El Pepe Figueredo Aguilera, publica fotografies de l’Església de Santa Margarida d’Ardola al terme de Tavèrnoles, a la comarca d’Osona
Quan al topònim Ardola :
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=3503
L'enciclopèdia del romànic ens diu que de l’edifici tan sols resten dempeus els murs de tramuntana i de ponent. La volta, l’absis i el mur de migjorn són sensiblement esfondrats i les seves runes omplen tot l’interior de la nau.
La capella era d’una sola nau, amb absis semicircular, obert al cantó de llevant. Tenia un possible atri o porxo adossat al costat de ponent, que avui també és esfondrat.
La volta devia ésser de canó; encara ara deixa veure una part de la seva arrencada.
La forma de l’absis es pot endevinar per una part que encara és visible.
El portal d’entrada fou obert al mur frontal de ponent; actualment només en resta la part interior, que té un arc de mig punt amb dovelles sense decorar. Aquest portal ha estat espoliat per la part exterior, la qual cosa porta a creure que devia tenir algun interès que avui desconeixem.
A l’exterior i vora l’angle sud-oest de l’edifici, a uns quatre metres de distància, hi ha una pedra fixa a terra, de 50 x 50 cm, que presenta un solc en sentit est-oest, la funció de la qual ignorem. Podria ésser un indicatiu de l’existència d’un porxo al costat de migjorn, bé que això no es veu a simple vista.
L’aparell ha estat fet amb blocs de pedra més aviat de grans dimensions, poc carejats, bé que col·locats ordenadament, tot formant unes filades regulars, d’acord amb els modes constructius propis del segle XI. En algun indret de l’interior de l’església encara són apreciables restes d’arrebossat.
L’església - les seves runes - es troben dins l’antic terme del castell de Savassona, al lloc d’Ardola.
Sempre fou una capella rural d’aquest indret però dependent de la parròquia de Santa Maria de Vilanova de Sau.
L’església apareix documentada l’any 1064.
Aquesta església fou una capella rural que servia per al culte dels habitants d’aquesta contrada; es trobava civilment vinculada al castell de Savassona i en l’aspecte religiós depenia de la parròquia de Santa Maria de Vilanova de Sau. Únicament s’intentà variar aquesta situació l’any 1855, quan es pretengué elevar la capella a la categoria de sufragània; però aquest desig no es complí i seguí com a simple capella.
L’any 1936 fou abandonada i paulatinament s’anà degradant fins que vers l’any 1945 s’ensorrà.
A partir d’aquest moment la seva situació és la de pura ruïna sense cap previsió que aquest procés es deturi, els que remenen les “ cireres “ no tenen cap interès en el patrimoni històric de Catalunya