El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó local RENOVABLE “, en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems s’oferirà als mitjans informatius perquè en valorin la seva publicació.
M’enviava fotografies de l’edifici de l’antiga Farinera de Montferrer, localitzada al Carrer del Molí, s/n.
Al llarg dels anys hem tingut ocasió de veure i retratar alguns d’aquests edificis, això ens permet qualificar com “magnífic” aquest edifici del que Patrimoni Gencat en diu ;
Edifici de planta rectangular, amb planta baixa i tres pisos d'alçada, cobert amb un llosat a doble vessant amb una gran xemeneia.
Interiorment l'edifici es divideix per una escala central que articulava dos àmbits diferents. D'una banda els antics habitatges de la família arrendatària de la farinera (reconvertits en despatxos o petits apartaments) i d'altra les diverses dependències per a la neteja, remull i mòlta de gra.
Els paraments exteriors de la farinera estan formats per carreuons toscament desbastats i amb una disposició força irregular. A les cantonades i marcs de portes i finestres hi ha carreus més ben tallats. Al llarg de totes dues façanes s'obre un bon nombre de petites finestres rectangulars que donen llum tant a l'habitatge com a la farinera.
A l'interior els trebols que divideixen els pisos són de fusta. La maquinària es distribueix al llarg de quatre plantes i perfectament interconnectada a través de laberíntiques conduccions de fusta o tèxtils per afavorir el pas del gra. La fàbrica inclou un conjunt de 26 de màquines accionades per l'energia hidràulica que genera la turbina que funciona amb el Rec dels Quatre Poble. La turbina es troba a la planta baixa, a l'extrem oriental de l'edifici en el lloc on s'allotjaven antigament les moles del primitiu molí de la Trobada. Es poden veure els tres carcavans per on sortia l'aigua que movia les moles que trituraven el gra.
A la primera planta hi ha la sala de màquines, el carropedrer i el triavecer, que servien per netejar les d'impureses el gra abans de ser mòlt.
La segona planta rep el nom de sala del sesord on hi ha dues màquines per destriar el gra per segona vegada i la màquina del sesord, que servia per transformar la farina en sèmola.
Finalment, a la tercera planta hi ha la sala del planxista, allí es deixava la farina ben fina. El tremolor de feia aquest aparell va obligar a reforçar amb ferro les parets de l'edifici. Aquí també hi havia un dipòsit d'aigua i una sala de desembaràs.
Els orígens més remots de la farinera es troben en l'ampliació de l'aleshores anomenat Rec d'Anserall i Castellciutat a Montferrer, l'any 1817. Aquesta obra, precedent del que seria el Rec dels Quatre Pobles que es va ampliar fins a Adrall l'any 1845, fou una de les primeres grans empreses modernitzadores de les estructures agràries del territori que transformava una gran superfície de secà de la plana de l'Urgellet en terres de regadiu.
L'any 1868 els comissionats del Rec dels Quatre Pobles sol·licitaven el permís per poder edificar el molí fariner prop del santuari de la Mare de Déu de la Trobada, un emplaçament prou allunyat de les fortificacions de Castellciutat.
Ell molí de la Trobada, construït per moldre el gra de les poblacions veïnes, era conegut també com el molí de les Tres Moles. Aquestes moles estaven cobertes per les voltes d'obra que hi ha actualment a sota de la planta baixa de la farinera. La propietat de la nova infraestructura era de la comunitat del Rec dels Quatre Pobles.
L'any 1911 el molí va ser remodelat i reconvertit en farinera - no trobava dades de l’autor d’aquests canvis, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com - , cosa que li permetia produir farina per comercialitzar.
Cap a l’any 1950 la farinera va quedar obsoleta i no podia competir amb les fàbriques més modernes.
Al 1963 va haver de tancar.
L'any 1996, la Comunitat de Regants va cedir l'immoble per mostrar com es produïa la farina.
L'any 1999 es va obrir al públic.
http://alturgell.orgfree.com/Farinera.html
La història de la Farinera. Els inicis de la farinera es remunten a principis del segle XX, concretament al 1911, any en que fou construïda. Però no es va començar de zero, ja que es bastí damunt mateix de l'antic molí fariner de la Trobada, que datava del 1868. D'aquest molí també en deien les Tres Moles. Havent-hi com hi havia el molí vell i podent aprofitar el salt d'aigua que l'accionava, es va creure oportú de fer-hi reformes i bastir-hi la farinera. Encara avui, però, hi ha gent gran de Montferrer que l'anomena el molí. Arribada la dècada dels 60, les farineres d'abans van començar a perdre punts davant de les noves tecnologies de moldre cereals. L'economia de mercat exigia mecanitzacions que l'estructura de la farinera no admetia. A més, molts secans es van transformar en regadius i, entre una cosa i l'altra, el 1963 la farinera de la Trobada es va acabar tancant.
L'edifici i el procés de moldre. L'edifici consta de planta baixa i tres pisos. Una escala interior separa la farinera en dues meitats. A l'esquerra, vist des de la porta principal, hi trobem els antics habitatges dels moliners. Al costat de la dreta hi ha les quatre plantes de la farinera pròpiament dita. Habitualment hi treballaven entre dos i quatre homes, depenent de la feina que hi hagués. No tenien un horari fix de treball, sinó que feien segons calia. La producció de farina, segó i trits comprenia tres fases: neteja, remull i trituració del cereal. Amb tot, el procés era força més complex. Els cereals i la farina pujaven i baixaven d'una planta a l'altra nombroses vegades.
La maquinaria. Els trets més característics de la maquinària de la farinera són que funcionava amb energia hidràulica i que és tota de fusta, metall i roba. La fusta de les conduccions per on circulava el gra i la farina i la de les màquines és de Flandes i Melis. Un conjunt de politges de fusta i ferro, corretges de cuir i unes poques cadenes accionaven les 26 màquines principals que hi ha. Hi trobem un seguit de dipòsits i conductes que, tot i no ser màquines, mereixen la nostra atenció, tant per entendre bé el procés de la farina com pel bon estat en què es troben.
http://www.montferrercastellbo.cat/ca/el-municipi/galeria-multimedia/videos/la-farinera/view
sobirà -ana
[Segle . XIV; del ll. superior, -ōris 'superior', comparatiu de supĕrus, -a, -um 'que és a dalt', que, dissimilat en superione, fou influït en la terminació pels correlatius medianus 'mitjà' i deorsanus 'de sota']
Que és situat més alt que un altre; superior (oposat a jussà). El Pallars Sobirà.
Déu et guardi de llengua castellana, justícia eclesiàstica i consciència de piteu