El Francesc Cardona Fonoll, publica una fotografia amb aquest peu
informatiu; Cal Cisteller d'Argentera ,( Vilanova de Meià ) Antigua casa del
castlà, citat com a baró – no hi ha constància d’aquest títol - als segles XVI-XVII-XVIII , encara avui
coneguda com el Castell . Davant de la casa veiem l’església de la Marededéu
del Carme , tot i que al segle XVII ,
estava dedicada a la Marededéu del Roser . Era l'antiga capella de la casa del
senyor .
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/07/esglesia-de-la-mare-de-deu-del-carme.html
L’Argentera és una entitat de població del municipi de Vilanova de Meià, a
la Noguera. És un terme (citat el 1068), antiga jurisdicció senyorial, format
per masies aïllades. Depenia, en l’àmbit eclesiàstic, del Priorat de Meià. En
l’edat moderna es va convertir en centre d’una baronia que va perviure fins a
la desaparició de les jurisdiccions senyorials. Durant la primera dècada del
segle XX tenia 14 masies amb 45 habitants. Tot i que la terra està conreada, es
fa mitjançant parcers o desplaçament dels propietaris des de poblacions veïnes
(Artesa de Segre, per exemple). De les antigues masies, encara hi viuen a Cal
Pau, Cal Bolló, Cal Petit i Cal Cisteller. Aquesta última era la casa del
senyor, i per això tenia capella (del XVII-XVIII), dedicada a la Mare de Déu
del Carme, que fa les funcions d’església, actualment.
A la partida de Vilavella es troba
l’antiga Abadia d’Argentera, amb l’església romànica dedicada a la Mare de Déu
del Remei, l’antic fossar i restes d’edificacions. El prior Juan Gaspar Roig y
Jalpí (Blanes, 1624 - Barcelona, 1691 ) a mitjan segle XVII diu que és
parroquial, i cita una segona església, del Rosari, al costat del castell
d’Argentera.
L’edifici actual de la Mare de Déu del Remei sembla una construcció de
finals de l’XI o principis del XII, lluny de les formes llombardes, reformada i
ampliada al segle XIII, ja prop del gòtic, encara modificada, més tard, amb
dues capelles. Els documents parlen d’una tercera església al terme, dedicada a
Sant Climent, la ubicació de la qual és desconeguda.
Segons l’Enciclopèdia Romànica, les restes del castell estan situades al
cim de la carena d’un serrat, arran del cingle, damunt del riu Boix, gairebé
davant per davant de l’abadia. Està documentat el 1068 i és anomenat, també,
Tancalaporta, després el 1139 i el 1193, vinculat a la família Cervera-Meià. A
mitjan segle XVII, deia el prior Roig i Jalpí: «En Argentera hay un castillo a
manera de Torre cuadrada, el cual se llama el Castillo de Tanca La Porta».
Altres autors el situen a sota de Cal Bolló, una de les poques cases encara
habitades, situada dalt d’un serrat. La baronia d’Argentera era del noble
Capaccio el qual manà un capbreu entre 1732-1764. Compareixen a declarar 7
pagesos d’Argentera. Com a elements d’interès històric hi ha l’església de la
Mare de Déu del Remei (BCIL), de construcció romànica i modificada
posteriorment, actualment sense culte i abandonada.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2022/01/in-memorian-esglesia-de-santa-maria-o.html
Que la Marededéu í i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»