Havíem endegat des del Diari de Castellar del Vallès, una feina de recuperació històrica, de les activitats econòmiques que superaren la mal dita ‘crisis econòmica’ , que realment va ser i és, la manifestació palesa de l’estultícia i la corrupció de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA.
Es dóna aquí un doble interès, el de posar de relleu la pervivència d’una activitat economia, i la de documentar – mínimament, ens caldrien més dades -, una de les masies del terme de Castellar del Vallès, que no està inclosa en la minsa llista de masies :
http://www.castellarvalles.cat/26440/descriptiu/-256/
A la pàgina del Mas Pinetó , expliquen que és un restaurant especialitzat en arrossos que va obrir les portes fa ja 86 anys, aleshores però, era una casa de pagès, que retratava l’ Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889-1942), entre 1912 i 1929, en la fugaç passada que feien pel terme de Sant Esteve de Castellar , els amics de l’Estudi de la Masia Catalana, que compto s’aturaven únicament per emplenar el dipòsit a l’estació de servei Truyols
![]()
Els que aleshores eren els amos de l'establiment, els besavis Dominica i Salvador, tenien la seva collita pròpia, que obtenien de l'hort, i es dedicaven a cuinar sota demanda. A més, també comptaven amb animals com vaques, gallines, hi havia un corral, etc. Les seves especialitats eren les truites i el pollastre en samfaina.
En els anys subsegüents a la victòria dels sediciosos feixistes contra el govern LEGÍTIM de la II República , van ser els avis Concepció i Feliu qui es van fer càrrec del negoci. Ells van ser els encarregats de transformar el que abans eren quadres en menjadors; van ampliar la casa i van dur a terme una sèrie de reformes per tal de poder atendre millor a tots els clients. Va ser llavors quan es va escriure la primera carta amb preus. Encara que el menjar seguia sent el mateix, es van introduir canvis com ara les carns a la brasa i el conill amb mongetes. Temps després arribarien les graellades i el fregit de peix.
Eren bons temps en què l'economia anava bé. I va tocar el torn de donar, de nou, el relleu. Aquest cop al fill, Ramon i a la seva dona Nuri, els quals van ser els encarregats d'introduir els arrossos.
Amb aquest nou canvi generacional també es van fer reformes com, per exemple, ampliar la cuina i altres parts de la casa. A poc a poc, la demanda d'arrossos va anar creixent fins avui dia, en què només podem agrair, a tots els clients, la confiança que han vingut dipositant en nosaltres i en el nostre menjar.
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/cASTELLAR%20DEL%20VALL%C3%88S/order/title
Una masia més per assolir el Catàleg de Masies de Castellar del Vallès http://www.castellarvalles.cat/26440/descriptiu/-256/
A Catalunya la cultura és un bé tant preuat que no es pot deixar només en mans de l’administració, oi?.
PINETÓ m.
Pi petit (Centelles, Mall., Eiv.); cast. pinillo. Fins als pinetons de més avall, Víct. Cat., Ombr. 62.
Fon.: pinətó (or., bal.).
Es dóna aquí un doble interès, el de posar de relleu la pervivència d’una activitat economia, i la de documentar – mínimament, ens caldrien més dades -, una de les masies del terme de Castellar del Vallès, que no està inclosa en la minsa llista de masies :
http://www.castellarvalles.cat/26440/descriptiu/-256/
A la pàgina del Mas Pinetó , expliquen que és un restaurant especialitzat en arrossos que va obrir les portes fa ja 86 anys, aleshores però, era una casa de pagès, que retratava l’ Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889-1942), entre 1912 i 1929, en la fugaç passada que feien pel terme de Sant Esteve de Castellar , els amics de l’Estudi de la Masia Catalana, que compto s’aturaven únicament per emplenar el dipòsit a l’estació de servei Truyols
Els que aleshores eren els amos de l'establiment, els besavis Dominica i Salvador, tenien la seva collita pròpia, que obtenien de l'hort, i es dedicaven a cuinar sota demanda. A més, també comptaven amb animals com vaques, gallines, hi havia un corral, etc. Les seves especialitats eren les truites i el pollastre en samfaina.
En els anys subsegüents a la victòria dels sediciosos feixistes contra el govern LEGÍTIM de la II República , van ser els avis Concepció i Feliu qui es van fer càrrec del negoci. Ells van ser els encarregats de transformar el que abans eren quadres en menjadors; van ampliar la casa i van dur a terme una sèrie de reformes per tal de poder atendre millor a tots els clients. Va ser llavors quan es va escriure la primera carta amb preus. Encara que el menjar seguia sent el mateix, es van introduir canvis com ara les carns a la brasa i el conill amb mongetes. Temps després arribarien les graellades i el fregit de peix.
Eren bons temps en què l'economia anava bé. I va tocar el torn de donar, de nou, el relleu. Aquest cop al fill, Ramon i a la seva dona Nuri, els quals van ser els encarregats d'introduir els arrossos.
Amb aquest nou canvi generacional també es van fer reformes com, per exemple, ampliar la cuina i altres parts de la casa. A poc a poc, la demanda d'arrossos va anar creixent fins avui dia, en què només podem agrair, a tots els clients, la confiança que han vingut dipositant en nosaltres i en el nostre menjar.
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/cASTELLAR%20DEL%20VALL%C3%88S/order/title
Una masia més per assolir el Catàleg de Masies de Castellar del Vallès http://www.castellarvalles.cat/26440/descriptiu/-256/
A Catalunya la cultura és un bé tant preuat que no es pot deixar només en mans de l’administració, oi?.
PINETÓ m.
Pi petit (Centelles, Mall., Eiv.); cast. pinillo. Fins als pinetons de més avall, Víct. Cat., Ombr. 62.
Fon.: pinətó (or., bal.).