Quantcast
Channel: Conèixer Catalunya
Viewing all 4848 articles
Browse latest View live

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT / ERMITA DEL TROS. MAS ASTARROS. CASTELLBELL I EL VILAR. BAGES. CATALUNYA

$
0
0
Maldava inútilment per localitzar la capella de la Mare de Déu de Montserrat, dita ‘Ermita del Tros’ al nucli del Mas Astarros, al terme de Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages.

En aquestes urbanitzacions sovint es fa difícil trobar persones per a demanar-los informació , i quan en trobes, es corrent que no sàpiguen – o vulguin compartir – dades d’altres veïns i/o propietaris.

Tenia dades que es beneïa el diumenge 15 de juny de 1997, i que assitien els rectors de Castellbell i el Vilar, mossèn Àngel Salades Viñas; el de Mura, mossèn Lluis Costa Barniol, i el de Vacarisses, mossèn Sebastià Codina Padrós.

No tenia cap dada de l’autor d’aquesta neoromànica, i quan als promotors eren els propietaris de la finca dels que únicament en conec el nom propi. Isabel i Francesc.


Ens agradarà tenir-ne més noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA CASA D’ANTONI SERRA PÀMIES DE REUS. EL CAMP JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

$
0
0
Llegia que l'any 1924 el farmacèutic Antoni Serra i Pàmies ( Valls, 1859 + Reus, 1929 ) encarregà a Joan Rubió Bellver ( Reus, 24.04. 1870 + Barcelona , 30.11.1952 ) la construcció de nova planta d'un edifici entre mitgeres amb les façanes al raval de Santa Anna i al camí de la Selva, que unificava així les finques números 32 i 34 del raval i la número 7 del carrer posterior.


Joan Rubió havia fet altres treballs per Antoni Serra: els laboratoris situats a la carretera de Castellvell, i el 1910 les reformes del mas d'en Perdiu al terme del Botarell.

Patrimoni Gencat ens diu quan a la descripció tècnica; edifici de planta baixa i tres pisos. La façana de l'edifici és de composició simètrica. S'ordena per tres eixos verticals. En el central s'hi situa una tribuna i un coronament en forma de frontó esglaonat i en els dos laterals, els accessos als baixos i a les plantes pis, s'aplica el mateix tractament. La façana es troba construïda tota amb pedra, combinant la pedra polida i la escairada. La façana és dominada per una amplia tribuna i la línia de finestres de la planta superior, a on s'hi afegeix un cos elevat que recorda un treball de traceria gòtica geometritzada, formant l'esglaonat del perfil superior de l'edifici. El tractament de la façana es basa en el contrast de textures entre els carreus llisos dels emmarcaments de les obertures i els abuixardats de la resta.

El boínder, o tribuna, és un balcó cobert de finestres, o vidrieres, pels tres costats que surt fora de l'edifici amb l'objectiu inicial de crear espai i lluminositat a una sala de l'interior. És un element de gran tradició a l’Anglaterra del segle XVIII, la seva presència a l’illa de Menorca, faria que els balcons afinestrats , bay-windows o bow-windows, fossin designats pels menorquins amb el mot "boínder" que ha fet una relativa fortuna.

Reus ha de fer un esforç per desmarcar-se del turisme d’alcohol i sol, i fer una aposta decidida ver ‘posar en valor’ el seu patrimoni històric i/o artístic.

IN MEMORIAM DEL COL•LEGI DE SERÒS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL SEGRIÀ. LLEIDA. CATALUNYA

$
0
0
M’aturava a Seròs, a la comarca del Segrià [ és curiós que Lleida, sigui – un cop més – l’excepció de la regla quan a la denominació de la comarca que envolta la capital ], Barcelona/Barcelonès, Girona/Gironès, Tarragona/Tarragonès , Lleida/Segria. Volia retratar l’edifici de les escoles públiques anterior a la dictadura franquista,


Ignasi de Villalonga i Casañés (Lleida, 22 d'agost de 1887 - 1970) fou l’autor de l’edifici de les escoles de Seròs, i d’ almenys les de les següents poblacions : Àger, Alcarràs, Artesa de Segre, Arties, Balaguer, les Borges Blanques, es Bòrdes, Bossòst, Canejan, Cervera, Durro, la Fuliola, Lés, Lleida, Martinet, Organyà, Puigverd de Lleida, Salardú, Seròs, Vallfogona de Balaguer, el Vilosell i Vinaixa.

Ignasi de Villalonga i Casañés va desenvolupar el càrrec d’arquitecte de la Diputació de Lleida i el d’arquitecte municipal de Balaguer i de Tàrrega.

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.

DOLMEN DE LA PERA. PINÓS. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

$
0
0
Retratava al Josep Olivé Escarre ( Sant Llorenç de Savall el Vallès Occidental, 2-05-1926 ) davant el dolmen de la Pera al terme de Pinós, a la comarca de Solsonès.


Quan a la descripció llegia ; monument funerari construït al final del neolític final i utilitzat fins al bronze mitjà. Tipològicament el dolmen de la Pera és el que s’anomena una galeria catalana: una caixa de lloses a la qual s’accedeix mitjançant un corredor i tot el conjunt està cobert per un túmul. Aquest dolmen fou excavat l’any 1984 per l’equip de l’arqueòleg Josep Castany Llussà, (Calldetenes, Osona, 1943 - ).


Entre els materials d’aixovar funerari en destaquem fragments pertanyents a vasos d’estil campaniforme, una anella de coure, fragments de ganivets de sílex, una peça de collaret de variscita i una altra d’ambre i un fragment de petxina perforat.

Per arribar-hi cal agafar la carretera que mena des de Su a Ardèvol i/o el Santuari de Pinós, el trencall està situat a la dreta un cop superada la masia de Casacremada està a uns 3 quilòmetres, just quan s’acaba la pista asfaltada, trobareu el rètol indicatiu, el dolmen està dins del bosc a uns 100 metres escassament.

El Solsonès és un museu a l’aire lliure que espera la vostra visita.

