Quantcast
Channel: Conèixer Catalunya
Viewing all 4873 articles
Browse latest View live

MONUMENT A LA PAGESIA. CAMBRILS. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

$
0
0
El Juan Navazo Montero, retratava al Pere Albert Carreño , davant el monument a la pagesia , ubicat a la Plaça, dedicada a l’alcalde José Marti Nolla, davant de l'antic Celler de la Cooperativa Agrícola de Cambrils, edifici monumental que avui està en venda


Autor: Dolors Ortuño Tórtola
Material: bronze
Any: 2002

Escultura de bronze que es troba davant l'antic Celler de la Cooperativa. Representa un pagès i una pagesa veremant, l'activitat local més tradicional junt amb la pesca.

Ambdós personatges són retrats familiars. El pagès és un retrat del pare de l’escultora , i la pagesa de la seva germana petita.

La dona és al costat d'un cep i l'home porta la càrrega de raïm a les espatlles.

http://tallerdort.blogspot.com/search/label/Bronze

Alhora de confegir aquest post, i per tal de citar de forma correcta a l’autora, la trucava per telèfon i li preguntava el nom i cognoms, Dolors Ortuño Tórtola, i el lloc i data de naixement , Múrcia, 2 de gener de 1962.

Em comprometia a fer-li arribar l’enllaç un cop publicat, com així faig en aquest instant

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CENTELLES. ADVOCADA A SANTA COLOMA. ANY 2019. OSONA

$
0
0
Anava fins a Centelles el dia 31.12.2019, aquest any dissortadament la ‘Festa Grossa’ de Santa Coloma, esdevenia tràgica:
https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/62069/consternacio/centelles/tragic/accident/durant/festa/pi
https://elcaso.elnacional.cat/ca/successos/diveros-ferits-explosio-pirotecnica-campanar-centelles_24053_102.html
https://www.elpuntavui.cat/punt-divers/article/4-divers/1717751-nou-ferits-a-la-festa-del-pi-de-centelles.html

El dia rúfol i boirós semblava afegir-se a la intima tristesa dels centellecs, la Festa però ha de continuar, i l'església acollia la celebració litúrgica de la seva Patrona, en la que tothom tenia però, molt presents als galejadors ferits el dia anterior.

Patrimoni Gencat ens diu de l’església de Santa Coloma de Centelles , que consta documentalment per primera vegada en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí del Congost del 5 d’agost de 898. Segons aquest document, hi havia tretze vilars que depenien de l’església de Santa Coloma, fet que significa una existència de l’església anterior a aquesta data i una organització notable, ja que tretze vilars depenien d’ella.

Malgrat, doncs, un origen de la parròquia que es remunta –com a mínim– al segle IX, l’actual edifici es construí entre 1704 i 1711, tot i que es mantingueren alguns elements de l’antiga església datats a les acaballes del segle XVII, com el campanar i la capella de l’Assumpció, actualment coneguda com a capella del Santíssim o capella Fonda, que no foren enderrocats. També cal destacar que alguns carreus i altres elements constructius de l’església anterior al segle XVIII es reutilitzaren per construir les parets de l’església actual. Aquests elements es poden observar, sobretot, a la paret del migdia. Una paret en què hi ha una entrada lateral a la nau de l’església coneguda com a Portal Xic i que, tradicionalment, s’ha dit que era la porta principal de l’antiga església de Santa Coloma que s’hauria reaprofitat al construir l’edifici actual, tot i que de moment és només una hipòtesi que no s’ha pogut verificar documentalment.

La primera pedra del nou edifici es col·locà l’1 de maig de 1704 en presència del comte de Centelles, Francesc de Blanes-Centelles i Desbac-Descatllar, i de tota la vila. Durant els anys següents es va enderrocar l’església vella i es van posar els fonaments de l’edifici actual. Mentrestant, s’habilità la capella de Jesús com a església parroquial interina, per la qual cosa s’hi afegí una sagristia (ARANYÓ, 1986, p. 28-32 i PLADEVALL, 1987, p. 192). A partir de 1707 i fins a la seva finalització, es va fer càrrec de la construcció de l’església actual el mestre de cases Francesc Maria Fortino. Aquest mestre de cases va signar un contracte el 4 de juny de 1707 amb el rector i els obrers de l’església parroquial de Santa Coloma de Centelles pel qual es comprometia a aixecar les parets de l’esmentada església “de la manera que està avui començat i plantada la dita església, segons la traça que se li ha entregada”, la qual cosa significa que l’església ja estava començada i que ell no fou l’autor del projecte. Sobre l’autoria del projecte, ara per ara, no en sabem res.

