El Josep Maria Masagué i Torné ,la Maria-Lluïsa Cases i Loscos , i el Joan-Albert Adell i Gisbert, escriuen de Santa Anna, abans Santa Maria, de Cortscastell , al terme de Gerri de la Sal, al Pallars sobirà, a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1521601.xml
https://jmcorbella.blogspot.com/2016/03/
Santa Anna de Cortscastell és un edifici senzill, d’una sola nau amb absis. La nau, de planta rectangular, és oberta pel costat de llevant on, mitjançant un doble reclau en degradació, s’uneix a l’absis. Aquest és un cos de planta semicircular cobert per una volta de quart d’esfera. La nau és coberta a la vegada per una volta de canó seguit de perfil semicircular. Hom va reforçar aquesta volta amb dos arcs torals, els quals tenen l’arc apuntat.
Aquest edifici va ser ampliat pel costat de ponent amb un cos de planta rectangular, el qual es va comunicar amb la nau de la capella mitjançant una gran obertura que es va practicar en el mur de tancament dels peus de la nau, i que separa aquests dos espais. També se li va afegir una sagristia al costat de migdia a tocar de l’absis.
La porta d’accés original de la capella fou tapiada quan va ser substituïda per una de nova, possiblement al costat de ponent, on avui hi ha la gran obertura que comunica la nau amb el cos afegit. Abans que l’edifici quedés en desús s’hi accedia a l’interior per un portal obert en la cara de migdia d’aquest cos.
Els paraments exteriors de la nau, com també els interiors, són llisos, sense cap ornamentació. Els murs d’aquesta construcció van ser aparellats amb pedres de mida mitjana, disposades en filades horitzontals. Les pedres presenten el treball just per deixar més o menys llis el parament de què formen part; només les pedres cantoneres presenten un treball més acurat. Tan sols a l’absis, i per l’exterior, hi ha la resta del que podia ser una faixa vertical, la qual és situada just a tocar la nau pel costat de migdia, però sense formar cap reclau amb ella sinó una continuïtat lineal deformada.
Com a resultat, segurament, d’un canvi de coberta que va fer perdre el plom als murs i va provocar la consegüent obertura de la volta, hom va afegir a les façanes de migdia i nord uns contraforts per tal de contrarestar l’empenta de la volta.
En l’angle que formen els murs de migdia i de ponent, i sobre la coberta, es va construir un petit campanar de torre, de planta circular-poligonal amb dues obertures, una al costat de migdia i l’altra en el de ponent.
Per les seves característiques es pot inscriure aquesta capella dins el grup de capelles rurals, sense ornamentació, que foren bastides al llarg del segle XII en aquesta comarca, tot i que és possible que substituís o modifiqués un edifici anterior que estaria cobert per una estructura de fusta. També presenta modificacions i ampliacions de datació posterior; així, el reforç amb arcs torals podria ser datat dels segles XV o XVI, el cos de ponent i la sagristia dels segles XVIII o XIX. Per al campanar es podria donar una datació aproximada entre els segles XVII i XVIII.
Últimament, durant l’any 1992, s’han encetat uns treballs de restauració i rehabilitació de tot el conjunt. El projecte pretén restablir la volumetria primitiva de l’església, tot i que es conservaran altres elements posteriors prou significatius, com el campanar i la petita porxada de ponent
El Museu Diocesà d’Urgell conserva, amb el núm. 304 de l’inventari, una marededéu de fusta policromada procedent de Santa Anna de Cortscastell (vegeu el vol. XXIII, pàgs. 216-218, de la present obra). La imatge, que fa 65 cm d’alçària, presenta una composició desproporcionada on domina la verticalitat de les figures. L’alçada de la Mare de Déu és gairebé el doble de la seva amplada. El Nen, assegut a la falda de la Mare, és col·locat gairebé al centre de la imatge, accentuant encara la frontalitat total del conjunt. Tot ell respira un aire predominantment hieràtic, marcat alhora per les expressions dels rostres i les actituds d’ambdues figures. La Verge s’asseu en una cadira curul, amb dues columnetes adossades acabades en dues boles.