CAN SENROMÀ, SENT-ROMÀ, SENTROMÀ O SANT ROMÀ. TIANA. EL MARESME. CATALUNYA

$
0
0
El Josep Maria Tondo Riera, en publica una imatge a la pàgina de facebook; Tiana, Recuperant la Història


TIANA. Primers Anys del Segle XX. Can Senromá

Patrimoni Gencat ens explica que l'edifici actual correspon, tanmateix, a un mas d'època gòtica (segles XV-XVI) ,ampliat el segle XIX i convertit en un casal neogòtic que consta de planta baixa i un pis, a més d'una petita golfa i les dependències auxiliars. És flanquejada al seu cantó esquerre per una torre, amb finestrals gòtics i matacà, coronada per merlets fets el segle passat, que continuen per tota la façana. El segle XIX, hom hi afegí elements -finestrals, una porta adovellada- procedents d'altres llocs. A la dreta de la casa hi ha la capella gòtica, edificada sobre una anterior capella romànica esmentada el 1068, de la qual s'han trobat el basament i restes de pintures murals.

La casa, de línia senyorívola, està formada per dos cossos diferenciats: una esvelta torre de planta quadrada situada a l'esquerra del conjunt, i la façana pròpiament dita. Destaca la porta dovellada i els finestrals gòtics de diferents tipus: conopials i carpanells decorats amb motllures i escultures, geminats suportats per columnetes altes i primes, etc., així com elements típics de l'arquitectura medieval, com les barbacanes i els merlets, que donen un aire de castell-fortificació i que foren realitzats durant el període historicista del segle XIX.

L'interior ha estat molt modificat també al segle XIX. Els sostres són embigats amb fusta.

El nom de Sentromà prové de l'antiga capella ja dedicada a Sant Romà des del segle XI, de la que tant sols resta l'absis amb restes de pintures murals amb escenes de la crucifixió de Crist. Aquestes pintures, considerades de finals del segle XI o principis del XII, són úniques al Maresme.

Quina de les advocacions de Sant Romà es venera/venerava en aquesta capella ?.

Existeix una escriptura de l'any 1068 que ja esmenta la capella de Sant Romà. Posteriorment, una butlla papal d'Urbà II (1088-1099), la cita al confirmar els drets del Monestir de Sant Cugat del Vallès.

Els elements preromànics se situen al segle VI.

La descripció de l’actual capella ens diu ; edifici, de planta rectangular i coberta per una teulada a doble vessant. Està coronada per una espadanya de factura recent.

Malgrat estar molt restaurada, conserva elements primitius d'una època preromànica, anterior a la construcció que avui es conserva: és el cas de la llinda de pedra amb el Crismó i una mà beneint i que prové d'una capella situada en estrats inferiors.

L'interior no té cap interès i l'interior està decorat amb pintures de l'any 1929.

La fitxa del Catàleg de bens ens diu que la capella és del segle XVI, i que conté un retaule de Rafael Vergós , el jove. potser fa refeència a Rafael Vergós (~1460 + ~ 1500 ) , traspassat sense haver arribat a la quarantena i després de dictar testament el 29 d'abril de 1500


Imatge de la fitxa del Catàleg.

http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=68558&fromPage=load

Tot l'edifici queda envoltat per un jardí realitza amb elements neoclàssics i de concepció romàntica. Destaca especialment l'escalinata al davant i a la dreta de l'edifici, avui quasi del tot coberta de vegetació, la fornícula d'arc de mig punt coronada amb l'escut de la família, escultures neoclàssiques, hídries, etc.

Hi ha un reixat que tanca el segon pati situat davant de la façana, que prové d'un antic edifici situat on és ara l'Hotel Ritz de Barcelona i que havia estat propietat de la família de Can Sentromà.

L’any 1967, es va inaugurar el museu , impulsat per Epifani de Fortuny i Salazar (Barcelona, 1898 — 1 de juliol de 1989), baró d'Esponellà , arqueòleg , enginyer i propietari de Can Sent-romà

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/967329-tiana-reobre-el-museu-de-la-vil-la-de-can-sent-roma.html

http://www.catalunya.com/can-sentroma-17-16003-40

https://www.bodas.net/fincas/sentroma--e70030

https://www.facebook.com/SENTROMA/

És molt curiós com s’imposa per la costum la forma en que es designa una propietat pels veïns, enlloc de la designació ‘oficial’, en aquest cas Sant Romà, i en el cas de Sangrà de Pinós a la comarca del Solsonès, per Sant Grau,...

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del mestre d’obres i/o arquitecte, autors de la ‘transformació’ de la casa als segles XIX i XX.

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DE TORROELLA DE MONTGRI ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

$
0
0
Quan començàvem la recerca sistemàtica dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, havíem recollit ja una bona part dels edificis que s¡’aixecaven en el períodes la Mancomunitat, i posteriorment per la Generalitat durant la II República. Teníem clar però, que l’ensenyament a Catalunya s’iniciava molt abans, i que ho feia en bona mesura a l’ombra de l’església catòlica, recordeu el doble significat del molt ‘escolà’ en la nostra llengua, oi?. Bona part de les cases rectorals de Catalunya aixoplugaven escoles parroquials o rectors i/o vicaris ensenyaven les primeres lletres a la mainada, vindrien més tard les ordes religioses que atendrien separadament nens i nenes, i quan a reivindicació de l’ensenyament era un clam generalitzat, el ESTADO es posava a la feina, ho feia però de forma defensiva – per eliminar la influencia de l’església- més que per la convicció de que l’educació ÉS UN DRET CIUTADÀ.

ANAR A ESTUDIés un excel•lentissim treball que esperem tingui continuïtat en altres comarques de la geografia catalana :
http://arxiversdelbaixemporda.blogspot.com.es/p/blog-page_24.html

De TORROELLA DE MONTGRI trobava :


Escola del Sagrat Cor de Maria de Torroella de Montgrí. Fons Fotogràfic Municipal. Autor desconegut.


Escola de Sant Gabriel de Torroella de Montgri. Fons Fotogràfic Municipal. Autor desconegut


Escola Nacional de Torroella de Montgri. Fons Fotogràfic Municipal. Autor desconegut


Escola Nacional de l'Estartit. Fons Fotogràfic Municipal. Autor: V. Fargnoli.

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE FREIXINET ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. RINER. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

$
0
0
En la llengua catalana el mot ‘escolà’ designa alhora al que va a l’escola, i a la persona – generalment jove – que ajuda/va al sacerdot a l’altar durant les celebracions litúrgiques. Està fora de dubte que els preveres, almenys a Catalunya, foren en molts casos els primers educadors.