En el contracte del 4 de juny de 1707 s’estipula que Francesc Maria Fortino havia de cobrar 12 sous per jornal cada dia treballat i que comptava amb un equip format per quatre paletes que cobrarien 8 sous per jornal, llevat del fadrí major que en cobraria 10. D’altra banda, a més del jornal, Fortino havia de rebre 50 lliures anuals, tot i que si es perdien tres mesos de feina cada any, només cobraria la meitat d’aquesta quantitat. Sobre l’origen de Francesc Maria Fortino se sap que era natural de la parròquia de San Lorenzo de Muggio, de la diòcesi de Como.

D’altra banda i pel que fa a la seva activitat professional, a més de la construcció de l’església parroquial de Santa Coloma de Centelles, se sap que el mes d’agost de 1708 feu diverses obres en una casa que l’apotecari i candeler Josep Prat tenia a la plaça major de Berga (MIRAMBELL, 2011, p. 47-48). I gairebé amb tota seguretat és el mateix que fa les traces del nou palau comtal, ja que les obres d’ambdós edificis coincideixen en el temps i, en certa manera, en el llenguatge arquitectònic, tot salvant les diferències ineludibles entre una arquitectura religiosa i una civil de caràcter senyorial.
https://www.diba.cat/documents/429042/38427574/Llibre_Centelles_1.pdf/9612d891-e1c9-4239-b4f9-8ff615cba0e3

Finalment, la construcció de l’actual edifici de l’església parroquial de Santa Coloma es va acabar el 1711. Malgrat que no s’ha pogut localitzar cap notícia sobre la seva inauguració o benedicció, tot indica que des de l’estiu de 1711 la nova església ja era totalment oberta al culte (PLADEVALL, 1987, p. 195). Per tant, entre 1704 i 1711 s’edificà només el cos principal de l’església, atès que es conservaren dempeus el campanar i la capella Fonda construïts a finals del segle XVII.
https://parroquiadecentelles.cat/historia/lesglesia-actual/


La «capella fonda», dedicada a la Verge Dolorosa , va ser objecte l'any 1920 d'una important reforma a càrrec de l'arquitecte modernista Manuel Joaquim Raspall Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937)

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/10/in-vita-e-in-morte-de-manuel-joaquim.html

El rector de Santa Coloma de Centelles, mossèn Josep Alaró Sala, deia en acomiadar a la comunitat, que ahir havien visitat als ferits a l’Hospital de la Vall d’Hebron, i que amb excepció d’un, van poder veure’ls i xerrar amb tot ells, que alhora que agraïen l’interès per part de tothom, manifestaven el seu desig de tornar ben aviat a casa.

El President de la Generalitat els va visitar també.



MONUMENT EN HONOR DELS TORRONAIRES. AGRAMUNT. L’URGELL. LLEIDA.

$
0
0
Demanava informació del conjunt escultòric situat just al costat del Pont Romànic i del Passeig Josep Brufau Mullerat - dedicat a la memòria de l’Alcalde en quin mandat es va generalitzar l’aigua de boca a les cases d’Agramunt - que retratava el Juan Navazo Montero – NO EM CRIDA l’atenció que les figures tinguin la boca tapada, patim una ‘democraciola’ de baixíssima qualitat -. el Monument al Torronaire, situat a la Plaça del Torronaire , acull en homenatge a aquest ofici tan arrelat a la vila d'Agramunt.


El Raul Pastó Ceballos , m’explica que el conjunt escultòric , s'inaugurà l’any 1985 en la seva ubicació inicial, la Plaça 11 de setembre.

Posteriorment – no tenim constància de la data concreta - fou traslladat a l'actual ubicació que prenia el nom de Plaça del Torronaire

Cada any, en el marc de la inauguració de la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra, que se celebra el segon cap de setmana d'octubre, els menestrals torronaires celebren una ofrena floral al Monument en honor als torronaires de la vila.

La tradició torronaire d'Agramunt està documentada des de l'any 1741, hom creu però , amb tota certesa, que es pot remuntar a molt més enrere.

És un conjunt escultòric realista que presenta dos homes i dues dones amb vestits tradicionals fent les diverses tasques del procés d'elaboració dels torrons. És obra del pintor i escultor Antoni Borrell i Pujol (Barcelona, 1927).

http://www.artesadesegre.net/museus_colleccions/museu_baldoma.htm

Esperem que les escultures - i els ciutadans de Catalunya – no s’hagin de tapar MAI MÉS la boca.

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL MAS D’EN BOSC O DE VILAFORTUNY I DEL MAS HOMÒNIM. CAMBRILS. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA.

$
0
0
El Juan Navazo Montero retratava al Pere Albert Carreño, un cop aquest havia retratat la façana de Santa Maria del Mas d'en Bosc, i es proposava fer el mateix amb l’esplèndid mas.




