El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges de la Marineda al carrer Punta d'en Blanc, 23, de Calella de Palafrugell.
No en trobava cap referència a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=B%C3%A0scara&page=3&pos=22
a la pàgina 260 de 480 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf
Llegia, edificis de grans dimensions, voltats d’extens jardí-bosc, limitat pel traç del Camí de Ronda. La casa és al sector de llevant de la finca. Diferents cossos de volum divers. El principal alt i massís, quadrangular i de tres plantes; teulat a quatre vents. Al nord s’enlaira una torre quadrada, de quatre plantes i coberta de piràmide.
![]()
L’entrada a migdia precedida de pòrtic cobert. A llevant cos adossat d’una planta amb terrassa a sobre que té una glorieta d’obra i, més endavant, un pavelló d’arc de mig punt o rectangulars. A la darrera planta galeries d’arquets correguts, sobre columnetes de tipologia idèntica a les obertures bífores del darrer pis de la torre. Façanes estucades i encalcinades; decoració de ceràmica vidrada verda en els remats. interior amb àmplies estances i gran espai de l’escala. El jardí clos amb tanca i murs de contenció fets amb blocs de granit, integrant-se amb els afloraments rocosos del litoral.
![]()
L’extens jardí integra la vegetació natural del lloc, sobretot la pineda. Conserva conjunts arboris molt notables per l’envelliment.
Ha estat però, reduït i modificat per la construcció successiva d’altres edificis dins la finca, com el de tipus “masia” que es troba al sector de ponent o un pavelló en forma de proa de vaixell al nord-est, sobre el passeig. D’altres de més recents, també a llevant i a migdia són els que més han contribuït a malmetre espais en origen enjardinats.
Creada per a residència d’estiueig de la familia Barris, importants industrials suro-tapers de Palafrugell, concretament per Joan Vergés i Barris ( 1873 + 1914) , que fou alcalde de la vila i destacà com a poeta. La finca passà posteriorment a mans de la família Martí, de Barcelona, la qual remodelà el jardí, segons projecte de Joan Mirambell y Ferran (1892-1983) i ha anat construint els altre edificis escampats pel seu extens espai.
http://www.revistadegirona.cat/recursos/2007/0245_074.pdf
Cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, ens agradarà com sempre tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Quan a la destrucció de la documentació relativa al patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, s’ha fet una feina extraordinària seguint les instruccions del ‘Régimen’; dissortadament d’ençà de 1978, NO S’HA FET per part de les ‘institucions democràtiques’ un semblant esforç per recuperar tot el que s’ha perdut. La qualitat de ‘demòcrata’ només es pot demostrar amb fets.
No en trobava cap referència a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=B%C3%A0scara&page=3&pos=22
a la pàgina 260 de 480 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf
Llegia, edificis de grans dimensions, voltats d’extens jardí-bosc, limitat pel traç del Camí de Ronda. La casa és al sector de llevant de la finca. Diferents cossos de volum divers. El principal alt i massís, quadrangular i de tres plantes; teulat a quatre vents. Al nord s’enlaira una torre quadrada, de quatre plantes i coberta de piràmide.
L’entrada a migdia precedida de pòrtic cobert. A llevant cos adossat d’una planta amb terrassa a sobre que té una glorieta d’obra i, més endavant, un pavelló d’arc de mig punt o rectangulars. A la darrera planta galeries d’arquets correguts, sobre columnetes de tipologia idèntica a les obertures bífores del darrer pis de la torre. Façanes estucades i encalcinades; decoració de ceràmica vidrada verda en els remats. interior amb àmplies estances i gran espai de l’escala. El jardí clos amb tanca i murs de contenció fets amb blocs de granit, integrant-se amb els afloraments rocosos del litoral.
L’extens jardí integra la vegetació natural del lloc, sobretot la pineda. Conserva conjunts arboris molt notables per l’envelliment.
Ha estat però, reduït i modificat per la construcció successiva d’altres edificis dins la finca, com el de tipus “masia” que es troba al sector de ponent o un pavelló en forma de proa de vaixell al nord-est, sobre el passeig. D’altres de més recents, també a llevant i a migdia són els que més han contribuït a malmetre espais en origen enjardinats.
Creada per a residència d’estiueig de la familia Barris, importants industrials suro-tapers de Palafrugell, concretament per Joan Vergés i Barris ( 1873 + 1914) , que fou alcalde de la vila i destacà com a poeta. La finca passà posteriorment a mans de la família Martí, de Barcelona, la qual remodelà el jardí, segons projecte de Joan Mirambell y Ferran (1892-1983) i ha anat construint els altre edificis escampats pel seu extens espai.
http://www.revistadegirona.cat/recursos/2007/0245_074.pdf
Cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, ens agradarà com sempre tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Quan a la destrucció de la documentació relativa al patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, s’ha fet una feina extraordinària seguint les instruccions del ‘Régimen’; dissortadament d’ençà de 1978, NO S’HA FET per part de les ‘institucions democràtiques’ un semblant esforç per recuperar tot el que s’ha perdut. La qualitat de ‘demòcrata’ només es pot demostrar amb fets.