La masia de l'Illa, la retratava l’Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943 ) per a l’Estudi de la Masia Catalana, entre els anys 1912 i 1929 ). Sant Esteve de Castellar del Vallès però, era en el millor dels casos, un lloc - la Estació de Servei Truyols - per emplenar el dipòsit dels automòbils , de camí a Sant Llorenç Savall:
Patrimoni Gencat ens diu que la masia presenta unes característiques arquitectòniques marcades per la irregularitat dels seus cossos juxtaposats i que dóna com a resultat una tipologia atípica, quedant al marge de les característiques estructurals dels grups englobats en la denominació de "masies clàssiques" i les seves subdivisions.
El cos principal de l'estructura inicial presenta una teulada d'escàs ràfec, a dos desnivells i a un sol aiguavés, amb carener perpendicular a la façana, finestres emmarcades en la primera i segona planta. Totes les obertures presenten dintell.
A la part corresponent a la crugia dreta s'ha afegit un altre cos al que s'accedeix per l'interior de la vivenda i, ensems un altre cos, de mides més reduïdes, s'adossa al cos afegit, formant un conjunt volumètric de difícil catalogació i que dóna fe d'un creixement prou complex que fou adaptat a les necessitats del moment i a les dificultats del terreny. Això confirma que la masia no roman sempre com un únic edifici aïllat, sinó que sovint és fàcil veure-la rodejada d'una sèrie de construccions de major o menor importància i que són aptes per les diferents funcions agrícoles o ramaderes, essent lo més freqüent que tals annexos sorgeixin paulatinament a mida que les necessitats augmentin, resultant sovint construccions que, partint d'una tipologia clàssica, arribin a formar-ne una amalgama de cossos juxtaposats de gran complexitat que caurien en la denominació de "masies atípiques".
![]()
Fotografia. Lourdes Figueras Borrull
Aquesta publicació alhora que identifica una masia més per assolir el Catàleg de Masies de Castellar del Vallès http://www.castellarvalles.cat/26440/descriptiu/-256/
Ens fa pensar que almenys a Catalunya, on la cultura és un bé tant preuat, no el podem deixar només en mans de l’administració, oi?.
Patrimoni Gencat ens diu que la masia presenta unes característiques arquitectòniques marcades per la irregularitat dels seus cossos juxtaposats i que dóna com a resultat una tipologia atípica, quedant al marge de les característiques estructurals dels grups englobats en la denominació de "masies clàssiques" i les seves subdivisions.
El cos principal de l'estructura inicial presenta una teulada d'escàs ràfec, a dos desnivells i a un sol aiguavés, amb carener perpendicular a la façana, finestres emmarcades en la primera i segona planta. Totes les obertures presenten dintell.
A la part corresponent a la crugia dreta s'ha afegit un altre cos al que s'accedeix per l'interior de la vivenda i, ensems un altre cos, de mides més reduïdes, s'adossa al cos afegit, formant un conjunt volumètric de difícil catalogació i que dóna fe d'un creixement prou complex que fou adaptat a les necessitats del moment i a les dificultats del terreny. Això confirma que la masia no roman sempre com un únic edifici aïllat, sinó que sovint és fàcil veure-la rodejada d'una sèrie de construccions de major o menor importància i que són aptes per les diferents funcions agrícoles o ramaderes, essent lo més freqüent que tals annexos sorgeixin paulatinament a mida que les necessitats augmentin, resultant sovint construccions que, partint d'una tipologia clàssica, arribin a formar-ne una amalgama de cossos juxtaposats de gran complexitat que caurien en la denominació de "masies atípiques".
Aquesta publicació alhora que identifica una masia més per assolir el Catàleg de Masies de Castellar del Vallès http://www.castellarvalles.cat/26440/descriptiu/-256/
Ens fa pensar que almenys a Catalunya, on la cultura és un bé tant preuat, no el podem deixar només en mans de l’administració, oi?.