Els feia notar que la ubicació en aquell punt, a l’alçada quasi de les antigues torres de guaita i defensa, s’explica per una pràctica que malgrat la seva d’extraordinària gravetat, ha estat oblidada, i/o explicada de forma insuficient ; l’exercici de la pirateria a la mediterrània . A partir del s XV, el triomf turc damunt l'imperi Bizantí produí un auge de la pirateria: les zones més afectades foren les Balears (saqueigs de Maó, 1535, i de Ciutadella, 1558), fins al punt que Felip II havia arribat a decidir-ne l'evacuació. També foren freqüents les incursions a les costes del Principat i del País Valencià, fet que motivà l'abandonament virtual dels pobles de la platja i el trasllat del poblament més a l'interior. Felip II ordenà la reestructuració del sistema de defensa, amb la construcció de torres tot al llarg del litoral, fet que ha influït en la toponímia.

Després del s XVII cessaren pràcticament del tot els actes de pirateria, perduda l'hegemonia turca i àrab damunt la Mediterrània.

L'església antiga de Santa Maria de Vilafortuny fou saquejada i derruïda pels corsaris sarraïns al segle XV junt amb la de Barenys. La parròquia era formada per Vilafortuny, Barenys, el Mas de l'Abat, el Mas del Bisbe, les Comes d'Ulldemolins, les Franqueses d'Ulldemolins i Vilagrassa.

El 1575 l'arquebisbe Gaspar Cervantes de Gaeta (Trujillo, ca. 1511 – Tarragona, 17 d’octubre de 1575) autoritzà els veïns de Barenys i Vilafortuny a construir una nova església, a condició d'enderrocar les ja existents i bastir-la lluny de la mar. Aleshores es construí Santa Maria del Mas d'en Bosc, prop del mas del mateix nom (anomenat també Mas d'Oliver, que probablement seguí les mateixes vicissituds senyorials que Vilafortuny) .

Santa Maria del Mas d'en Bosc és un dels temples més antics que es conserva a la població. És tracta d’un edifici senzill, de reduïdes dimensions, d’una sola nau amb arcs de pedra, coberta de fusta a dues vessants, i absis semi-circular amb contraforts. La façana és de pedra amb porta dovellada en arc de mig punt.


Durant anys albergava la imatge de la Mare de Déu del Mas d’en Bosc o de Vilafortuny, actualment exposada al Museu Diocesà de Tarragona.


Al costat de ponent, hi ha les restes de l’antic cementiri de Vilafortuny, Saquejada pels corsaris el 1582; recupera ben aviat l’activitat religiosa, que s’ha mantingut fins a la meitat del segle XX.

A la capella del Mas d'en Bosc se celebrava, a l'agost, un aplec fins el 1950

Del mas el Mapa de Recursos Culturals en diu poca cosa; gran masia de planta rectangular, amb jardí i pati tancats. Molt restaurada recentment, però amb adequació a l'estil original. Reixats antics. Balcons, portes, batents, portons, bastiments de les finestres, rellotge de sol, tot de l'època, portat de diferents llocs. Estil renaixentista popular


El Patrimoni històric i/o artístic, era, és i serà més en el futur el millor element diferencial per atreure un turisme que defuig la massificació, els excessos d’alcohol i drogues, i l’estultícia infinita .

REFLEXIONS DAVANT LA INDOCUMENTADA ESGLÉSIA ‘NOVA’ DE SANTA MARIA DEL CAMÍ. ARGENÇOLA. L’ANOIA.

$
0
0
Les dades relatives a la NOVA església de Santa Maria del Camí, evidencien clarament el menyspreu vers la Catalunya interior, tant de les mal dites Autoritats Civils, com les Religioses ; Edifici de planta rectangular amb absis semicircular a la capçalera i dues absidioles a manera de creuer.


Fotografies. Pere Albert Carreño

Té una sola nau, coberta per una volta de canó. Es d'estil neoromànic i té la particularitat d'estar orientada a l'inrevés (capçalera a ponent).
Al 1919, fou bastida l'actual església nova d'estil neoclàssic,

Èpoques. Segles: XX inici .

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=6101

Està clar que a l’any 1919 el disseny possiblement el va dur a terme algun mestre d’obres i/o arquitecte, oi?. Qui en pot saber les dades, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,...?

Per quin motiu s’aixecava una església NOVA en un nucli de població tant petit ?. Qui va ser el promotor del nou temple?. Qui en pot saber les dades, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,...?

Qui va ser l'autor de les pintures murals?. Ens calen les seves dades, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,...?

