Em posava a fer l’article a la tornada del Festival de fi de curs, de l’Escola Dansa Parc de Castellar del Vallès, el resum és que les petites alumnes de ballet – entre elles la meva neta Isona – progressen adequadament.
No puc dir el mateix de la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, malgrat que superem de llarg els 1100 la resposta ciutadana és força decebedora. Està clar que des de la xarxa únicament es potencien majoritàriament temes i qüestions banals, i/o aquells que tenen al darrera interessos econòmics i/o politics, espuris en massa ocasions.
Retratava al Josep Olivé Escarré, davant la façana de l’escola de Saifores, al terme de Banyeres, a la comarca del Penedès jussà, l’edifici és anterior a l’any 1936. El Josep diu que a tot arreu hi ha una església, una escola i un cementiri, a Saifores no sabia localitzar - si en tenen – el fossar.
Llegia que en la seva edificació ajudà el Comte de El Asalto i de la Peña del Moro, marquès de Grigny i baró de les Quatre Torres , Ramon de Morenés i García-Alesson (la Nou de Gaià, Tarragonès, 14 de setembre de 1866 - Madrid, 16 de juliol de 1934) . S'impartien classes a tots els nens de la contornada (Sant Miquel i masies properes).
Quan a la descripció patrimon i Gencat ens diu; edifici aïllat, precedit per un petit jardí, situat al centre del poble. Consta de dues plantes. Els baixos tenen una porta amb llinda i una finestra rectangular col•locada verticalment.
![]()
La segona planta presenta, al mig, un balcó amb barana de ferro forjat, a cada costat del qual hi ha una petita finestra amb llinda. Al centre de la façana i damunt del balcó s'alça una estructura de caire triangular que conté el rellotge del poble, sobre el qual hi ha la campana.
Ens agradarà rebre noticia de l’autor d’aquest edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No trobava cap esser humà que em sàpigues donar raó, del lloc on estaven les escoles de Banyeres abans de la dictadura franquista, espero rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El feixisme no tenia, ni té cap interès en ‘recuperar’ la història anterior a la sedició militar contra el govern LEGÍTIM de la II República que el portava al poder. Ho entenc, malgrat lògicament no ho puc compartir, està clar que per idèntiques raons el cleptofeixisme encarnat ara en partits ‘presumptament’ democràtics ha posat, posa i posarà tant pals a les rodes com li sigui possible, la meva pregunta però, és força senzilla;quin motiu tenen la resta de politics i partits per fer-los el joc?.
Sempre tenim almenys dues opcions :
1/ intentar ser els més rics del cementiri, caigui qui caigui, i fent allò que sigui ‘necessari’
Col•loqueu aquí els vostres ‘campions’.
2/ entendre que en el millors dels casos som un altre esglaó de l’espècie humana, i que podem – en el millor dels casos - tenir el goig de continuar la tasca de persones com el Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930), el Lucien Roisin Besnard (L. Roisin) (París, 1884 - Barcelona, 1943), el Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929), ...,
Col•loqueu aquí els vostres campions
Nosaltres fa temps que vivim la segona opció.
No puc dir el mateix de la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, malgrat que superem de llarg els 1100 la resposta ciutadana és força decebedora. Està clar que des de la xarxa únicament es potencien majoritàriament temes i qüestions banals, i/o aquells que tenen al darrera interessos econòmics i/o politics, espuris en massa ocasions.
Retratava al Josep Olivé Escarré, davant la façana de l’escola de Saifores, al terme de Banyeres, a la comarca del Penedès jussà, l’edifici és anterior a l’any 1936. El Josep diu que a tot arreu hi ha una església, una escola i un cementiri, a Saifores no sabia localitzar - si en tenen – el fossar.
Llegia que en la seva edificació ajudà el Comte de El Asalto i de la Peña del Moro, marquès de Grigny i baró de les Quatre Torres , Ramon de Morenés i García-Alesson (la Nou de Gaià, Tarragonès, 14 de setembre de 1866 - Madrid, 16 de juliol de 1934) . S'impartien classes a tots els nens de la contornada (Sant Miquel i masies properes).
Quan a la descripció patrimon i Gencat ens diu; edifici aïllat, precedit per un petit jardí, situat al centre del poble. Consta de dues plantes. Els baixos tenen una porta amb llinda i una finestra rectangular col•locada verticalment.
La segona planta presenta, al mig, un balcó amb barana de ferro forjat, a cada costat del qual hi ha una petita finestra amb llinda. Al centre de la façana i damunt del balcó s'alça una estructura de caire triangular que conté el rellotge del poble, sobre el qual hi ha la campana.
Ens agradarà rebre noticia de l’autor d’aquest edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No trobava cap esser humà que em sàpigues donar raó, del lloc on estaven les escoles de Banyeres abans de la dictadura franquista, espero rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El feixisme no tenia, ni té cap interès en ‘recuperar’ la història anterior a la sedició militar contra el govern LEGÍTIM de la II República que el portava al poder. Ho entenc, malgrat lògicament no ho puc compartir, està clar que per idèntiques raons el cleptofeixisme encarnat ara en partits ‘presumptament’ democràtics ha posat, posa i posarà tant pals a les rodes com li sigui possible, la meva pregunta però, és força senzilla;quin motiu tenen la resta de politics i partits per fer-los el joc?.
Sempre tenim almenys dues opcions :
1/ intentar ser els més rics del cementiri, caigui qui caigui, i fent allò que sigui ‘necessari’
Col•loqueu aquí els vostres ‘campions’.
2/ entendre que en el millors dels casos som un altre esglaó de l’espècie humana, i que podem – en el millor dels casos - tenir el goig de continuar la tasca de persones com el Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930), el Lucien Roisin Besnard (L. Roisin) (París, 1884 - Barcelona, 1943), el Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929), ...,
Col•loqueu aquí els vostres campions
Nosaltres fa temps que vivim la segona opció.