El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó local RENOVABLE “, en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems s’oferirà als mitjans informatius perquè en valorin la seva publicació.
M’enviava fotografies de l’església parroquial deMeranges, advocada a Sant Serni, que es troba al bell mig de la població a 1.540 m d'altitud, a la comarca de la Cerdanya jussana.
Patrimoni Gencat ens diu que es tracta d'un edifici romànic tardà, d'una sola nau, modificat i ampliat al llarg dels segles. L'actual temple en devia substituir un altre d'anterior. És obra de finals del segle XII o ja de ple segle XIII. D'època romànica conserva l'estructura d'una nau, força desviada de l'eix de l'absis semicircular de carreus ben escairats, amb finestra de doble esqueixada i relleus al biaix de l'aresta. Una finestra similar es conserva al mur de migjorn. En èpoques posteriors s'allargà la nau i es va traslladar la portalada, s'hi afegiren dues capelles laterals al costat de migdia, el porxo que protegeix l'entrada i el campanar de torre amb coberta piramidal. També és posterior el sobrealçament de la nau amb unes golfes. Cal destacar la portalada romànica de cinc arcs en gradació i columnes amb capitells, avui situada sota l'atri de volta de canó tancat per una porta adovellada, que es troba molt erosionada, però que permet distingir una decoració escultòrica de figures humanes i animals en dues de les arquivoltes i els brancals exteriors.
Se'n conserva la ferramenta romànica, de reforçament i ornamentació, comunes a moltes esglésies romàniques, amb porta ferrada del segle XII de les comarques de l'Alta i Baixa Cerdanya, del Conflent i del Rosselló
Al sostre de la volta de canó del tercer tram de la nau hi ha un pantocràtor del segle XVIII d'estil barroc popular.
Olga Bas Lay. Arquitecta. 2014. Visió de l'interior de l'església
L'església de parroquial de Sant Serni o Sant Sadurní de Meranges és documentada ja en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, que estudis recents situen cap a finals del segle X (tot i que està datada l'any 819). Posteriorment, trobem altres referències tant de l'església com del lloc de Meranges. Inicialment, havia estat possessió del monestir de Ripoll.
L'església de Sant Serni de Meranges contribuí els anys 1279 i 1280 a satisfer la dècima recaptada aquells anys a la diòcesi d'Urgell. Poc després, l'"ecclesia Sti. Saturnini" fou visitada, entre els anys 1312 i 1314, pels delegats de l'arquebisbe de Tarragona. Així mateix, consta en la relació de parròquies de la diòcesi urgellenca que satisferen la dècima col·lectada l'any 1391.
Al voltant de l'any 2011 s'hi va realitzar una intervenció de restauració centrada, sobretot, en les cobertes i el campanar.
Durant els anys 2013 i 2014 s'hi intervé novament, dins el programa Romànic Obert de la Caixa. En aquesta ocasió es restaura la portalada, s'instal·la un nou cancell (que permet la visió de l'interior) i es fan obres de rehabilitació per tal de solucionar les humitats.
Durant aquesta intervenció s'han posat al descobert importants restes de pintures barroques, que s'han consolidat a l'espera de poder realitzar una futura restauració.
La Rosa Maria Asensi i Estruch / Maria-Lluïsa Ramos i Martínez / Enric Ventosa i Serra / Maties Delcor , ampliaven aquesta informació a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0718901.xml
Que Sant Sadurní , intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i aquells que no tenen una bona situació econòmica.