Visitava amb el Xavier Casado Colom, la Residencia Millet Park de l’Ametlla del Vallès, ens rebia molt amablement el senyor Lucas Millet Elizalde, i ens explicava que l’edifici originàriament del segle XIV, va pertànyer a la família Xammar fins l'any 1907, en que l’adquiria Joan Millet i Pagés , germà del primer director de l'Orfeó Català, qui va encarregar a l'arquitecte modernista Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937), l’any 1908 fer una remodelació integral de l’edifici d'acord a l'estil modernista de l'època.
Manuel Joaquim Raspall i Mayol , va respectar l'estructura basilical i els elements gòtics més destacats: finestres conopials i geminades i el portal amb dovelles. El canvi estructural més destacat fou la incorporació d'uns pinacles al capcer i la torre mirador, típica de les cases-jardí modernistes que, a més de ser un signe de distinció, incorporaven els dipòsits d'aigua, cosa que al ensems que garantir-ne el subministrament, permetia gaudir dels efectes de la pressió, en les diferents tasques personals i/o col•lectives que es duien a terme a la casa; el modernisme va incorporar als seus edificis tot un seguit de millores que avui vivim com a quotidianes , però que eren aleshores un luxe a l’abast únicament de la burgesia emergent.
La descripció tècnica ens diu : Masia de planta irregular amb estructura interior formada per tres crugies, planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a dues vessants i en sobresurt una torre mirador acabada amb una coberta a quatre vessants amb un potent ràfec i barbacana coronada per una interessant reixa.
Pel que fa als elements decoratius destaquen l'aplicació del trencadís, la forja a les finestres i baranes, els vitralls i la decoració interior amb simbologia catalanista: el drac, les quatre barres i la Mare de Déu de Montserrat.
Quan ens acomiadàvem, i desprès de manifestar-li al Lucas Millet i Elizalde, el meu personal agraïment pel exquisit tracte que havíem rebut, adquiria el compromís de fer-li arribar la nostra publicació.
Us deixem un enllaç a la pàgina de la Residència.
Antonio Mora Vergés
Manuel Joaquim Raspall i Mayol , va respectar l'estructura basilical i els elements gòtics més destacats: finestres conopials i geminades i el portal amb dovelles. El canvi estructural més destacat fou la incorporació d'uns pinacles al capcer i la torre mirador, típica de les cases-jardí modernistes que, a més de ser un signe de distinció, incorporaven els dipòsits d'aigua, cosa que al ensems que garantir-ne el subministrament, permetia gaudir dels efectes de la pressió, en les diferents tasques personals i/o col•lectives que es duien a terme a la casa; el modernisme va incorporar als seus edificis tot un seguit de millores que avui vivim com a quotidianes , però que eren aleshores un luxe a l’abast únicament de la burgesia emergent.
La descripció tècnica ens diu : Masia de planta irregular amb estructura interior formada per tres crugies, planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a dues vessants i en sobresurt una torre mirador acabada amb una coberta a quatre vessants amb un potent ràfec i barbacana coronada per una interessant reixa.
Pel que fa als elements decoratius destaquen l'aplicació del trencadís, la forja a les finestres i baranes, els vitralls i la decoració interior amb simbologia catalanista: el drac, les quatre barres i la Mare de Déu de Montserrat.
Quan ens acomiadàvem, i desprès de manifestar-li al Lucas Millet i Elizalde, el meu personal agraïment pel exquisit tracte que havíem rebut, adquiria el compromís de fer-li arribar la nostra publicació.
Us deixem un enllaç a la pàgina de la Residència.
Antonio Mora Vergés