L’Enric Sánchez-Cid és una persona d'experiència i saviesa, he tingut el goig de tractar-lo, i en molts sentits el considero un dels meus mestres.
L’any 2012, publicava al coneixercatalunya un treball sobre les imatges de la Mare de Déu amb el fill assentat a la cama dreta. http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/02/mare-de-deu-amb-el-fill-assegut-la-cama.html
Deia en aquella publicació l’Enric; desprès d’examinar 336 imatges romàniques de la Mare de Déu, només he trobat la posició d’assegut del l’Infant a la cama dreta de la Mare en la de Santa Maria de Veciana, en la de Santa Fe d’Anseresa (ambdues en el Museu Episcopal de Vic), la de Durro (Alta Ribagorça), la de Betlam i la que es troba en el Museu de Solsona (nº 275). (Imatges adjuntes 1,2,3,4 i 5)
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
Explica que les primeres experiències ‘tècniques’ posaren l’Infant a la cama dreta, no tardaren massa temps però , (la prova és que només s’han recuperat les cinc imatges exemptes esmentades) en adonar-se que el braç dret amb que beneïa al poble fidel, sobresortia del cos de la imatge i, amb facilitat és malmetia, motiu pel qual decidiren passar-lo a la cama esquerra i, amb aquesta solució el conjunt Mare-Fill quedava perfilat dins un perfecte requadre (Seu d’Urgell, Andorra, Núria, etc. etc.)
Al mateix any 2012 el Joaquim Graupera Graupera, publicava :
https://quimgraupera.blogspot.com.es/2012/10/mare-de-deu-de-can-cata-de-la-vall-sant.html
Explica que la imatge de la Mare de Déu de Can Catà de la Vall es troba situada com a decoració de la part superior del pilar del començament de l’escala que porta al primer pis de la masia. Sembla una peça reaprofitada ja que l’escala està obrada amb pedra granítica del país i la Mare de Déu està realitzada amb pedra de Montjuïc.
![]()
L’anàlisi de la imatge el porta a datar-la cap a finals del segle XV o principis del segle XVI seguint models del gòtic flamenc.
En la tesis de l’Enric Sánchez-Cid – que comparteixo - , la ‘pràctica’ portava a situar al fill assentat damunt de la cama esquerra; la imatge que coneixem com ‘ la Mare de Déu de Can Catà de la Vall’, documentada pel Joaquim Graupera Graupera, és per la seva època, una excepció d’aquesta regla.
La secularització que ‘patim’ ha comportat que hores d’ara s’hagi perdut el coneixement de l’advocació que tenien algunes imatges de la Mare de Déu, a les que en referim com la ‘ Mare de Déu de Can Catà de la Vall’, o fins que li atorguem una nova advocació com succeïa amb la ‘ Mare de Déu dels Arxius’, en aquest sentit la meva màxima sorpresa la tenia al Bisbat de Terrassa, en ocasió d’una visita que feia al Vicari Judicial, retratava una bellíssima imatge de la que em comentem que se’n desconeix l’advocació originaria.
![]()
A l’Enric Sánchez-Cid, al Joaquim Graupera Graupera, al Josep Maria Gavín i Barceló, al Josep Sansalvador Castellet, .., i a tantes i tantes persones que esmercen una part del seu temps, en posar llum sobre el nostre patrimoni històric i/o artístic, els manifestem la nostra gratitud.
Ah!, esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com les vostres aportacions.
L’any 2012, publicava al coneixercatalunya un treball sobre les imatges de la Mare de Déu amb el fill assentat a la cama dreta. http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/02/mare-de-deu-amb-el-fill-assegut-la-cama.html
Deia en aquella publicació l’Enric; desprès d’examinar 336 imatges romàniques de la Mare de Déu, només he trobat la posició d’assegut del l’Infant a la cama dreta de la Mare en la de Santa Maria de Veciana, en la de Santa Fe d’Anseresa (ambdues en el Museu Episcopal de Vic), la de Durro (Alta Ribagorça), la de Betlam i la que es troba en el Museu de Solsona (nº 275). (Imatges adjuntes 1,2,3,4 i 5)
Explica que les primeres experiències ‘tècniques’ posaren l’Infant a la cama dreta, no tardaren massa temps però , (la prova és que només s’han recuperat les cinc imatges exemptes esmentades) en adonar-se que el braç dret amb que beneïa al poble fidel, sobresortia del cos de la imatge i, amb facilitat és malmetia, motiu pel qual decidiren passar-lo a la cama esquerra i, amb aquesta solució el conjunt Mare-Fill quedava perfilat dins un perfecte requadre (Seu d’Urgell, Andorra, Núria, etc. etc.)
Al mateix any 2012 el Joaquim Graupera Graupera, publicava :
https://quimgraupera.blogspot.com.es/2012/10/mare-de-deu-de-can-cata-de-la-vall-sant.html
Explica que la imatge de la Mare de Déu de Can Catà de la Vall es troba situada com a decoració de la part superior del pilar del començament de l’escala que porta al primer pis de la masia. Sembla una peça reaprofitada ja que l’escala està obrada amb pedra granítica del país i la Mare de Déu està realitzada amb pedra de Montjuïc.
L’anàlisi de la imatge el porta a datar-la cap a finals del segle XV o principis del segle XVI seguint models del gòtic flamenc.
En la tesis de l’Enric Sánchez-Cid – que comparteixo - , la ‘pràctica’ portava a situar al fill assentat damunt de la cama esquerra; la imatge que coneixem com ‘ la Mare de Déu de Can Catà de la Vall’, documentada pel Joaquim Graupera Graupera, és per la seva època, una excepció d’aquesta regla.
La secularització que ‘patim’ ha comportat que hores d’ara s’hagi perdut el coneixement de l’advocació que tenien algunes imatges de la Mare de Déu, a les que en referim com la ‘ Mare de Déu de Can Catà de la Vall’, o fins que li atorguem una nova advocació com succeïa amb la ‘ Mare de Déu dels Arxius’, en aquest sentit la meva màxima sorpresa la tenia al Bisbat de Terrassa, en ocasió d’una visita que feia al Vicari Judicial, retratava una bellíssima imatge de la que em comentem que se’n desconeix l’advocació originaria.
A l’Enric Sánchez-Cid, al Joaquim Graupera Graupera, al Josep Maria Gavín i Barceló, al Josep Sansalvador Castellet, .., i a tantes i tantes persones que esmercen una part del seu temps, en posar llum sobre el nostre patrimoni històric i/o artístic, els manifestem la nostra gratitud.
Ah!, esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com les vostres aportacions.