M’explicaven a Su, que efectivament hi havia escola a la rectoria de Santa Maria, també a Santdiumenge/Domènec, imagino que també al Miracle s’impartia docència, de fet l’advocació mariana s’anomena ‘ la Verge Nena’. Ens agradarà tenir noticia de TOTS els llocs del terme on els infants rebien educació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Freixinet, etimològicament del llatí fraxĭnētu, ‘freixeda, pertany avui al terme de Riner, a la comarca del Solsonès, l’enciclopèdia catalana en diu ; Freixinet és format per un petit grup de cases escampades, grans i velles masies, es conservaven les esglésies o capelles de Sant Tiburci de Vilorbina, Sant Tomàs d’Avellaneda i la Mare de Déu de les Neus de Casamartina.

M’explicaven que l’escola abans i durant bona part de la dictadura franquista estava al primer pis d’un edifici.


Actualment l’escola de Riner és el CEIP Freixinet. http://www.xtec.cat/ceip-freixinet/cursd98/projecte/entorn.htm

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Per descomptat si advertiu errors i/o omissions sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com, fent meves les paraules del Molt Honorable Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, la Selva, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è President de la Generalitat de Catalunya, no tenim ‘ la pell de préssec ‘.

IN MEMORIAM DEL MESTRE JOSEP GENÉ BARBOSA I DEL CEIP JOSEP TORRES JONAMA DE MONT-RAS. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

$
0
0
Quan començàvem la recerca sistemàtica dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, havíem recollit ja una bona part dels edificis que s¡’aixecaven en el períodes la Mancomunitat, i posteriorment per la Generalitat durant la II República. Teníem clar però, que l’ensenyament a Catalunya s’iniciava molt abans, i que ho feia en bona mesura a l’ombra de l’església catòlica, recordeu el doble significat del molt ‘escolà’ en la nostra llengua, oi?. Bona part de les cases rectorals de Catalunya aixoplugaven escoles parroquials o rectors i/o vicaris ensenyaven les primeres lletres a la mainada, vindrien més tard les ordes religioses que atendrien separadament nens i nenes, i quan a reivindicació de l’ensenyament era un clam generalitzat, el ESTADO es posava a la feina, ho feia però de forma defensiva – per eliminar la influencia de l’església- més que per la convicció de que l’educació ÉS UN DRET CIUTADÀ.

En la meva recerca he tingut el goig i el plaer de trobar la col•laboració de persones que com en el cas de l’escola de Mont-ras , em feien arriba un email en el que em diuen ;

Hola Antonio,

Seguint la seva crida de dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, li faig arribar un enllaç d'un article del meu blog sobre un mestre de Mont-ras (la meva població d'adopció) Josep Gené i Barbosa, que exercí abans de la dictadura:

https://mariabruguera.blogspot.com.es/2016/12/josep-gene-i-barbosa-el-somni-dun.html

Així com una antiga foto de les escoles velles amb el Mestre Gené del 1920 i una altra de la nova escola, acabada d'inaugurar, del 1925, gràcies -entre d'altres- de les constants peticions de l'esmentat mestre.




Espero que sigui del seu interès i seguim en contacte.


De l’escola de Mont-ras trobava a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Mont-ras&page=1&p=&pos=5

ESCOLA, CASA DEL MESTRE, JUTJAT I CASA CONSISTORIAL / CEIP TORRES JONAMA

Josep Torres i Jonama (1857-1946) després d'acumular certa fortuna a Nova York, va seguir l'exemple dels rics llegendaris de Nord Amèrica que destinaven grans quantitats a fundacions de cultura i beneficència. Sempre va recordar el seu poble natal, Palafrugell, sobretot el primer quart del segle XX, en què la situació de l'asil, l'hospital i les escoles era especialment delicada. Per millorar l'estat d'aquestes institucions va concedir importants ajuts econòmics, una de les aportacions més destacades va ser la compra dels terrenys i construcció de les escoles, que un cop acabades va donar a l'ajuntament.

En el cas de Mont-ras Torres Jonama finança fins el 50% del projecte, la resta a càrrec del consistori. Escoles construïdes l'any 1925 pel constructor Miquel Brias i Torrent (1882-1956), seguint el projecte portat d'Amèrica per Torres Jonama.

L'edifici ha patit diverses ampliacions posteriors.

Josep Torres i Jonama facilitarà la construcció d’escoles a :

Palafrugell, Montràs, Pals i Regencós.

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés


ESCOLA DEL COR DE MARIA. LA BISBAL D’EMPORDÀ. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

$
0
0
Quan començàvem la recerca sistemàtica dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, havíem recollit ja una bona part dels edificis que s¡’aixecaven en el períodes la Mancomunitat, i posteriorment per la Generalitat durant la II República. Teníem clar però, que l’ensenyament a Catalunya s’iniciava molt abans, i que ho feia en bona mesura a l’ombra de l’església catòlica, recordeu el doble significat del molt ‘escolà’ en la nostra llengua, oi?. Bona part de les cases rectorals de Catalunya aixoplugaven escoles parroquials o rectors i/o vicaris ensenyaven les primeres lletres a la mainada, vindrien més tard les ordes religioses que atendrien separadament nens i nenes, i quan a reivindicació de l’ensenyament era un clam generalitzat, el ESTADO es posava a la feina, ho feia però de forma defensiva – per eliminar la influencia de l’església- més que per la convicció de que l’educació ÉS UN DRET CIUTADÀ.

De l’escola de la Bisbal d’Empordà, de la Congregació de les Missioneres Cor de Maria , que tenien una molt important i poc divulgada presència a Catalunya , trobava :


http://blocs.xtec.cat/cordemarialabisbalemporda/qui-som/historia/

1887: Amb moltes dificultats, aconsegueixen comprar la casa actual i, després de vàries reformes i annexions, poden accedir directament a la Capella dels Dolors ( aquesta Capella data del 1750 aproximadament ), Mn. Joaquim Masmitjà i de Puig (Olot, 29 de desembre de 1808 - Girona, 26 d'agost de 1886) tenia molta devoció a la Mare de Déu dels Dolors que hi ha.

