El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar fotografies de les runes espoliades que hi ha al Puig de les Torretes.
Reprodueixo de la pàgina 181 de 480 de
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf
Torre de planta circular afegida a un edifici rectangular de dos pisos; el conjunt és molt ruïnós.
![]()
La torre no conserva el remat superior i presenta grans esquerdes; s’hi manté una volta semiesfèrica de pedra morterada. EL mur es dreça actualment en una alçada irregular, d'uns 7 metres com a màxim.
![]()
Del casalot se n’han arrencat les pedres escairades de les obertures i de les cantonades; l’interior és molt enrunat.
Hi ha testimonis d’un inici d’obres furtives fetes modernament amb bigues de formigó.
La construcció que es pot datar als segles XVII-XVIII ,és de pedres sense treballar lligades amb morter.
La seva situació enlairada al cim d’un turó i en un extrem de Palafrugell, permet endevinar que la mal dita ‘Torre dels Moros’* rebia les senyals de perill emeses per les torres de Sant Sebastià de La Guarda i de Calella. Aquests avisos es transmetien des d’ací no sols a la vila sinó també a la majoria dels masos escampats pel terme i a algunes poblacions veïnes.
A : http://palatiofrugelli.blogspot.com.es/2012/06/la-torre-dels-moros.html
En podeu llegir un text més aprofundit i aclaridor.
Patrimoni Gencat publica una informació del insuficient.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=1287
No va merèixer l’ interès de :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=palafrugell&page=8
Tampoc del Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/Palafrugell/field/all/mode/all/conn/and/order/title/page/1
Quatre dades per una reflexió, al cens de 1515 Palafrugell tenia 108 focs, que a l’any 1553 eren 213, el mot foc, tenia el sentit de casa i/o edifici habitat; aquest sistema s’utilitzava bàsicament per fer el càlcul dels diners a cobrar, encara que indirectament s'utilitza també per estudiar la població històrica. Antigament, es comptaven els "focs" o llars, i es calculava que cada llar tenia entre quatre i set membres.
Els números semblen indicar-nos que no va ser tant ‘terrible’ el setge dels corsaris.
Hom pensa que la Torre del Puig de les Torretes, tenia exclusivament funcions de guaita i bada, i que la seva importància va declinar amb la caiguda de l’activitat corsària.
Palafrugell va poder comprovar el 20 de juliol de 1638 , dia de Santa Margarida, que el veritable perill, ve del centre i en alguna ocasió del Nord, i no serveixen per evitar-lo les torres i/o fortificacions litorals.
*La referència als ‘moros’és molt comú en tota mena d’edificis i àdhuc de tombes i/o enterraments, i fins de coves naturals, i respon al mal costum de referir-se al ‘temps dels moros’, quan no es coneix la data en que es va fer l’obra i/o l’ús.
http://www.lleidatur.com/Turisme/Visita/La-Cova-dels-Moros-del-Cogul/225.aspx
https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_dels_Moros_(Vilanant)
Potser som una Nació – a mi m’agradaria creure-m’ho– NO som però, la gent neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç, que somniava Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985)
Reprodueixo de la pàgina 181 de 480 de
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf
Torre de planta circular afegida a un edifici rectangular de dos pisos; el conjunt és molt ruïnós.
La torre no conserva el remat superior i presenta grans esquerdes; s’hi manté una volta semiesfèrica de pedra morterada. EL mur es dreça actualment en una alçada irregular, d'uns 7 metres com a màxim.
Del casalot se n’han arrencat les pedres escairades de les obertures i de les cantonades; l’interior és molt enrunat.
Hi ha testimonis d’un inici d’obres furtives fetes modernament amb bigues de formigó.
La construcció que es pot datar als segles XVII-XVIII ,és de pedres sense treballar lligades amb morter.
La seva situació enlairada al cim d’un turó i en un extrem de Palafrugell, permet endevinar que la mal dita ‘Torre dels Moros’* rebia les senyals de perill emeses per les torres de Sant Sebastià de La Guarda i de Calella. Aquests avisos es transmetien des d’ací no sols a la vila sinó també a la majoria dels masos escampats pel terme i a algunes poblacions veïnes.
A : http://palatiofrugelli.blogspot.com.es/2012/06/la-torre-dels-moros.html
En podeu llegir un text més aprofundit i aclaridor.
Patrimoni Gencat publica una informació del insuficient.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=1287
No va merèixer l’ interès de :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=palafrugell&page=8
Tampoc del Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/Palafrugell/field/all/mode/all/conn/and/order/title/page/1
Quatre dades per una reflexió, al cens de 1515 Palafrugell tenia 108 focs, que a l’any 1553 eren 213, el mot foc, tenia el sentit de casa i/o edifici habitat; aquest sistema s’utilitzava bàsicament per fer el càlcul dels diners a cobrar, encara que indirectament s'utilitza també per estudiar la població històrica. Antigament, es comptaven els "focs" o llars, i es calculava que cada llar tenia entre quatre i set membres.
Els números semblen indicar-nos que no va ser tant ‘terrible’ el setge dels corsaris.
Hom pensa que la Torre del Puig de les Torretes, tenia exclusivament funcions de guaita i bada, i que la seva importància va declinar amb la caiguda de l’activitat corsària.
Palafrugell va poder comprovar el 20 de juliol de 1638 , dia de Santa Margarida, que el veritable perill, ve del centre i en alguna ocasió del Nord, i no serveixen per evitar-lo les torres i/o fortificacions litorals.
*La referència als ‘moros’és molt comú en tota mena d’edificis i àdhuc de tombes i/o enterraments, i fins de coves naturals, i respon al mal costum de referir-se al ‘temps dels moros’, quan no es coneix la data en que es va fer l’obra i/o l’ús.
http://www.lleidatur.com/Turisme/Visita/La-Cova-dels-Moros-del-Cogul/225.aspx
https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_dels_Moros_(Vilanant)
Potser som una Nació – a mi m’agradaria creure-m’ho– NO som però, la gent neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç, que somniava Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985)