Feia temps passejant per la Creu de Barbera, esperant que pugessin del quiròfan de la Clínica Quironsalud, a la seva habitació, la 620, al Francisco Catalan Puig.
Retratava els pisos que l’any 1947 dissenyava Francesc Portillo Quintana ( 1897 + Barcelona, 16-10-1968) que havia estat arquitecte municipal de Rubí, de Blanes y de Lloret de Mar.
![]()
La descripció li atorga ‘ influència plateresca’ potser perquè a les façanes apareixen escuts i pinacles.
El cert és que l’any 1950 quan es va inaugurar contrastaven moltíssim amb les cases que quasi sempre de forma precària, s’havien aixecat els immigrants.
Feia la fotografia el 30.04 de 2018, i malgrat els 68 transcorreguts, l’edifici encara manté un aire quasi senyorial.
Us deixo un enllaç on podreu veure la Creu de Terme que va donar nom a la barriada, i la benzinera situada en el indret on avui hi ha una Plaça.
http://www.isabadell.cat/barris/sectorsud/la-creu-de-barbera/historia-de-sabadell-la-agregacion-de-la-creu-de-barbera-1959/
La meva família arribava a Sabadell l’any 1956, i com tantes i tantes, passaven per les ‘estades’, i tastaven la misèria econòmica i moral que deixava la dictadura per arreu.
Retratava els pisos que l’any 1947 dissenyava Francesc Portillo Quintana ( 1897 + Barcelona, 16-10-1968) que havia estat arquitecte municipal de Rubí, de Blanes y de Lloret de Mar.
La descripció li atorga ‘ influència plateresca’ potser perquè a les façanes apareixen escuts i pinacles.
El cert és que l’any 1950 quan es va inaugurar contrastaven moltíssim amb les cases que quasi sempre de forma precària, s’havien aixecat els immigrants.
Feia la fotografia el 30.04 de 2018, i malgrat els 68 transcorreguts, l’edifici encara manté un aire quasi senyorial.
Us deixo un enllaç on podreu veure la Creu de Terme que va donar nom a la barriada, i la benzinera situada en el indret on avui hi ha una Plaça.
http://www.isabadell.cat/barris/sectorsud/la-creu-de-barbera/historia-de-sabadell-la-agregacion-de-la-creu-de-barbera-1959/
La meva família arribava a Sabadell l’any 1956, i com tantes i tantes, passaven per les ‘estades’, i tastaven la misèria econòmica i moral que deixava la dictadura per arreu.