1891: Al col•legi hi havia 182 alumnes, i dues d’elles eren internes.

1936: la comtessa bèl•lica que s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República , interromp, temporalment, l’obra de les religioses a l’Escola.

1939: Es recuperen de nou les tasques educatives. S’incrementen els estudis i l’ensenyament es renova. Sorgeixen vàries vocacions.

1951: El Col•legi celebra els seu CENTENARI amb diversos actes culturals i religiosos.

2001: Celebració del 150è aniversari. Naixement de la Fundació Privada Cor de Maria.

Cap dada de l’autor de l’edifici i/o de les obres d’adaptació i/o reforma, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No en trobava dades a:
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=la+bisbal&page=4&pos=32

Si però de l’església DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS, quan a la descripció ens diu ; edifici de nau única amb cinc trams, capçalera quadrada i volta de canó amb llunetes sobre els pilars i arcs torals. A la capçalera hi ha el cambril amb les figures de la Passió.

L’accés a l'església es pot fer des de la façana principal (als peus) o des d'una porta lateral que comunica amb el Col•legi del Cor de Maria, al qual es troba integrada actualment.

A la façana, els elements ,és remarcables són la reixa de ferro forjat que tanca el pati d’accés, i la portada barroca.
Edifici bastit a mitjan segle XVIII, que actualment forma part del convent del Cor de Maria aixecat en el segle XIX.


Fotografia de marc79

http://arxiversdelbaixemporda.blogspot.com.es/p/blog-page_24.html

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MOLT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.

P/D

Aquests primers dies d’octubre de l’any 2017 ens ha tocat viure uns esdeveniments que marcaran sens dubte la nostra existència.

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA AIXECADA PER L’ARQUITECTE RAFAEL MASÓ VALENTI A S’AGARÓ. CASTELL-PLATJA D’ARO. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

$
0
0
Quan començàvem la recerca sistemàtica dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, havíem recollit ja una bona part dels edificis que s¡’aixecaven en el períodes la Mancomunitat, i posteriorment per la Generalitat durant la II República. Teníem clar però, que l’ensenyament a Catalunya s’iniciava molt abans, i que ho feia en bona mesura a l’ombra de l’església catòlica, recordeu el doble significat del molt ‘escolà’ en la nostra llengua, oi?. Bona part de les cases rectorals de Catalunya aixoplugaven escoles parroquials o rectors i/o vicaris ensenyaven les primeres lletres a la mainada, vindrien més tard les ordes religioses que atendrien separadament nens i nenes, i quan a reivindicació de l’ensenyament era un clam generalitzat, el ESTADO es posava a la feina, ho feia però de forma defensiva – per eliminar la influencia de l’església- més que per la convicció de que l’educació ÉS UN DRET CIUTADÀ.

ANAR A ESTUDI
és un excel•lentissim treball que esperem tingui continuïtat en altres comarques de la geografia catalana :
http://arxiversdelbaixemporda.blogspot.com.es/p/blog-page_24.htm

DE S’AGARÓ TROBAVA :

Escola de S’Agaró, curs 1935-1936, opuscle informatiu sense data d’impressió, pàg. 4

“La preocupació primordial de l’Escola de S’Agaró serà la tasca educativa, i d’una manera especial el desenvolupament de la personalitat dels alumnes, de manera que si per un costat la vida a ple camp i la pràctica de tots els esports els permet de pujar amb una salut robusta, per un altre la formació moral ha de donar per resultats obtenir homes d’esperit obert i lleial, cultes i respectuosos, enginyosos i decidits, que per a fer la seva via no hagin de pensar mai en recolzar-se sobre la seva fortuna, sinó sobre ells mateixos: homes que sentin a cada moment la responsabilitat dels seus propis actes davant Déu i davant la Pàtria”.

AMCPA. Hemeroteca. Foto publicitat Escola de S’Agaró, inserida a la Revista de S’Agaró, estiu 1935. No hi ha imatge.

EL Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em feia arribar una imatge d’aquell edifici l’any 1935.


Rafael Masó Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - Girona, 13 de juliol de 1935 ) , autor de les escoles de :

Escoles de Sant Gregori

Escoles Municipals de Sarrià de Ter

Escoles de Vilablareix

Escola d'Arts i Oficis. Girona


l'any 1935, crea a S'Agaró, Baix Empordà, una escola activa elitista, catalana i amb voluntat de preparar els futurs dirigents del país, segons els models més fidels al programa de l'Escola Activa.

l’Escola de S’Agaró es bastia aprofitant l’edifici de l’Hotel de la Platja (anteriorment Monumental Hotel). Quan es va inaugurar l'octubre de 1935 Rafael Masó ja era mort. Està però acreditat que va participar en l’adaptació de l'hotel per a transformar-lo en escola. L’Escola només va funcionar aquell curs (1935-1936), ja que la seva activitat es va veure ininterrompuda per la Guerra Civil. Després de la contesa, l’edifici va tornar a ser l'Hotel de la Platja fins als anys vuitanta, quan va ser reformat i convertit a l’actual S’Agaró Hotel


No en trobava imatges, i tampoc dissortadament cap referència a :

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=aro&page=16&p

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.

P/D

Els fets tràgics de l’1 d’octubre de 2017 son encara molt vius mentre faig la recerca d’aquest edifici escolar anterior a la dictadura franquista.

Tothom indueix que serà molt difícil - si s’arriba a intentar – establir un diàleg entre els governs de Catalunya i Madrid, el primer escull apareix quan el PP nega la realitat, i s’obstina en afirmar que en llocs com a Sabadell, Sant Julià de Ramis, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Ponts, Aiguaviva, ..., - actualitzeu la relació - ‘ es va procedir amb total respecte a les persones’.

http://www.naciodigital.cat/noticia/139536/guardia/civil/policia/espanyola/carreguen/contra/escoles/voten/puigdemont/junqueras/forcadell

Fins a la premsa que no és sospitosa de demòcrata es poden veure imatges colpidores.

