de la rectoria – amb una estructura clàssica de col•legi - hi ha un medalló, que sembla corroborar aquesta tesis.
M’estranyava en una parròquia de caire rural l’absència del comunidor, com si té per exemple Sant Andreu de l’Estanyol, o la propera església de Sant Esteve de Riudellots de la Selva, aquest integrat però, en l’estructura del temple.
Quan al topònim trobava al diccionari català valència balear : etimològicament evoluciona del llatí Franciacum, derivat de Francus amb el sufix cèltic -acum.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.
És una església de planta basilical amb un campanar a la part lateral dreta, i dos edificacions més annexes: la rectoria (part esquerra) que és del segle XVIII i el cementiri (part dreta). La coberta és a doble vessant amb teula àrab. El campanar és de base quadrada, però a la meitat aproximadament, pren una forma octogonal amb obertures d'arc de mig punt. Façana principal d'estil neoclàssic amb una porta d'entrada amb llinda de pedra i una cornisa enfaixada. A dalt de la cornisa, hi ha una fornícula amb una escultura de Sant Mateu, i a cada costat de la imatge, dos relleus en forma de custòdia (el de la dreta té una data gravada: 1773), i a sobre un rosetó. Interior amb quatre capelles cobertes per volta de creueria i amb una cornisa amb línies d'imposta amb angelets. Hi ha dos altars dedicats a Sant Isidre i Santa Roser.
A l’edifici de la rectoria – amb una estructura clàssica de col•legi - hi ha un medalló, que sembla corroborar aquesta tesis.
M’estranyava en una parròquia de caire rural l’absència del comunidor, com si té per exemple Sant Andreu de l’Estanyol, o la propera església de Sant Esteve de Riudellots de la Selva, aquest integrat però, en l’estructura del temple.
Quan al topònim trobava al diccionari català valència balear : etimològicament evoluciona del llatí Franciacum, derivat de Francus amb el sufix cèltic -acum.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.