Fotografia. Jordi Contijoch Boada

En demanarem dades a la Parròquia de Sant Llorenç de Sant Llorenç d’Argençola, i al Bisbat de Vic: parroquiesdeponent@hotmail.com

L’expressió el ‘cul del món’ es fa servir massa sovint per designar les terres de la Catalunya interior, no us sembla que en forces aspectes els que viuen com una ‘merda’ - si ens creiem el que ensenya la televisió – son els que viuen a la megalòpolis, oi ?.

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA ROCA DE MONT-ROIG. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

$
0
0
El Juan Navazo Montero ens retratava al Pere Albert Carreño i a l’Antonio Mora Vergés, quan pujàvem les irregulars escales que des del mirador del Santuari de la Mare de Déu de la Roca de Mont-roig , menen fins a l’ermita de Sant Ramón de Penyafort.


El Pere Albert Carreño havia fet un magnífic reportatge fotogràfic d’aquest santuari marià, en el que es conjuguen alhora les pràctiques
religioses i el turisme, atesa la seva privilegiada situació a la comarca del camp jussà de Tarragona.



el santuari marià de la Mare de Déu de la Roca , s’esmenta per primer cop en un testament de 1230, és una església d’una sola nau, feta amb carreus i en part excavada a la roca, amb capelles laterals. Als peus del santuari s’aixeca un petit campanar cec.

La capella presenta un cor alt i cambril a la capçalera amb una imatge de la Verge amb el Nen, de fusta ennegrida, de característiques del segle XVIII.

La tradició diu que la imatge original, destruïda el 1936 com a conseqüència de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República – a la que TOTS del primer a l’últim havien jurat LLEIALTAT- havia estat trobada per un pastor sota una palmera. En aquelles alçades les palmeres semblen un arbre exòtic, oi?.

Al davant del santuari hi ha una petita plaça porticada. Al pòrtic de la placeta hi ha una llosa amb l’ inscripció B(EATA) M(ARIA) GIBERGA ME FECIT ANN(O)1591.

La tradició explica que una vegada hi havia un rei moro, que amb el seu cavall, va anar a l'ermita de la Roca. Va pujar a dalt l'ermita de Sant Ramon i va robar la llàntia d'argent que hi havia. Va baixar, va entrar a l'església i allí va robar les joies de la Mare de Déu. Mentre robava, van començar a sortir núvols, es feia fosc, i se sentien trons i llamps. El rei va sortir a la plaça, va pujar a dalt del cavall i va marxar, portant tot allò que havia robat.

El cavall però, en sentir l'espetec dels trons i llamps que no paraven, es va desbocar, i quan era a la '"baixada del rei moro"', va relliscar, i cavall i rei van caure a baix d'un barranc fondo que hi ha al costat i allà van morir. En eixa baixada encara es veuen les relliscades del cavall. Hi ha qui diu que encara es pot veure la silueta del rei moro i la del cavall, a l'altre costat del barranc; si no ho tapen les herbes.

Recordeu que no hi havia àrabs quan es comencen a tenir dades fefaents del Santuari, hi havia , i encara hi ha, molts lladregots; que s’ensorri el sostre del Tribunal Suprem, si el ‘rei moro’ no era en realitat un aborigen d’aquest reialme.

Això de desmerèixer als ‘diferents’ és una de les especialitats que tenen encara més predicament al REINO DE ESPAÑA.

ESCULTURA EN HOMENATGE A LES PUNTAIRES. ARENYS DE MUNT. EL MARESME

$
0
0
El divendres 3 de gener de 2020, aliens al despropòsit jurídic que s’estava coent a Madrid, visitàvem Arenys de Munt, i em cridava l’atenció l’escultura en homenatge a les Puntaires obra de l’Etsuro Sotoo (Fukuoka, 1953), el seu interès per l’Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 + Barcelona, 10 de juny del 1926)i la seva obra, el portaven a convertir-se al catolicisme. Les seves obres més destacades són les que ha fet a la Sagrada Família.

És un monument al·legòric a les generacions de puntaires de la població i al seu treball artesanal que durant molts anys fou un motor econòmic per la població.



Llegia que l’escultura fou feta a la Xina en vuit peces, que foren unides un cop a lloc. És marbre polit amb una base ovalada damunt la qual hi ha una puntaire asseguda amb el seu coixí de boixets, fent una mena d'ona que vol recordar el destí de moltes d'aquestes puntes a ultramar.

El monument va finançar-se mitjançant la recollida de 60.000 euros feta per part de les puntaires d’Arenys de Munt.


Etsuro Sotoo, va viure durant set anys a Arenys de Munt.

Catalunya representa per a moltes persones, l’indret, nord enllà, del que deia el poeta que és el lloc on la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!


