L’escola dita ara de Carles III a Sant Carlès de Ràpita, s’inaugurà el gener de l’any 1932 i s’anomenà Escola Nacional Graduada de Sant Carles de la Ràpita. Al costat de l’edifici, hi havia un cementiri i cal destacar, com a anècdota, que en un principi les xiquetes entraven per aquella banda i, com que tenien por, se’ls va canviar el lloc d’entrada per el dels nois. Posteriorment, però, el cementiri fou traslladat de lloc.
![]()
La descripció tècnica ens diu que és un edifici de planta rectangular, a la planta baixa té una porta central a la qual s'accedeix per mitjà d'una escala feta amb carreus de pedra i barana per salvar el desnivell amb la part de baix. Aquesta planta i el primer pis estan separats per una petita motllura horitzontal. La façana està separada amb fileres de carreus ben devastats, com si de pilastres es tractés. Totes les finestres estan envoltades per una ratlla de color a mena de motllura. A prop del començament de la teulada hi ha una altra motllura horitzontal. La part inferior de l'edifici està feta amb grans carreus que es fan més petits a mesura que puja la paret.
Valentí Pons Toujouse , autor del bloc MODERNISME ; http://vptmod.blogspot.com.es/ ens confirma que l’autoria tècnica de l’Escola Nacional Graduada de Sant Carles de la Ràpita, és de Francesc Monravà Soler ( Valls, 25/09/1888 + Tarragona , 15/12/1968 ) , titulat d’arquitecte a Barcelona l’any 1912, amb un projecte de l’any 1928. Monravà formava part d’una nissaga molt arrelada a Tarragona : http://www.tarracowiki.cat/wiki/Fam%C3%ADlia_Monrav%C3%A0
Us suggereixo la lectura d’aquest enllaç :
http://governacio.gencat.cat/web/.content/qualitat_democratica/02_divulgacio__formacio_i_recerca/01_premi_participa_l_escola/01_premi_2009/categoria_a_2009.pdf
L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció tècnica ens diu que és un edifici de planta rectangular, a la planta baixa té una porta central a la qual s'accedeix per mitjà d'una escala feta amb carreus de pedra i barana per salvar el desnivell amb la part de baix. Aquesta planta i el primer pis estan separats per una petita motllura horitzontal. La façana està separada amb fileres de carreus ben devastats, com si de pilastres es tractés. Totes les finestres estan envoltades per una ratlla de color a mena de motllura. A prop del començament de la teulada hi ha una altra motllura horitzontal. La part inferior de l'edifici està feta amb grans carreus que es fan més petits a mesura que puja la paret.
Valentí Pons Toujouse , autor del bloc MODERNISME ; http://vptmod.blogspot.com.es/ ens confirma que l’autoria tècnica de l’Escola Nacional Graduada de Sant Carles de la Ràpita, és de Francesc Monravà Soler ( Valls, 25/09/1888 + Tarragona , 15/12/1968 ) , titulat d’arquitecte a Barcelona l’any 1912, amb un projecte de l’any 1928. Monravà formava part d’una nissaga molt arrelada a Tarragona : http://www.tarracowiki.cat/wiki/Fam%C3%ADlia_Monrav%C3%A0
Us suggereixo la lectura d’aquest enllaç :
http://governacio.gencat.cat/web/.content/qualitat_democratica/02_divulgacio__formacio_i_recerca/01_premi_participa_l_escola/01_premi_2009/categoria_a_2009.pdf
L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com