El Joan Dalmau Juscafresa publica unes bellíssimes fotografies de l’ aïllada església de Sant Quintí, situada al bell mig de la plana de la vall d'en Bas, prop del veïnat de Can Trona.
![]()
![]()
Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici d'una nau rectangular i absis carrat, cobert amb volta de canó, orientat a llevant. La part original romànica de l'absis presenta dues obertures de doble esqueixada i un parament fet amb carreus perfectament tallats. La nau va ser allargada pel costat de ponent i molt alterada en la reforma del segle XVIII i és coberta amb voltes de llunetes.
L'any 1980 es va fer l'última restauració que va permetre la recuperació de la part antiga romànica, fins aleshores destinada a sagristia. Cal destacar el petit campanar d'espadanya d'un sol ull que s'alça sobre la portalada d'arc de mig punt coberta per una desafortunada teuladeta moderna.
La primera notícia és datada l'any 998 en una butlla expedida pel Papa Gregori V on es nomena com a depenent del monestir de Sant Genís de Besalú.
Vora l'any 1000, Bernat Tallaferro, comte de Besalú, feia donació al monestir de Santa Maria de Besalú de l'alou i l'església de Sant Quintí.
Durant els segles XVI, XVII i XVIII consta documentalment que la feligresia era formada tan sols pel Mercadal.
Fou església parroquial i consta que tenia cementiri i fonts baptismals. A finals del segle XVI presentava un estat de conservació força dolent i el 1633 el bisbe de Girona Fra Gregorio Parcero o Gregorio Parcero de Castro (Tui (Galícia), ca. 1563 — Tortosa, 1663), va manar que es reparés la teulada.
El nomenament del rector el feia el prior de Santa Maria de Besalú, si bé en donava possessió el bisbe de Girona. Normalment, els rectors residien fora de la parròquia, la qual cosa també es donava el 1722 quan el bisbe Josep Taverner va manar que el rector passés a residir-hi.
L’any 1766 el bisbe de Girona, Tomàs de Lorenzana-Butrón i Irauregui (Lleó, 2 d'abril de 1727 – Girona, 12 de febrer de 1796), va suprimir la parròquia que prengué la condició de capella i quedà unida com sufragània a la parròquia de Sant Esteve de Bas.
L'estiu de 1980 es feren obres de restauració a l'església que van suposar eliminar la sagristia que havia estat ubicada en la part de la capçalera de l'edifici.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , per als catalans, ‘’posar en valor’ el nostre patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.
Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici d'una nau rectangular i absis carrat, cobert amb volta de canó, orientat a llevant. La part original romànica de l'absis presenta dues obertures de doble esqueixada i un parament fet amb carreus perfectament tallats. La nau va ser allargada pel costat de ponent i molt alterada en la reforma del segle XVIII i és coberta amb voltes de llunetes.
L'any 1980 es va fer l'última restauració que va permetre la recuperació de la part antiga romànica, fins aleshores destinada a sagristia. Cal destacar el petit campanar d'espadanya d'un sol ull que s'alça sobre la portalada d'arc de mig punt coberta per una desafortunada teuladeta moderna.
La primera notícia és datada l'any 998 en una butlla expedida pel Papa Gregori V on es nomena com a depenent del monestir de Sant Genís de Besalú.
Vora l'any 1000, Bernat Tallaferro, comte de Besalú, feia donació al monestir de Santa Maria de Besalú de l'alou i l'església de Sant Quintí.
Durant els segles XVI, XVII i XVIII consta documentalment que la feligresia era formada tan sols pel Mercadal.
Fou església parroquial i consta que tenia cementiri i fonts baptismals. A finals del segle XVI presentava un estat de conservació força dolent i el 1633 el bisbe de Girona Fra Gregorio Parcero o Gregorio Parcero de Castro (Tui (Galícia), ca. 1563 — Tortosa, 1663), va manar que es reparés la teulada.
El nomenament del rector el feia el prior de Santa Maria de Besalú, si bé en donava possessió el bisbe de Girona. Normalment, els rectors residien fora de la parròquia, la qual cosa també es donava el 1722 quan el bisbe Josep Taverner va manar que el rector passés a residir-hi.
L’any 1766 el bisbe de Girona, Tomàs de Lorenzana-Butrón i Irauregui (Lleó, 2 d'abril de 1727 – Girona, 12 de febrer de 1796), va suprimir la parròquia que prengué la condició de capella i quedà unida com sufragània a la parròquia de Sant Esteve de Bas.
L'estiu de 1980 es feren obres de restauració a l'església que van suposar eliminar la sagristia que havia estat ubicada en la part de la capçalera de l'edifici.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , per als catalans, ‘’posar en valor’ el nostre patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.