El dia 30.1.2023 m’aplicaven a l’Hospital General de Catalunya, la 2ª sessió de quimioteràpia – en tinc 4 de programades- els símptomes de Eritrodistesia Palmoplantar ( reacció cutània induïda per la quimioteràpia caracteritzada per un eritema dolorós al palmell de les mans i a la planta dels peus acompanyat de formigueig i sensacions d'adormiment, que en casos greus pot interferir en les funcions bàsiques de psicomotricitat). s’aguditzaven una mica. Explicava suara l’origen de tot plega a : https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/lany-del-cancer/
El Valentí Pons Toujouse em feia arribar fotografies de l’església parroquial del Port de la Selva, a l’Emporda sobirà, advocada a la Marededéu de les Neus, mal dita per influencia de la llengua castellana SANTA MARIA.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/03/goigs-la-mare-de-deu-de-les-neus-port.html
Patrimoni Gencat ens diu que està situada al bell mig del nucli urbà de la població del Port de la Selva, ocupant l'illa delimitada per la plaça de l'Església i els carrers la Costa, Ginesteres i la Vall de Santa Creu, juntament amb altres habitatges.
Església d'una sola nau amb capelles laterals entre els contraforts i absis poligonal de tres cares capçat a llevant. Presenta un cos rectangular a manera de creuer que connecta la nau central amb la zona del presbiteri. El parament d'aquests braços és de pedra. La nau està coberta per una volta de canó separada en quatre crugies per diversos arcs torals i decorada amb llunetes. Es recolza damunt d'una cornisa motllurada de la qual neixen pilastres adossades amb capitells motllurats integrats a la mateixa cornisa. Les capelles laterals presenten voltes d'arestes i s'obren a la nau mitjançant arcs de mig punt amb impostes motllurades. L'absis, que romania inacabat, ha estat restaurat fa pocs anys amb un parament de maons i una coberta de nova construcció. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut mitjançant una gran volta rebaixada d'arestes. Destaca la capella de la Mare de Déu del Carme, la primera de la banda de tramuntana del temple. Pel que fa a les obertures que il·luminen l'interior destaca el gran finestral de mig punt decorat amb vitralls de colors situat a la zona de l'absis. La façana principal o frontis presenta un portal d'arc rebaixat adovellat al qual s'accedeix mitjançant tres graons. Damunt seu hi ha un rosetó d'obertura octogonal emmarcat en pedra i motllurat. La façana està rematada per un coronament motllurat amb sinuositats decoratives. Al costat septentrional del frontis, sobre l'angle sud-oest de l'edifici, es dreça el campanar, de planta quadrada amb una obertura d'arc de mig punt a cada un dels paraments. El coronament presenta un emmerletat ornamental i dos arcs encreuats a tall de coberta.
La construcció està bastida amb rebles de pissarra lligats amb morter. La façana principal està arrebossada i emblanquinada, de la mateixa manera que l'interior del temple.
Adossada a la banda de migdia del temple hi ha l'antiga rectoria. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb un petit pati davanter i un porxo situat davant l'accés principal, obert a l'exterior mitjançant un arc de mig punt arrebossat i emblanquinat. Presenta un carreu de pedra esculpit damunt de l'arcada, amb la representació de la mà de Déu beneint.
La col·locació de la primera pedra es produïa l'any 1744.
El 1748 quan el temple era en construcció, els veïns de la Selva de Mar, tement els intents de segregació parroquial del Port destruïren, a la nit, l'obra que s'havia aixecat durant el dia. Alguns documents de l'època informen dels judicis que se'n seguiren. El 1763 Francesc de Guanter, abat de Sant Pere de Rodes, consagrà l'altar del Sant Crist de la nova església que encara no era acabada.
Els anys 1771-1772 s'hi feien diversos treballs, però llavors l'edifici devia estar força enllestit.
El Port de la Selva aconseguí la independència municipal el 1787, no succeí així però, en l'aspecte religiós; la seva església continua essent sufragània de la parroquial de la Selva de Mar fins a l'any 1926 que, en produir-se una reestructuració de la diòcesi, fou erigida en parròquia independent i en passaren a dependre les esglésies de la Vall de Santa Creu i de Sant Baldiri de Taballera.
La fredorada d’aquest gener de l’any 2023, ha deixat clar – per si algú en tenia dubtes – que des dels poders públics, ni es fa, ni es farà res, per posar remei a la manca de serveis sanitaris i socials, que constitueix “ marca de fàbrica” , d’aquesta “ democraciola” maleïda. Dit això, ens alegrem de la suspensió de la vaga de metges, que escoltava al Telenotícies de la Nit. Esperem que uns i altres posin fill a l’agulla per evitar tant como sigui possibles la mort de més i més pacients en les llistes de “ desesperació”.
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/01/les-morts-inevitables.html
Els evangelis expliquen que Ponç Pilat, donava a triar als jueus entre Jesús i Barrabàs – i triaven aquest segon- , la tria que ens proposa l’inefable Salvador Illa Roca (La Roca del Vallés, Barcelona, 5 de mag de 1966) – el càrrec polític que acumula més morts en la seva àrea de competència  desprès del sàtrapa -, és entre els casinos i els jocs o entre la vida i la salut dels que viuen a Catalunya, les noticies diuen que hi ha un pacte entre ERC i PSC, ens temem el pitjor.
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/crims-per-omissio.html
De vegades la pau, no és més que por.
https://www.youtube.com/watch?v=kyMdCiKPPks