LA TORRE DEL PORT O DEL BARRI DE LA MARINA. CAMBRILS. CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

$
0
0
Fèiem el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, una sortida que ens duria fins a la comarca del Camp jussà de Tarragona, concretament a la Vila marinera de Cambrils, on retratàvem la Torre del port.

Fotografia. Pere Albert Carreño

Patrimoni Gencat ens explica com es va dur a terme el seu aixecament; degut a d’inseguretat de la costa, l'ajuntament o Consell de Cambrils acordà, el dia 6 d'abril de 1663, llogar dos homes per a vigilar l'areny que va des de la punta de l'Esquirol fins a la Lllosa, "per lo perill dels moros que ja".

El 30 de desembre de l'any següent, s'acordà construir una torre al barri de pescadors, en la qual hi treballaren tots els veïns per torn, imposant-se a més, el tribut d'un ral per cent a cada barca o "llaut", tan de Cambrils com foraster, fós de pesca com de tràfec, que arribés a la platja, amb una pena de 10 rals en cas d'incompliment. Més endavant, el canonge de Barcelona, Andreu Foix, fou autoritzat per a rebre en nom del Consell una peca d'artilleria per a la seva defensa.

L'any 1894, i a causa de la llei de desmonetització, la torre fou incloïda en la venda de bens de l'estat, amb el numero de registre 1643, subhastant-se el 10 d'agost, adquirint-la Josep Ribot, de Barcelona, segons l'escriptura donada el 22 de setembre a Tarragona. A darreries de segle XIX encara persistia per part del REINO el mal costum, o ‘mal ús ‘ si això ho voleu dir de vendre’s propietats que no li pertanyen.


L'any 1887 foren enderrocades unes escales d'obra que comunicaven amb la porta, situada a la part superior, mitjançant un pont llevadís. El senyor Ribot portà a terme obres de restauració a la part superior abans d'acabar el segle, però l'any 1945 s'hi afegí un cos superior concèntric, cobert amb teulada.

L'Ajuntament de Cambrils adquirí la torre l'any 1993 i a partir de 1995 s'han dut a terme diverses obres de rehabilitació

Quan a la descripció ens diu ; Torre de planta circular, amb la part inferior atalusada. Obra de paredat amb reforços de carreus de soldó en la part baixa. Té uns 10 m. de diàmetre i uns 12 m. d'alçada. La part superior ha estat molt transformada, fins a tenir la seva configuració actual, imitant un far, construïda amb maons. Interior bastant transformat, serveix d'habitatge i magatzem. A mitja alçada, en la part que dóna al port, modernament s'obrí una finestra-balcó. Abans de 1940 estava emmerletada en la part superior.


Amb el pretext del ‘progres’ primer la dictadura franquista, i després la ‘ democraciola’, permetien la destrucció i/o ‘transformació’ de bona part del patrimoni històric de Catalunya.

http://www.elpuntavui.cat/article/148506-lalbum-de-fotos-dels-dolsa.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/09/el-psito-de-cambrils.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/09/llocs-encisadors-que-ja-no-existeixen.html


SANT MARTÍ DE SOLDUGA, O DEL JUAN AMADOR. EL PALLARS SOBIRÀ

$
0
0
El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies d’un edifici que identifica com l’església de Sant Martí – NOVA- de Solduga, i una vista general del indret.



Patrimoni Gencat fa esment de les restes de l'església advocada a Sant Marti al nucli quasi deshabitat de Solduga , i ens explica que era un edifici d'una nau capçada amb un absis de mig cercle de planta irregular degut a la peculiaritat del terreny on està bastida. La coberta de la nau era amb bigues i l'absis està cobert amb volta de pedra i lloses a l'exterior. Al centre de l'absis s'obre una finestra de doble esqueixada.
Llegia però que la gent de Solduga va aixecar durant el segle XVIII una altra església en honor de Sant Martí , que el Juan Amador , el mosso de la Rosalia, originari de Tegucigalpa està restaurant pedra a pedra.

http://www.engarrista.com/node/613

http://coscollet.blogspot.com/2014/02/ruta-els-pobles-perduts-ii-solduga-el.html

http://www.patrimonioblidat.cat/index.php?option=com_patrimoni&view=detalle&id=257

http://janonomar.blogspot.com/2016/03/urbex-solduga-esplugues-el-pueblo.html

Per descomptat, ens agradarà rebre més dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , tant de la Rosalia, i del Juan Amador, com de l’edifici restaurat que el Raul Pastó Ceballos, identifica com l’església de Sant Martí – NOVA- de Solduga

Quan al topònim, hi ha diferents hipòtesis :

http://revistas.iea.es/index.php/ARG/article/viewFile/1985/1979 . Puede proceder de una forma derivada de Solidus, en Soliduca posiblemente.