La Mare, d’expressió serena, és cobreix el cap amb un vel que cau per les espatlles fent unes ondulacions, per la part davantera, molt gruixudes i escalades. De sota el vel apareix el cabell, que cau sobre l’ample front en gruixudes trenes a banda i banda del coll. Vesteix túnica i sobretúnica que li arriba fins a sota dels genolls, tot fent unes ondulacions que permeten veure la túnica. Aquesta dibuixa una sèrie de plecs, tan sols insinuats, que deixen veure com els peus de la figura recolzen en una mena d’esglaó. Segons Noguera i Massa (1977), la sobretúnica seria pròpia d’aquelles peces més arcaiques, amb una datació de voltants del segle XII. Amb la mà dreta sosté una bola del món; la mà esquerra, actualment col·locada de forma arbitrària, segurament feia el gest de subjectar el cos del Fill.
El Nen, col·locat gairebé al mig de la figura de la Mare, vesteix una túnica acabada en plecs amb forma de “V” que deixen veure els peus, actualment fragmentats. Amb la mà esquerra sosté el llibre en posició vertical, i amb la dreta, avui desapareguda, segurament devia beneir.
La policromia que cobria la imatge ha desaparegut pràcticament del tot; tan sols en queden algunes restes, que van aparèixer en treure-li la decoració del segle XVI, en el mantell del Nen de color vermell i blau i en els cabells de color negre. De la marededéu tan sols s’han conservat unes petites mostres localitzades a les zones dels genolls i del setial. S’ha perdut, tanmateix, gairebé tota la capa d’estuc que recobria el conjunt, i amb ella, doncs, qualsevol rastre de pintura. Això ha permès, d’altra banda, apreciar de manera més directa el treball de l’escultor. és tracta d’un treball força barroer on els volums s’han definit mitjançant un relleu incís, fet que dóna a la peça l’aspecte d’un bloc de fusta poc treballat.
https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Lleida&ver=214#tgv
Localidad: Corcastell. Siglo de la Imagen: XI
Observaciones: Actualmente en Museo Diocesano d'Urgell Pelo muy rizadito y suelto; muy inusual. Colores tradicionales de rojo, azúl y amarillo.
La tipologia iconogràfica del conjunt, si homes guia pel fort caràcter frontal de la composició, estaria en la línia de les marededéus que responen al concepte de Sedes Sapientiae, d’origen bizantí, molt comunes en el món del romànic. Malgrat això, hi ha certs indicis que fan pensar en una datació més tardana per a la peça. Segons Antoni Noguera i Massa ( Olot, 1921 + Olot 9.03.2016 ) és a partir del segle XIII que la Mare sosté una bola amb la mà dreta, però encara hi ha un altre detall que podria fer retardar la datació de la peça fins al segle XIII: es tracta de l’actitud de la Mare, en la qual el fet de voler agafar el Fill amb la mà esquerra és mostra d’una certa humanització del conjunt
https://www.elpuntavui.cat/article/29-necrologiques/948451-antoni-noguera-massa.html
Poseu-vos les piles, i de forma esglaonada, vivim amb un país amb una xarxa viaria quasi tercermundista – és el que té, estat colonitzats, oi?- , veniu a la Vegueria “ In pectore” dels Pirineus.
L’ajornament del desplegament de la Llei 30/2010, del 3 d’agost, de vegueries, clama al Cel, oi?.
https://www.parlament.cat/document/cataleg/48036.pdf
fa temps que no publiquen cap “ edifici escolar anterior a la dictadura franquista”, i no és certament perquè ja els tinguem tots identificats, fa mal dir-ho però, NO HI HA LA COL·LABORACIÓ QUE CALDRIA per part dels catalans. Us insistim altre cop, retrateu l’edifici on anaven a l’escola els vostres padrins, avis, pares i potser vosaltres mateixos, i feu-nos arribar la fotografia a l’email castellardiari@gmail.com , hem d’evitar que es perdi aquesta “ memòria col·lectiva”.