El Xavi Suriñach Vicente, publica una fotografia de Can Roig, a Camprodon, a la comarca del Ripollès, un cas excepcional de “ recuperació” del Patrimoni Històric.
Va ser construït com a segona residència del Dr. Emerencià Roig i Bofill (Santiago de Cuba, 30 de juliol de 1848 - Barcelona, 26 de novembre de 1901), cunyat del Dr. Bartomeu Robert i Yarzábal (Tampico, Mèxic, 20 d'octubre de 1842 - Barcelona, 10 d'abril de 1902) – aleshores ja es patia la manca de metges, i calia “ importar-los “ - durant els anys 1900-1901.
L'arquitecte va ser Simó Cordomí i Carrera (Olot, segona meitat del s.XIX - (?), 23 de gener de 1937 que va dissenyar un edifici amb elements neogòtics i amb façanes arrebossades amb elements de pedra natural i artificial. Presenta una torre quadrada principal amb un gran rellotge de sol.
L'edifici es va fer servir com a hospital de campanya cal al final del conflicte bèl·lic que començava per l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC – l’únic fins al dia d’avui- , i va ser abandonat en acabar el conflicte.
Als anys 70 va canviar de propietari , tampoc però, es va fer res per aturar la degradació de l'edifici, que es descrivia així ; la porta principal de l'edifici, d'un gòtic molt ornamentat i que avui està desapareguda, estava coberta per una mena de loggia d'arcades romàniques coronades per merlets. Encara es pot veure algun element de la rica decoració exterior amb escultures de pedra. A l'interior, en estat ruïnós, destaquen el vestíbul, l'escala amb barana de fusta calada, i un gran saló amb decoració escultòrica gòtica mutilada i una gran llar de foc. La casa estava abandonada, gairebé en runes.
Tot i els diferents intents de restauració no va ser fins a l'any 2012, en què el consistori va ordenar al propietari que realitzés uns treballs de consolidació per evitar que “l'edifici entrés en un estat irreversible”. El febrer de 2014 l'Ajuntament de Camprodon va aprovar una modificació en el Pla Urbanístic que permet al propietari dedicar l'espai a un hotel o pisos tutelats a canvi de la rehabilitació de l'edifici.
En l’excel·lent publicació del Valentí Pons Toujouse, podreu veure imatges de l’estat d’incúria al que va arribar:
https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/camprodon/tots/can-roig-emerencia-roig-bofill
Les forces catalanistes i democràtiques no aconseguien renovar l’alcaldia de Camprodon, esperem que aquesta tristíssima circumstancia no compliqui el futur del Patrimoni històric.
Si el GOBIERNO MÁS PROGRESISTA no ens aboca a la misèria més absoluta - que en tenim tots els números– poseu Camprodon, el Ripollès, Catalunya a la vostra agenda