El Matias En Mais Castanyer, publica fotografies de diferents èpoques del mas
Siubès de les Encies al terme de les Planes d’Hostoles, situat
dalt d'un turó , en la línia divisòria dels municipis de les Planes i Sant
Aniol de Finestres, a tocar les Medes on s'estenen una bona part de les seves
terres.
.jpeg)
Fotografia Olga Sacrest i Roca
Una de les primeres referències la trobem el 30 de setembre de 1277, quan Ramon de
Suibès, sabater de Girona, defineix al seu pare Pere de Suibès, de les Encies,
la seva llegítima sobre el mas Suibès (ACA, Monacals, Amer, núm. 116, Reg.: SC
116)3.
Posteriorment, el 6 de maig de 1280, Pere Ponç de Suybes s'encomanà a
l'abat d'Amer, li feu donació del mas, i va prometre que li pagaria com a tasca
una mitgera de blat sec i net, una mitgera de civada, 4 quarteres de vi del
millor, i per cens 17 sous i 4 diners, satisfets per Nadal1. (ACA, Monacals,
Amer, núm.146 (333x270mm). Reg.: NH 12, ap. 1.000; SC 146)3 (Nota: Aquí hi ha
una diferència de data entre la transcripció del document feta per l'Esteve
Pruenca Bayona , que parla de 1292, i
els escrits de Josep Canal Roquet (Girona, 27 de gener de 1920 – 19 de novembre
de 2013)que el citen al mateix dia però de l'any 1280)
La preocupació de la família Suibes és molt natural car en aquell moment
s'està produint a Catalunya una gran revolta de bona part de la noblesa
catalana contra el rei Pere II. Un dels revoltats és en Guillem Galceran de
Cartellà, senyor del castell d'Hostoles, situat molt a prop del mas Suibès. Per
altra banda, fa pocs anys el canonge Pere Albert, ha compilat el dret amb les
seves famoses "Commemoracions" que interpreten el Usatges, en el que
ja s'ha fixat la condició jurídica dels pagesos que s'han de redimir si volen
abandonar el mas. Tot fa que un pagès aïllat en el seu mas, resti totalment
indefens. Cal cercar una protecció, la millor possible, o la menys dolenta, i
això és el que va fer la família Suibès.
També el trobem esmentat a 5 de les calendes de maig de 1340, quan
Elisendis, filla de R. de Suibès Daval, va entrar per matrimoni en el mas
remença Coma ses Valls de la mateixa parròquia de les Encies, un cop redimida i
absolta de tot domini pel senyor del Mas Suibès, que va cobrar 2 sous i 8
diners, segons costum per la redempció de donzelles incorruptes. Com que el mas
Coma era de senyoria directa de Beatriu, vescomtessa de Rocabertí i senyora
d'Hostoles, Elisenda devia fer-li homenatge, comprometent-se a fer-hi
residència personal. Prèviament, els capítols matrimonials havien establert amb
tot detall els dots dels nuvis (terres, diners, robes, etc.). El pagament de
les dots es feia a terminis, cosa que donava lloc a la redacció de nous
documents. Entre els ordinaris i els de remença, es redactaven entre 8 o 10
documents notarials.
La finca ha anat canviant de propietaris al llarg del temps, un dels quals,
segurament d’origen francès, hi va deixar ceràmiques amb inscripcions en el seu
idioma. Els darreres propietaris foren Pere Sacrest Dusol, pare de la Sra.
Gloria Sacrest Recolons, el qual posseïa immenses propietats a la vall de Sant
Aniol de Finestres, les Encies i Les Planes d’Hostoles on hi tenien i encara
tenen una fàbrica de fil que es diu Filats Dusol. Aquests vengueren el mas a un
germà del pintor Benet Sarsanedas Planellas ( Rupit, 1942 ) , que el restaurà.
Actualment està dedicat a l'activitat
de restaurant i hostal.
Dintre les seves terres s'hi troba una capella dedicada a Sant Cebrià, en
terme de Sant Esteve de Llémena. Sant
Aniol de Finestres (Garrotxa)
.jpg)
Fotografia de Josep Maria Viñolas Esteva
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»