De l’església advocada a Sant Matéu , situada en un turonet al veïnat de Franciac, i del conjunt d’edificacions que l’envolten, a manca únicament del comunidor podem qualificar-la com de ‘quasi perfecta ‘; la descripció tècnica en explica que l’edifici actual data del segle XVIII i nomes es conserva de l’església primitiva el mur nord. Sant Matéu és una mostra clara del que van permetre fer ‘els diners d’Amèrica’.
És una església de planta basilical amb un campanar a la part lateral dreta, i dos edificacions més annexes: la rectoria (part esquerra) que és del segle XVIII i el cementiri (part dreta). La coberta és a doble vessant amb teula àrab. El campanar és de base quadrada, però a la meitat aproximadament, pren una forma octogonal amb obertures d'arc de mig punt. Façana principal d'estil neoclàssic amb una porta d'entrada amb llinda de pedra i una cornisa enfaixada. A dalt de la cornisa, hi ha una fornícula amb una escultura de Sant Mateu, i a cada costat de la imatge, dos relleus en forma de custòdia (el de la dreta té una data gravada: 1773), i a sobre un rosetó. Interior amb quatre capelles cobertes per volta de creueria i amb una cornisa amb línies d'imposta amb angelets. Hi ha dos altars dedicats a Sant Isidre i Santa Roser.
A l’edifici de la rectoria – amb una estructura clàssica de col•legi - hi ha un medalló, que sembla corroborar aquesta tesis.
M’estranyava en una parròquia de caire rural l’absència del comunidor, com si té per exemple Sant Andreu de l’Estanyol, o la propera església de Sant Esteve de Riudellots de la Selva, aquest integrat però, en l’estructura del temple.
Quan al topònim trobava al diccionari català valència balear : etimològicament evoluciona del llatí Franciacum, derivat de Francus amb el sufix cèltic -acum.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.
És una església de planta basilical amb un campanar a la part lateral dreta, i dos edificacions més annexes: la rectoria (part esquerra) que és del segle XVIII i el cementiri (part dreta). La coberta és a doble vessant amb teula àrab. El campanar és de base quadrada, però a la meitat aproximadament, pren una forma octogonal amb obertures d'arc de mig punt. Façana principal d'estil neoclàssic amb una porta d'entrada amb llinda de pedra i una cornisa enfaixada. A dalt de la cornisa, hi ha una fornícula amb una escultura de Sant Mateu, i a cada costat de la imatge, dos relleus en forma de custòdia (el de la dreta té una data gravada: 1773), i a sobre un rosetó. Interior amb quatre capelles cobertes per volta de creueria i amb una cornisa amb línies d'imposta amb angelets. Hi ha dos altars dedicats a Sant Isidre i Santa Roser.
A l’edifici de la rectoria – amb una estructura clàssica de col•legi - hi ha un medalló, que sembla corroborar aquesta tesis.
M’estranyava en una parròquia de caire rural l’absència del comunidor, com si té per exemple Sant Andreu de l’Estanyol, o la propera església de Sant Esteve de Riudellots de la Selva, aquest integrat però, en l’estructura del temple.
Quan al topònim trobava al diccionari català valència balear : etimològicament evoluciona del llatí Franciacum, derivat de Francus amb el sufix cèltic -acum.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.