Actualitzeu el mapa de les poblacions que han patit violència, ELLS NO HO FARAN

ERMITA DE SANTA MARIA DEL PUIT , DITA TAMBÉ DEL REMEI. PINELL DEL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

$
0
0
Llegia que el mas i l’esglesiola romànica de Santa Maria del Puit (dita també del Remei), estan o estaven en venda : http://www.elpuit.com/#welcome

Patrimoni Gencat en té una minsa informació ; ermita amb una nau i absis rodó. Està orientada a l'est. El parament està constituït per grans carreus fent fileres. L'absis s'aixeca damunt d'un podi de 0,25m d'alçada i té una cornisa de pedres trapezoïdals amb bisell. La façana principal té la porta, amb la data 1780 a la llinda, i un campanar de cadireta d'un ull que està mig derruït. A l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt monolític.

http://calaix.gencat.cat/handle/10687/62349

http://calaix.gencat.cat/handle/10687/71733

S'hi accedeix des de Sant Climenç seguint la carretera asfaltada provinent de Solsona en direcció a ponent. A la sortida del poble hi ha bons indicadors. Al cap de 2,8 km. (41° 56′ 18″ N, 1° 23′ 26″ E) es pren la desviació a la dreta direcció "Puit".

Es deixa la masia a l'esquerra i, seguint la pista, al cap de 700 metres es veu la capella envoltada de conreus.



Esperem que la transacció es faci en benefici de tothom, i garantint la continuïtat de Santa Maria del Puit i Sant Romà, dita també de la Mare de Déu del Remei.

Pinell del Solsonès té molt a ‘viure’ :

SANT MIQUEL DE PINELL DEL SOLSONÈS
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/08/sant-miquel-de-pinell-del-solsones.html

SANT CLIMENÇ DE PINELL DEL SOLSONES. LA VILA CLOSA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/07/sant-climenc-de-pinell-del-solsones-la.html

MADRONA DEL SOLSONÈS
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/08/madrona-del-solsones.html

ESGLESIA DE SANT CLIMENÇ DE SOLSONÈS
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/08/esglesia-de-sant-climenc-de-solsones.html

EL CASTELL DE SANT CLIMENÇ. PINELL DEL SOLSONÈS
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/10/el-castell-de-sant-climenc-pinell-del.html

EL CEMENTIRI DE PINELL DEL SOLSONÈS
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/07/el-cementiri-de-pinell-del-solsones.html

SANT PERE ‘NOU’ DE MADRONA AL TERME DE PINELL DEL SOLSONÈS
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/10/sant-pere-nou-de-madrona-al-terme-de.html

SANT TIRS EN TERME DE PINELL DE SOLSONÈS.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/08/sant-tirs-en-terme-de-pinell-de-solsones.html

Santa Magdalena de Cal Setó

Capella de Sant Antoni de Santes Masses, o Sant Antoni de Can Llobet

Sant Ermenter de la masia Sangrà

Sant Ermengol de Madrona (vell)

Capella de la masia Codina

Capella de la masia Llorenç

Ermita de l'Ascensió de Pinell

Capella de Santes Creus de Bordell, o Santes Creus de Bordell

Capella de Sant Jaume de Rossells

Capella de Sant Romà de Pinell

Capella de Coïns, o Sant Esteve de Ramells

Sant Joan de Madrona

Capella de Sant Iscle

Església de Sant Pere de Miravé

Església nova de Sallent

Antiga església de Sallent

http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

Pinell del Solsonès té una superfície de 91,1 km², i una població a darreries de l’any 2016 de 213 habitants, el sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb 1.142 veïns, aplicant el criteri dels terços tenim que hi havia 381 persones en edat escolar, hi havia doncs escoles abans de la dictadura franquista , al pregunta que ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com és ; de caire parroquial?, públiques?, privades i/o confessionals?.

La despoblació de la Catalunya interior és un tema gravíssim que haurà de resoldre amb promptitud la Republicà Catalana.

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR. MONTMAJOR. EL BERGUEDÀ JUSSÀ. CATALUNYA

$
0
0
Veníem de Vilandeny el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, passaven alguns minuts de les 13,00 hores i maldava per arribar al Restaurant Montmajor, a l’esquerra de la carretera veia el el runam esfereïdor de l’església romànica de Sant Salvador, parròquia de Correà , al terme de Montmajor, se l’ anomenat també com Sant Salvador de l'Hospital i Sant Salvador de Coll s'Alzina.

M’aturava a retratar-la a desgrat d’haver de fer cua al Restaurant cosa que finalment no va succeir , perquè atesa la ‘situació, política’ de Catalunya en aquests dies d’octubre de 2017, hi ha moltes persones que eviten llevat d’una necessitat peremptòria, sortir de casa.


Esperem que s’imposi el diàleg, perquè allò de ‘ cautivo y desarmado ‘ , malgrat el semenfotisme d’Europa, no pot tornar a succeir, oi?.

Al Mapa de patrimoni expliquen que l'edifici es troba en ruïnes, tot i que es conserven els murs dempeus i tan sols manca la teulada. S'està derruint una part del mur sud. És una església petita, d'una sola nau amb absis semicircular a llevant i porta d'arc de mig punt adovellada oberta al costat de migjorn. Possiblement fou coberta amb volta de canó tot i que la teulada exterior era a dues vessants. Hi ha una petita finestra a la part central de l'absis i una finestra espitllerada al costat esquerre del mateix absis. L'aparell de tot el conjunt és molt regular i força gran, i els murs són reomplerts amb pedres de diferents mides. No es conserva cap element decoratiu interior, tan sols les pilastres de pedra que suportaven l'arc que delimitava l'absis.

L'església es troba davant de l'antiga casa de l'Hospital, actualment anomenada cal Bisbe, i prop de la riera de l'Hospital.

Situada dins l'antic terme del castell de Montmajor i molt a prop del camí ral que anava de Berga a Cardona. No va ser mai església parroquial, sinó que devia ser sufragània de Sant Sadurní de Montmajor a l'edat mitjana, al segle XIV ho era però, de Sant Martí de Correà, ja que consta que al 1337 el rector de Correà estava obligat a celebrar missa quatre vegades a l'any. L'església fou construïda en terres que marcaven el límit entre el comtat de Berga i el d'Urgell i per la seva situació passà a formar part de la batllia de Cardona. El segle XVII tenien cura de l'església les cases veïnes i possiblement quedes sense culte al segle XVIII, ja que no surt esmentada al llistat d'esglésies parroquials o sufragànies que formaven part del bisbat de Solsona, malgrat que en general tot l'edifici, presenta elements que fan pensar en una posterior modificació als segles XVII o XVIII.

