L’Odo Arranz Arlanzón exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Empordà sobirà i les comarques confrontades, i atèsa la situació de “ presó municipal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems , us esperonem a compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
M’enviava fotografies del mas Castenys, de Sant Martí Sesserres, advocada a Sant Benet, al terme de Cabanelles a l’Empordà sobirà.
Patrimoni Gencat en diu ; petita església de planta rectangular amb l'absis sense diferenciar capçat a llevant, construïda en una zona forestal, prop de la masia Castenys.
Està coberta amb una volta de canó rebaixada, tot i que actualment bona part d'aquesta es troba esfondrada. Conserva un arc toral de perfil apuntat. A la part superior dels murs de tramuntana i migdia hi ha un seguit de mènsules de pedra. Presenta quatre obertures que il·luminen l'interior, esbiaixades i amb forma de sagetera. Dues estan situades al mur de migdia de la nau, una altra a l'absis i l'última a la façana principal, damunt del portal d'accés. La porta està construïda amb tres grans blocs de pedra sorrenca ben escairada.
La llinda presenta l'escut dels Noguer de Segueró flanquejat per dues dates, 1845 i 1907, que fan referència a dues renovacions del temple.
Per la banda interna, la llinda té gravada la següent inscripció: "MIQUEL MERCADER DE LLADÓ M'HA FET A 1907". Els brancals estan gravats amb llargues inscripcions que fan referència a l'obra.
La façana està coronada per un campanar de cadireta de dos arcs, mig enrunat. Sembla ser que davant la façana hi havia hagut un pòrtic, avui en dia desaparegut.
La construcció està bastida amb pedra desbastada disposada regularment, amb carreus a les cantonades. Tant la façana principal com l'interior del temple estan arrebossats i pintats.
La primera referència documental que es té de l'ermita de Sant Benet data de l'any 1731 quan fou visitada, així aquesta construcció es pot enquadrar vers el segle XVIII.
Posteriorment va ser reformada als anys 1845 i el 1907 a mans de la família de can Noguer de Segueró, la gran casa pairal situada a la falda de la muntanya del Mont.
En el portal d'entrada es poden veure dos grans blocs de pedra que actuen de brancals on es pot llegir una extensa inscripció on dóna fe que el “MAGNÍFICH S. D. PERE DE NOGUER CASES BARCELÓ Y COMELLES DE ROCAFIGUERA” demanà la llicència el dia 15 de setembre de setembre de 1845 per restaurar-la. A continuació relata que l'any 1907 el nét d'en Pere Noguer “L'ACTUAL CAP DE LA CASA NOGUER HA FET ARA DE NOU APARIAR AQUESTA ESGLÉSIA MAJOR”. De la mateixa manera a la part interior de la llinda es pot veure la inscripció "MIQUEL MERCADER DE LLADÓ M'HA FET A 1907" fent referència al picapedrer que la va obrar.
A escaigs metres de l'ermita, al nord d'aquesta, es pot apreciar una creu bastida l'any 1910, tal como ho testimonia la data gravada en el basament.
Trobar una capella rural advocada a sant Benet de Núrsia (Núrsia, Úmbria, 480 – Montecassino, Laci, 547), és força inusual, em succeïa un fet semblant al terme de Castellterçol a la comarca del Moianès, amb la capella de Sant Bru de Colònia de l’Oller.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/05/loller-i-la-capella-de-sant-bru-de.html
Que Sant Benet de Núrsia i Sant Bru de Colònia, intercedeixin davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i aquells que no tenen una bona situació econòmica.