La que li atorgaria el sentir de ‘solana’

O encara al diccionari català valencià balear ; Etimològicament de l'ibèric Salduba,.

Sembla que des de la DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA, s’han donat ordres a les biblioteques per complicar la consulta d’algunes obres enciclopèdiques com l’Onomasticon Cataloniae obra que va dirigir l’eminent filòleg, , Joan Coromines i Vigneaux(Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), atesa la deriva anticatalana, diria que ho trobo quasi lògic.

Fora possible trobar aquesta obra en algun altre lloc ?

CAN XICU DE L'OPERA. ARENYS DE MAR. EL MARESME

$
0
0
El divendres 3 de gener de 2020, aliens al despropòsit jurídic que s’estava coent a Madrid, visitàvem Arenys de Mar, i em cridava l’atenció l’edifici assenyalat de numero e del carrer de la Torre, del que ens diu Patrimoni Gencat; casa de petites dimensions, de tres plantes. A la planta baixa hi ha un petit jardí a l'entrada, al segon, un balcó i al tercer, unes golfes amb quatre petites finestres. La teulada és a dues vessants. Fa cantonada i a una de les façanes hi ha una finestra al primer i segon pis, i al tercer, dues finestretes. Totes les obertures s'estrenyen a la part alta i les llindes són lleugerament arquejades. El pati de davant està tancat per uns pilars -que al igual que la façana, estan decorats amb esgrafiats florals de color- i reixes de ferro.


La casa és d'estil modernista, però té un cert aire de Secessió Vienesa.

L’autor va ser l’arquitecte Joan Bruguera i Roget, titulat l’any 1904, i al que s’esmenta obiter dicta en oasió del traspàs del seu sogre D. Jaume Bohera i Fornaguera, constructor d’obres:
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1925/07/29/pagina-2/33265815/pdf.html?search=Juan%20Bruguera%20Roget

I apareix en la llista del que presentaven projecte per a fer el Palau Nacional de Montjuic:
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1980/03/25/pagina-46/32897988/pdf.html?search=Juan%20Bruguera%20Roget

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del lloc i data de naixement i traspàs de Joan Bruguera i Roget, i si fos possible rebre també una imatge.

La casa es coneix com ‘Can Xicu de l’Opera’ , i ens explicaven que el promotor – del que també ens agradaria tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com – era el responsable, cap, o cabo de la del Liceu de Barcelona en aquella època, l’edifici és de l’any 1915.
Andreu Avel·lí Artís i Tomàs (Barcelona, 12 de juny de 1908 - Sitges, 2 de juliol de 2006), explica en relació a la claca; sembla que la inventaren els francesos, el seu adveniment a Barcelona però, i concretament a l'òpera, fou un cas que mereix ser referit. I encara és lícit consignar que es degué a l'atzar. L'any 1882, un baríton, Sante Athos (1850-1934) , era sistemàticament protestat pel públic per encàrrec d'un personatge que no el podia veure ni en pintura. Els amics del cantant, per emprendre la contrarèplica, es valgueren d'un carnisser de la Boqueria, Joan Lligue, conegut pel Noi Salau, que dugué al Liceu un escamot amb la consigna de picar de mans i cridar "bravo!" tan bon punt Athos obrís la boca.


D'aquell fet està instaurada la claca a la nostra òpera. El Noi Salau encapçala la llista de cabos (així eren anomenats els capitosts de la claca) composta successivament per Villegas, empleat del Gas; Simó, dependent del Borsí, i, finalment, pels Rosés, pare i fill, els quals forjaren el crèdit de què gaudia la claca del Liceu. Fou una llàstima que, l'any 1981, el Consorci del Teatre la suprimís ja que, en dissoldre's, complia els noranta-nou anys de la seva fundació. Per dotze mesos no arribà a centenària.

És una veritable llàstima que amb el potencial cultural i econòmic d’Arenys de Munt, continuï inactiva la pagina http://blogscat.com/ . Ens agradaria trobar persones i/o entitats que es comprometessin a tirar-la endavant

SANTUARI DE LORETO. TARRAGONA

$
0
0
El Pere Albert Carreño retratava el singularíssim edifici del Santuari de Nostra Senyora de Loreto, al terme de Tarragona.




Juan Bautista Zaragoza Albi (Tarragona, 27.IX.1912 – 23.VIII.2006)
va ser l’autor de l’edifici del Santuari de Nostra Senyora de Loreto ; el pare Mario Buonnano, responsable de la comunidad de los Padres Rogacionistas, recordava que l’any 1954 es va adquirir el terreny on havia estat l’ermita, tret a subhasta, i va ser adjudicada al doctor Josep Adserà Martorell [ Tarragona, 1923 - 2005 ], President del Centre de Graduats , que la va cedir a favor de l’Arquebisbat.