Patrimoni Gencat explica que l’any 2003 es van presentar al•legacions per evitar que s'executi el traçat d'un nova carretera que passaria pel bell mig de l'església.

Està clar doncs, que uns i altres, administració local, provincial i nacional - de Catalunya - tenen coneixement de la ruïnosa situació d’aquest monument; no ens serveix – malgrat ser totalment cert – que el REINO DE ESPAÑA tractant-se de Catalunya, no té cap interès en conservar el patrimoni històric i/o artístic.

Bufava una lleugera brisa que calmava repetir un seguit de malediccions de Déu, davant determinats actes dels homes, que recull la Bíblia :

"Maleït el qui es fabriqui un ídol de talla o de fosa, obra d'homes, que el Senyor detesta, i l'adori en secret!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui menyspreï el pare o la mare!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui desplaci les fites de la propietat del seu veí!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui desencamini un cec!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui violi els drets de l'immigrant, de l'orfe o de la viuda!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui jegui amb una de les dones del seu pare, perquè pren al seu pare el lloc de marit!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui jegui amb una bèstia!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui jegui amb la seva germanastra de part de pare o de mare!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui jegui amb la seva sogra!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui assassini d'amagat el seu proïsme!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui es deixi subornar i assassini un innocent!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui no observi els manaments d'aquesta llei i no els compleixi!" I tot el poble respondrà: "Amén."

Cal afegir-ne almenys un parell més :

“Maleït el qui espoli al poble català!"
I tot el poble respondrà: "Amén."

“Maleït el qui permeti la destrucció del patrimoni històric i/o artístic!" I tot el poble respondrà: "Amén."

TripAdvisor, no inclou el Restaurant Montmajor a la seva llista, ells s’ho perden, nosaltres us els recomanem MOLT. Ah!, els dijous, com és bon costum per aquestes terres del Berguedà jussà, s’inclou al menú una copa de cava.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE LINYA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. NAVÈS. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

$
0
0
El dijous 5.10.2017 coincidíem amb un accident de tràfic a la C-58 a la sortida de Terrassa
http://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/61314/dos/ferits/ells/estat/critic/accident/c-58/terrassa

En un primer moment entre els vehicles que quedàvem aturats corria la brama de que l’aturada obeïa a causes ‘politiques’, vist el resultat, tant de bo hagués estat pels afectats, oi?.

M’aturava a retratar l’edifici que acollia l’escola publica abans de la dictadura franquista a Linya, al termes de Navès, a la comarca del Solsonès, prop de tres hores més tard. No en trobava cap dada a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Nav%C3%A8s



Demaneu-ho a l’ajuntament de Navès ajuntament@naves.cat , el dijous està obert a la tarda – almenys el 5.10.2017 -, i ens ho feu saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

De Navès havia publicat :

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/04/escola-aiguadora-naves-el-solsones.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/04/in-memoriam-escola-io-estudi-de-la-vall.html

En la documentació municipal de Navès que es guarda a l’Arxiu Històric Comarcal del Solsonès hi ha un document datat el 31 d’agost de 1914 on l’Ajuntament de Navès fa fer la revisió tècnica i seguidament l’acceptació de l’obra d’una casa, que va ser adjudicada el dia 13 de maig de 1913.L’obra la van dirigir Josep Sala Santmartí, propietari i Joan Manent Solanes, contractista, de Navès, i la van revisar Josep Ros Postius, paleta i Ramon Reig Padullés, fuster,aquests dos darrers de Solsona. Encara que no es digui específicament, creiem que es tracta de la nova escola pública i mixta, per a nois i noies, de Navès, ja que aquesta escola va començar a funcionar en el curs 1914-1915.

El pla d’instal•lació d’escoles rurals al municipi de Navès va continuar amb la construcció de l’escola de la Vall d’Ora, inaugurada l’any 1920, després l’escola de Pegueroles, a la Roca, acabada l’any 1927, Seguidament l’escola de Linya, feta l’any 1931 i la darrera l’escola de La Selva,edificada al costat mateix del pont medieval de la Vall d’Ora,acabada l’any 1933.

No sabia trobar l’edifici que acollia l’escola de Pegueroles, i em manca també la de la Selva. Sou pregats de fer-nos-en arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.

Alhora, dissortadament, l’experiència – tenim recollides més de 1200 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

IN MEMORIAM DE SANT ANDREU DE GARGALLÀ. MONTMAJOR. EL BERGUEDÀ JUSSÀ. CATALUNYA

$
0
0
Retratava la façana de Sant Andreu de Gargallà, església de la que ens diu patrimoni Gencat ; edifici d'una sola nau orientada a migdia (la façana) i coberta a doble vessant. Un campanar de planta quadrada, amb quatre obertures i coberta a quatre vessants que s'alça a llevant.


La façana és molt simple, amb un òcul de reduïdes dimensions i una porta amb dintell com a únics elements. La porta està inscrita per una senzilla motllura d'arc de mig punt que aixopluga una petxina i una llegenda epigràfica: "ANNO DOMINI MDCCLXXXIX. JESUS. MARIA."; i el passatge del Gènesi: "GEN.28. TERRIBILIS EST LOCUS ISTE HIC DOMUS DEI EST ET PORTA COELI". http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=3494


Fotografia del interor de Jordi Contijoch Boada

Entre l'església parroquial i la rectoria es troba, camuflat exteriorment per les construccions més modernes, un petit recinte què per les seves característiques pot correspondre a l'absis d'un temple molt antic, probablement preromànic. És un cos d'edifici de planta rectangular i de reduïdes dimensions, cobert amb volta de canó de mig punt feta amb lloses disposades a plec de llibre. A la banda de ponent hi ha un arc triomfal de mig punt, actualment obturat, fet amb carreus ben treballats que a la part inferior es tanquen formant un arc de ferradura poc pronunciat. Al cantó oposat hi ha les restes, només visibles des de l'interior, d'un finestral que va ser escapçat en obrir una porta moderna, format per lloses que formen un petit arc de mig punt tendent a configurar un arc de ferradura i, possiblement, de dues esqueixades, tot i que no es pot apreciar clarament. Degut a la situació i orientació d'aquest cos, podria tractar-se de l'absis d'una antiga església preromànica. http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08132


