A L’ENSENYAMENT DE L’ESGLÉSIA A LA CIUTAT DE BARCELONA. DIRECTORI ESTADÍSTIC. TESI DOCTORAL. VOLUM I
De Manuel García Gargallo (Barcelona, 24 de juny de 1973)
https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1987/01.MGG_TESI_VOL_I.pdf?sequence=1
Trobava ; Col·legi Sant Ignasi (1892-1914; 1927-1932; 1939). Carrasco i Formiguera, 32 (abans Campmany, 12 / Doctor Amigant, 14/31). Sarrià.
Col·legí Internat de pagament. 1ª, 2ª ensenyança, i des de 1905 Comerç. Es traslladava a Barcelona, l’antic Col·legi Ignasià de Manresa, establert en un edifici municipal llogat i que, per manca d’entesa entre l’Ajuntament i els Jesuïtes, es va haver de desallotjar.
L’any 1892 es comprà la finca Gardenyes, que constava de Casa i extensos jardins. Es va construir un edifici annex, i al mateix any començaren les classes. Metres, entre 1893 i 1896 es construí el magne edifici actual, dissenyat per l’arquitecte Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906) , que fou inaugurat l’any 1895 sense acabar i s’anà completant entre 1915 i 1926. Cap a 1905 es comencen a incorporar alumnes migpensionistes i externs.
L’any 1914 el Col·legi es tancà per traslladar-hi les facultats de Filosofia i Teologia de la Companyia (dit Col·legi Màxim), el Col·legi torna a obrir-se però, l’any 1927. Llavors, els interns ja eren una minoria.
Fou confiscat l’any 1932, establint-se diversos centres educatius públics que van continuar funcionant fins l’acabament del conflicte bèl·lic que s’iniciava amb l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, acció criminal que la historiografia feixista batejava com “ Guerra Civil “, i la Jerarquia de l’Església Catòlica, Apostòlica i Romana, com “ Cruzada “.
Reobert l’any 1939, va continuar funcionant amb normalitat i creixement constant.
La marxa de les facultats l’any 1949 ho demostrava.
L’ensenyament gratuït només va existir des de 1939 fins mitjans dels anys 50 i en proporcions gairebé testimonials, però no eren atesos apart. Alumnes: 217 (1892); 669 (1940); 1066 (1953). Religiosos: 30 (1892); 229 (1927).
L'any 1992, en ocasió dels Jocs Olímpics, el col·legi Sant Ignasi, albergà el Camp Internacional de la Joventut, això va provocar la remodelació de les instal·lacions esportives i d'esbarjo cobertes i a l'aire lliure.
https://www.altresbarcelones.com/2014/06/el-collegi-sant-ignasi-una-joia-del.html
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/els-franciscans-van-impartir-docencia.html
.., cal recordar, ara i aquí, que sense la contribució en l’àmbit de l’educació de l’Església catòlica, el REINO figuraria en un lloc d’honor entre els països amb més analfabets. Altrament, la situació de fallida del REINO, pot comportar – no son bona gent – ultra el desmuntatge de la sanitat publica, que ja està en marxa com la reducció dels drets socials, que només puguin accedir a la formació de “ qualitat “ les persones amb recursos. El futur es dibuixa fosc, quasi negre.
L’actuació del Cardenal, Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), i quasi la totalitat de la Jerarquia eclesiàstica, fent costat als revoltats feixistes va ser greu, MOLT GREU, amb tot, com recordava sempre l’Ermessenda de Valrà “Errare humanum est”
Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon - el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al seu ensenyament, a mi en té revoltat.
Està clar que dels partits mal dits “ constitucionalistes” no se’n pot esperar res de bo.
A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “ a por ellos “; s’han acostumat a fer les seves maleses amb plena consciència de la seva immunitat.
Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?
En la infinita confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.