El projecte de l’ermita va ser realitzat per l’arquitecte Juan Bautista Zaragoza Albi (Tarragona, 27.IX.1912 – 23.VIII.2006)

Atès que al REINO DE ESPAÑA – aleshores gestionat pel dictador Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, 4 de desembre de 1892-Madrid, 20 de novembre de 1975) la Verge de Loreto és la patrona de l’aviació, l’edifici simula un hangar i la torre un far de guia per avions.

«Quan l’any 1957 es va posar la primera pedra, l’arquebisbe Josep Pont i Gol (Bellpuig, Urgell, 9 d'abril de 1907 - Solsona, 4 d'octubre de 1995) va declarar l’església com a santuari».

Pensem que les advocacions religioses NO s’haurien relacionar amb activitats que NO TENEN l’acompliment del missatge evangèlic entre els seus fins.

Hi ha una bona part de fidels catòlics que insisteixen en que associar als Àngels, i fins a la mateixa Mare de Déu, com a ‘protectora’ d’aquells que colpegen, fereixen, maltracten, injurien als seus conciutadans, és una blasfèmia que reclama l’immediat càstig de Déu,

L’Església catòlica Universal – no lògicament la jerarquia nacionalcatòlica – ja triguen en reivindicar aquesta ‘higiènica’ separació entre la repressió i determinades advocacions religioses.

TOTHOM D’ARENYS DE MAR SABIA AQUESTA HISTÒRIA DEL CRIST DE L’ERMITA DEL TURÓ DEL CALVARI?

$
0
0
Llegia a Patrimoni Gencat; l’any 1906 el turó del Calvari és adquirit per Enric Nel·lo – sense cognom, ni lloc i data de naixement i traspàs, ni professió coneguda – promotor – , com és mal costum, oi?. – que edificà un hotel de primera classe, d’estil modernista, després transformat en pseudo-funcional, que anomenà Monte Nel·lo.

Més tard li fou imposat el nom d’Hotel Monte Calvari.

L’hotel posat a subhasta el 1916, és adquirit el 1919 per Joan Artigues i Alart. En el mateix edifici, el senyor Artigues es muntà un elegant xalet.

M’explicaven en la meva visita a l’església parroquial d’Arenys de Mar, advocada a l’Assumpció de Santa Maria, que una imatge del Sant Crist, procedia d’aquesta església, i que per salvar-la de la destrucció en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco CONTRA el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, la llençaren al mar, on la recollirien uns pescadors, i un cop restaurada , desprès del conflicte bèl·lic , que els guanyadors qualificàvem de ‘Guerra Civil’, es va considerar més apropiat ubicar-la al temple parroquial.


L’hotel Monte Calvario, malmès pels refugiats de guerra i encara més el 1936 per les forces allotjades, és adquirit l’any 1946 per una firma barcelonina.

Objecte de successives reformes, segons els estils imperants a cada moment, quedà transformat en habitatges i un restaurant a la primera planta, al costat de l’ermita.

La privilegiada situació d’aquest edifici – del que no consta cap data del seu autor- , enmig del port, i enfront del Turó del Mal Temps . és una fita visual característica de la població.

Ens agradarà rebre més dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , descartem , atesa la finalitat religiosa, l’autoria per part del Maligne.

http://www.arenysdemar.cat/ARXIUS/2013/CULTURA/ProgramesSantZenon/1984.pdf

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE SANT PERE I SANT PAU. EL MARC DE LA VALL. EL BRUC. L’ANOIA MONTSERRATINA .

$
0
0
Llegia en relació a la capella de Sant Pere i Sant Pau del Marc de la Vall, al terme del Bruc, a la comarca de l’Anoia.

Capella construïda al costat mateix de la masia, que per concessió es dotava per tal de no haver-se de desplaçar a l'església parroquial. L'advocació a Sant Pere obeeix a que era beneficiària de Monistrol de Montserrat.

La descripció tècnica de la Gemma Estrada i Planell i el Josep-Vicenç Mestre Casanova ens diu; capella de petites dimensions, de planta quadrada. A la llinda de la porta d'entrada hi ha inscrits els atributs del sant titular: la tiara i les claus. Presenta una petita finestra d'arc de mig punt sobre la porta i el ràfec amb cairons de cartabó vermellosos i blanquinosos i teules sobresortints. A l'interior hi ha restes de pintura de tema floral a la zona de l'altar i una pica d'aigua baptismal de pedra treballada encastada a la paret.



El Marcel•lí Puigdellivol Prat, autor de les imatges, publicava; Es troba a uns dos kms de Marganell, pertany però, al municipi del Bruc,antigament parròquia de Sant Pau de La Guardia adossada a la masia del Marc de la Vall.


