El Raúl Pastó Ceballos em feia arribar fotografies de l’ermita/ santuari de Mare de Déu de la Vedrenya, situada al costal de la carretera que porta a Montmagastre, a uns 3 km de la cruïlla amb la carretera d’Artesa de Segre a Tremp, al terme d’Artesa de Segre)
La Catalunya Romànica explica que és edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per un arc toral, també semicircular, que arrenca de manera descentrada de dues pilastres rectangulars. La volta és suportada per arcs formers, dels quals n’hi ha dos a cada cantó en el tram de ponent de la nau, mentre que en el tram de llevant n’hi ha un en el mur nord i dos en el mur sud. D’aquests, el situat més a llevant correspon a l’obertura de la porta original, ara paredada, resolta en arc de mig punt.
La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, obert a través d’un arc presbiteral, amb els brancals molt malmesos per la construcció d’un envà, ara desaparegut, que devia tancar l’absis en l’època en què aquest s’usà com a sagristia.
La porta actual, resolta en arc de mig punt, de grans dovelles, s’obre a la façana oest i dona a un àmbit descobert, més ample que la nau, on hi ha una porta de les mateixes característiques a la façana oest. Un campanar d’espadanya de dos ulls s’aixeca damunt d’aquesta façana. Aquesta porta exterior té gravada la data de 1647, moment en què hem de situar aquest intent d’ampliació de l’església, i potser també la construcció del cor interior, l’ull de bou i la porta de la façana oest de la nau.
A part les portes esmentades, l’edifici conserva dues finestres de doble esqueixada, a l’absis i a la façana sud, mentre que a la façana nord es veuen les traces d’una altra finestra, paredada, possiblement resolta amb esqueixada recta.
Les façanes són totalment llises, sense cap mena d’ornamentació, llevat d’un senzill ràfec bisellat. L’aparell és format per carreuons ben escairats i polits, disposats molt regularment en filades uniformes. Aquest tipus de parament abasta tota la meitat de llevant de la nau, mentre que en la meitat de ponent l’aparell és de carreuó escairat, més irregular, disposat en filades poc uniformes, entre les quals s’intercalen carreus quadrats treballats a punta. La decoració que cobreix tots els paraments interiors impedeix d’escatir com la diferència en els processos constructius que es palesa en l’exterior abasta les estructures interiors.
En l’estat actual, sembla que la part de ponent correspon a un primer projecte, que no sabem si s’acabà o no, datable entre la fi del segle XI i el principi del segle XII, i que fou ampliat cap a llevant seguint formes constructives característiques del segle XII.
Quan al topònim Vedrenya :
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=46093
http://www.artesadesegre.cat/som-patrimoni/bens-culturals/santuari-de-la-mare-de-deu-de-la-vedrenya
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=22010
http://www.artesadesegre.net/publicacions/lp_obus06.pdf
Us deixo un parell d’enllaços als Goigs d’aquesta Marededéu
https://bd.centrelectura.cat/items/show/1265
Vull agrair molt expressament al Raul Pastó Ceballos , i a la resta d’amics, que em permetin fer servir les seves imatges per il·lustrar les publicacions del conèixer Catalunya, tinc la confiança de poder tornar ben aviat a voltar com ells per aquest país petit.
El dia 9.1.2023 començava el tractament de quimioteràpia, de moment el símptoma més evident és un pessigolleig a les mans que em deixa sense força. El relaciono amb el fred, ja que el contacte amb l’aigua de l’aixeta l’activa, i un entorn càlid el fa quasi desaparèixer, esperem que tot sigui això, oi?.
El tractament a casa son 4 pastilles de CAPECITABINA al mati i quatre al vespre durant 14 dies , i DEXAMETOSA en el mateix horari durant tres dies, i desprès d’una setmana de descans, un segon cicle el 30.1.2023, que caldrà repetit un parell de vegades més.