Fotografia del Jordi Contijoch Boada

Quan al topònim, Joan Coromines i Vigneaux[1] (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), i en el mateix el diccionari català valència balear, defensen que vindria de gargallar, mot que devia significar ‘bosc de gargalles’. Pi d'una mena especial, que té la fulla llarguera i fa el pinyonet dintre de la flor.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA MASIA DE LES COTS I LA SEVA CAPELLA DE SANT FRANCESC DE LA PARROQUIA DE SANT CLIMENÇ. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

$
0
0
No trobava cap referència a la masia Cots a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Pinell_de_Solson%C3%A8s

Tampoc a :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20protecci%C3%B3%20del%20patrimoni.pdf

Amb el número 63 de 113 apareix a :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf

Mossèn Antoni Bach i Riu ( Berga, 1917 + Solsona, 31.10.2014 ) amb qui Pinell des Églises té un deute impagable, explicava que la casa apareix referenciada al segle XVI
http://www.regio7.cat/solsones/2014/11/01/mor-mossen-antoni-bach-historiador/289319.html


La fitxa del Catàleg de masies esmenta la Capella de Sant Francesc – sense especificar-ne l’advocació - i sense precisar la data en que es va construir. Avui dissortadament CULTURA i RELIGIÓ son termes antònims.


Ens agradarà rebre informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com de quin dels ‘Sant Francesc’ és o era objecte de veneració en aquesta capella.

Quan al topònim la fitxa sosté que és una deformació lingüística de Cort. Pensem pel que observàvem en la nostre visita que es un topònim descriptiu, del llatí cōte, ‘pedra’, seguint la tesis del diccionari català, valència, balear. En la toponímia, més que en la política, es poden defensar opcions oposades.

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

Lluís Codina Vilà autor del bloc :
http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/2013/04/capella-sant-francesc-dassis-01_21.html

Ens diu que l'advocació és la de Sant Francesc d'Assís.

LA SANTA MAJESTAT DE CALDES DE MONTBUI. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

$
0
0
M’explicaven que el dimarts dia 21 de juliol de 1936, gent armada va fer una foguera davant l'església de Santa Maria de Caldes de Montbui, on van cremar objectes de culte i imatges, entre elles, la Santa Majestat.

Un vilatà – anònim - va poder salvar de la destrucció, el cap de la imatge.

En acabar amb el ‘ cautivo y desarmado el ejército rojo’ el conflicte bèl•lic que es produïa com a conseqüència de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el Govern LEGÍTIM de la II República , es va recuperar el cap de l'antiga imatge i es va encomanar a l’escultor Josep Rius i Mestres (Barcelona 2-2-1866 - Barcelona 10-12-1958) la reconstrucció de la imatge.

La nova reproducció va ser lliurada a la població el segon diumenge d'octubre de 1939, dia de la festa de la Santa Majestat.

En ocasió de la Festa Major de Caldes de Montbui, tenia ocasió de visitar l’església de Santa Maria, de comprar el darrer exemplar de Catalunya Cristiana, en la que ocupava la contraportada una entrevista que em feia el periodista i bon amic Joan Andreu Parra Lecina, i per descomptat veure – sense la interposició del vidre de protecció - la imatge de la Santa Majestat.


L’ambient polític d’aquests dies comporta per a la ciutadania una especial tensió; sempre tinc el costum d’aixecar una pregaria a l’Altíssim; Senyor, allibera el teu poble !

CAN GASSIOT (ANTIGA CASA DE CORREUS). OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

$
0
0
A la sortida de l’Oficina de Turisme d’Olot, comença l’itinerari Modernista amb la casa Gassiot, així dita perquè l’any 1911 Jaume Gassiot Magret, va decidir transformar en residència i consulta mèdica una casa cedida pel seu pare, el comerciant Joan Gassiot Camps (Olot, 1845-1920) i va encarregar el projecte a l’arquitecte, Alfred Paluzie Lucena (Barcelona, 26 de juny de 1870- 17 de gener de 1943 )


Patrimoni Gencat en fa aquesta descripció; edifici de tres façanes situat en una cantonada. La part inferior queda acabada amb una decoració de tipus medieval. Els pisos superiors tenen un balcó dividit en dos per una columna amb arcs.

La façana del carrer de Sant Rafael presenta una tribuna amb vidrieres i la façana del carrer dolors té balcons amb barana de ferro. La part superior de les façanes laterals està format per dues galeries cobertes mentre que a la façana central hi ha un escut.

La decoració és de tipus medieval però dins les línies modernistes.

De totes les cases de Paluzie és la que utilitza un repertori decoratiu més explícitament medieval, si bé emmarcat dins el estil mes modernista.

Jaume Gassiot i Magrey, va exercir com metge radiòleg a Olot, hom pensa que el l’àliga del medalló a la part central de la façana és una referència al•legòrica a la medecina, com l’escultura ‘la radiologia’, obra de l’escultor i decorador Rossend Aubert Cros (Olot, 1879-1915). http://km369.blogspot.com.es/2014/08/modernisme-olot.html


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Defensem la virtut de l’aforisme ‘bona brevis’ , alhora que pensem que el ‘ model telegrama’ no és la millor manera d’explicar el món.

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Olot&page=8&pos=76

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DE SANTES CREUS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. PARROQUIA DE SANTES CREUS DE BORDELL. PINELL DES ÉGLISSES. SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

$
0
0
M’explicaven a Madrona, en ocasió de retratar la capella de Sant Ermeter a la masia de Sangrà, que hi havia ‘ estudi’ ; no havia trobat cap esser humà a les altres parròquies per a preguntar-li on anaven la quitxalla a aprendre les primeres lletres abans de la dictadura franquista. Imagino que com per arreu de Catalunya, eren els preveres, rectors i/o vicaris , els que ensenyaven les primeres lletres; no és per casualitat que en la llengua catalana anomenen ‘escolà’ – el que va a l’escola -, a la persona que ajuda al sacerdot a l’altar.

