Hi ha moltes formes de ‘fer turisme’, el de caire massificat i/o ‘domesticat’ que segueix algú que diu explicar ‘la història’; .. , i un que podem qualificar de forma oposada com ‘lliure i/o silvestre’ que demana exercir algunes de les facultats que té la nostra espècie des del principi dels temps, la curiositat, la recerca, l’anàlisi, la deducció, l’orientació en el espai, l’esforç físic, ... i fins la sana critica, quan veiem o trobem llocs, i/o situacions que no ens semblen correctes. Nosaltres, els del coneixercatalunya.blogspot.com som, està clar , de la segona opció.
Caldes de Montbui – com altres indrets de Catalunya – son ‘zona’ Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937), que construïa al voltant de 1912 - els plànols estan datats de l'any 1910 - la casa de número 1 del Passeig de Nostra Senyora del Remei.
Del promotor a la fitxa tècnica únicament se’n recull el cognom , Mussenya ( aleshores a Catalunya, ja era habitual fer servir un nom propi, i dos cognoms ). El tracte ‘Can’ implica distància, desconeixement, i pressuposa una relació freda amb el titular.
La façana que dóna al carrer Major va ser pintada pel Sr. Antoni Pieres, ascendent dels Berenguer de Caldes.
La casa passarà a la família Canals, cognom amb que també se la coneix.
La descripció tècnica ens diu : Casa de planta irregular, situada a la cantonada de dos carrers, el primer d'ells, el Passeig del Remei i el segon, el Carrer Major.
![]()
La façana més valuosa és la que es troba al Passeig del Remei. En aquesta és pot observar un arc modernista en baix relleu. Al pis superior hi ha un balcó on desemboquen tres finestrals d'iguals dimensions. La planta baixa té un sòcol de pedra irregular, aplanada per la façana i rematada per una línia de rajoles amb motius florals i decorada amb colors vius.
![]()
Entre ambdós carrers hi ha una diferència de desnivell considerable, la qual cosa fa que en el primer aparegui una planta per sota la rasant del passeig. Pel que fa a la coberta la part més alta, és inclinada a un sol vessant i construïda amb teula àrab. La resta de la coberta és plana i transitable quedant l'edifici rematat per un coronament en forma de barana.
Sou pregats d’ajudar-nos a completar la ‘petita història ‘ d’aquesta casa a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Caldes de Montbui – com altres indrets de Catalunya – son ‘zona’ Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937), que construïa al voltant de 1912 - els plànols estan datats de l'any 1910 - la casa de número 1 del Passeig de Nostra Senyora del Remei.
Del promotor a la fitxa tècnica únicament se’n recull el cognom , Mussenya ( aleshores a Catalunya, ja era habitual fer servir un nom propi, i dos cognoms ). El tracte ‘Can’ implica distància, desconeixement, i pressuposa una relació freda amb el titular.
La façana que dóna al carrer Major va ser pintada pel Sr. Antoni Pieres, ascendent dels Berenguer de Caldes.
La casa passarà a la família Canals, cognom amb que també se la coneix.
La descripció tècnica ens diu : Casa de planta irregular, situada a la cantonada de dos carrers, el primer d'ells, el Passeig del Remei i el segon, el Carrer Major.
La façana més valuosa és la que es troba al Passeig del Remei. En aquesta és pot observar un arc modernista en baix relleu. Al pis superior hi ha un balcó on desemboquen tres finestrals d'iguals dimensions. La planta baixa té un sòcol de pedra irregular, aplanada per la façana i rematada per una línia de rajoles amb motius florals i decorada amb colors vius.
Entre ambdós carrers hi ha una diferència de desnivell considerable, la qual cosa fa que en el primer aparegui una planta per sota la rasant del passeig. Pel que fa a la coberta la part més alta, és inclinada a un sol vessant i construïda amb teula àrab. La resta de la coberta és plana i transitable quedant l'edifici rematat per un coronament en forma de barana.
Sou pregats d’ajudar-nos a completar la ‘petita història ‘ d’aquesta casa a l’email coneixercatalunya@gmail.com