En la meva visita a la casa Auguest, de la que tinc pendent rebre noticies de l’advocació que tenia la seca capella, m’explicava el masover que prop hi havia un edifici que exercia com escola i casa del mestre.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/que-en-sabeu-de-ladvocacio-de-la.html

En la recerca d’esglésies, ermites, capelles i oratoris al Catàleg de masies trobava , que l’assenyalada de número 9 de 113, son les ESCOLES DE SANTES CREUS :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf



Fotografies de la fitxa del Catàleg de masies.

Ens agradarà rebre imatges de la resta d’edificis que aixoplugaven escoles a TOTES LES PARROQUIES de Pinell des Églises abans de la dictadura franquista a l’email coneixercatalunya@gmail.com , també si és possible les dades de l’autor d’aquest edifici de les escoles de la parròquia de Santes Creus de Bordell.

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), recull com a possible significat d’aquest topònim el sentit més ‘clàssic’, la proximitat a la dita Creu dels lladres, sembla que vindria a corrobora-ho – lladres i bordelers o fornicadors, eren termes quasi sinònims -; pujava fins al punt on està l’església de Santes Creus i el petit fossar, i davant la perspectiva que des d’aquell punt es pot contemplar, dissentia – un cop més – del mestre Coromines, i defenso la tesí que sigui un mot derivar de la llengua germànica bord, en el sentit vora, contorn exterior, com recull la frase ‘està ja en el bordell per a caure’.

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

ESGLÉSIA DE SANT JOAN BAPTISTA DE BERGÚS, CARDONA. BAGES. CATALUNYA

$
0
0
Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç de Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926) a Bergús, tenint com a fons l’església de Sant Joan Baptista.



No en diu gaire cosa patrimoni Gencat ; tenim com a base la construcció medieval de la qual en resten alguns vestigis (tros de volta de canó,arcuacions als murs, base del campanar, etc) al segle XVIII l'església de Sant Joan de Bergús fou ampliada considerablement. S'anul•la l'absis romànic i s'allargà la nau en direcció a llevant on fou organitzada la façana neoclàssica; dues pilastres decorades amb elements geomètrics sustenten un frontó triangular equilàter on es refugià una petita fornícula coronada per una venera. També s'obrí un òcul per a il•luminar l'interior.

Trobem a l'altar de l'església un retaule gòtic de Sant Joan del Pont del segle XV. Ens agradarà rebre'n imatges a l'email coneixercataunya@gmail.com

Llegia que a l’església de Sant Andreu de Linya, al terme de Navès , es guarda un interessant retaule renaixentista, de l’any 1575, dedicat a sant Joan, procedent de la parròquia de Bergús.

Sembla que s’ha produït aquí de forma reiterativa allò de ‘desvestir un Sant per vestir-ne un altre ‘

L’any 2013 en ocasió de documentar Sant Joan del Pont, també al terme de Cardona, vinculat per la tradició amb la construcció del Pont del Diable, no aconseguia aclarir l’advocació d’aquella capella, ni amb l’ajuda del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), atès que l’església de Bergús acull avui el retaule gòtic de Sant Joan del Pont, pensem que compartia també l’advocació de Sant Joan Baptista. Ens agradarà però, tenir-ne confirmació a l’email coneixercataunya@gmail.com

http://www.wikiwand.com/ca/Llista_de_parr%C3%B2quies_del_bisbat_de_Solsona

http://bisbatsolsona.cat/parroquies/linya/

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/09/el-sant-joan-desconegut-del-pont-de.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/09/sant-joan-de-bergus-bages.html

http://campaners.com/php/campanar.php?numer=6548

http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/berg%C3%BAs/field/all/mode/all/conn/and/order/title/page/1

És molt interessant la portalada del fossar de Bergús que sembla trobar-se avui fora d’ús.



El nom de la població ret homenatge a la tribu ibera dels bargusis (llatí bargusii), els bargusis o bargusins ocupaven la zona sobirana del Llobregat i el Cardener.

Varen ser sotmesos per Anníbal Barca en la seva expedició cap a Itàlia. També són coneguts perquè es van revoltar contra Roma, essent reprimits pel cònsol Marc Porci Cató Censorí. Livi anomena 7 castells d'aquest poble. Quan s'aixecà per segona vegada fou sotmès a l'esclavatge. El castell principal, Castrum Bergium, podria correspondre a l'actual Berga.

Com s’acostuma a dir a casa nostra, el món és un mocador,oi?.

CASA GAIETÀ VILA ROCA. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

$
0
0
Olot conserva – encara – obres dels millors arquitectes de darreries del segle XIX i primers decennis del segle XX. Desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, en tots els àmbits de la cultura es va patir un fort retrocés, i llevat d’excepcions comptades l’arquitectura no es va escapar de la grisor.

Reprodueixo de : http://km369.blogspot.com.es/2014/08/modernisme-olot.html

Alfred Paluzie Lucena (Barcelona, 26 de juny de 1870- 17 de gener de 1943) és l’autor de la casa Gaietà Vila Roca, empresari olotí que volia disposar d’un edifici emblemàtic al bell mig de la vila que acollís un cafè als baixos.
Es tracta d'un edifici de tres façanes, cada una de les quals té composició pròpia, destacant, a totes elles, l'exuberància decorativa i cromàtica. La del nord té una tribuna i és la més pobre amb decoració. La de l'est té balcons amb arcs conopials. La del sud té una tribuna amb balcons a sobre.


L’arquitecte hi va aplicar els principals elements del Modernisme més medievalitzant i eclèctic: capitells florals a les parets dels baixos, ferro forjat i ceràmica amb decoracions zoomòrfiques i florals als pisos, murs del terrat disposats com els merlets d’un castell. I a més d'aquesta decoració variada, també destaca la gran varietat de colors, destacant el vermell, verd i blanc.

Completen l’edifici a la façana lateral un escut caironat amb la data de construcció, 1905, i la figura d’un drac, que proporciona el nom popular a la casa, en un balcó del primer pis.

El cafè-bar va ser substituït l’any 1973 per una llibreria encara existent que pren el nom de l’animal mitològic emblema de la casa.

Esperem que l’Itinerari Modernista d’Olot vagi creixent. Pel turisme d’alcohol , sol i platja, ara com ara, no cal patir, oi?.
Viewing all 4848 articles
Browse latest View live


<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>