Va estar habitada fins la dècada dels anys 60 del segle passat,actualment es un munt de runes,la capella servia de galliner de la masia,sobre la llinda de la porta els atributs del Sant titular i la data de 1726


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Patrimoni històric i/o artístic, era, és i serà més en el futur el millor element diferencial per atreure un turisme que defuig la massificació, els excessos d’alcohol i drogues, i l’estultícia infinita .

Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti!

QUE EN SABEM DE LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI DE L’ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ D’ARENYS?. EL MARESME

$
0
0
El Pere Albert Carreño –autor de les fotografies – el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, confirmàvem que a l’església de Sant Martí d’Arenys hi ha molts detalls que criden l’atenció, alguns son obvis - encara que NO se’n diu res – penso en la capella de la Mare de Déu del Remei - , que podeu veure retratada a : http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/cuyas/id/460/rec/15 s’aprecien, sense gaire detall els exvots , i en la fotografia del exterior de l’església feta des de l’escultura a la puntaire, s’adverteix clarament el relleu de la capella que llueix una majòlica a l’exterior.







Patrimoni Gencat descriu una CAPELLA DEL REMEI - ERMITA DEL REMEI , situada al costat de la casa El Remei.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=8275
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=8274

La torre que és ara la del campanar fou construïda abans que l'església actual, això és un fet força habitual arreu de Catalunya, la primera funció de la torre era la de guaita i bada, i posteriorment s’edificava al seu redós l’església que la feia servir de campanar.

La torre fou encarregada el 8 de maig de 1514 a Pere d'Alquier, constructor francès. La construcció fou acabada l'any 1518. El campanar estava format per una base quadrada i tres pisos d'alçada, rematat per un terrat amb merlets de tres esgraons. Es va coronar el terradet amb un pinacle en forma de piràmide.

Altres, malgrat estar documentats son força desconeguts :
http://pagines.uab.cat/recercaixa.artenperill/content/arenys-de-munt-esgl%C3%A9sia-parroquial-de-sant-mart%C3%AD
http://pagines.uab.cat/recercaixa.artenperill/content/arenys-de-munt-esgl%C3%A9sia-parroquial-desant-mart%C3%AD

Agrairem la vostra col·laboració a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ A LLIÇA D’AMUNT ALS ANYS 50 DEL SEGLE XX. EL VALLÈS ORIENTAL.

$
0
0
Crisant Palau publica una fotografia de l’església parroquial de Lliça d’Amunt, advocada a Sant Julià, datada als anys 50 del segle XX, durant la dictadura franquista.


https://www.yumpu.com/es/document/read/12237918/el-martiri-dels-temples-patrimoni-cultural-arquebisbat-de-barcelona

Explica que en els dies foscos que seguien a la sedició – victoriosa - dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern legítim i democràtic de la II República, el temple fou profanat, encara que la fàbrica no va patir danys.

L’ arquitecte Isidre Puig i Boada (Barcelona, 1891 - 1987) es van dur a terme les obres de reforma, es va ampliar l’absis.


De les transformacions posteriors, com l’eliminació del campanar situat damunt la torre, no se’n diu res de res.


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=29028


Si en teniu dades agrairem que en les eu arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/07/sant-julia-de-llica-damunt-valles.html

Fotografia del Fons Fotografic Josep Olivé Escarre. noviembre de 2014

HISTÒRIES DE SINERA I DEL SEU FOSSAR. ARENYS DE MAR. EL MARESME

$
0
0
En la nostra visita al Cementiri de Sinera ens passava per alt la tomba de l’Emilia Rovira I Presas; el bon amic Enric Sánchez-Cid em feia arribar una fotografia, i m’explicava que malgrat haver estat amarrat en moltes ocasions al Port d'Arenys de Mar i no massa lluny de l'Hotel Mont Calvari, mai m'he arribat fins ell. Probablement, perquè venint de la Mar, no ens tira la Terra... a no ser per resguardar-nos d'una tempesta o conèixer detalls d'una història d'amor... escrita al cementiri de la població.


Del Rafael Martínez Ortiz i López, sabem per deducció que va néixer a Cuba l’any 1858, la dada però ens cal confirmar-la perquè malgrat coincideix amb les dades del naixement i traspàs [ 1859-1892) de l’Emilia Rovira I Presas, ens fa pensar – més en aquella època - que l’home tenia més edat que la dona, de ser certa aquesta hipòtesis, està clar que tenim un primer error, demanaren ajuda a b.arenysma.pff@diba.cat per esmenar-lo.


De la història d’amor però no en dubtem pas.

http://arseniorodriguezquintana.blogspot.com/2019/03/historia-de-amor-cubano-catalana-en-el.html

http://thedarkhousemar.blogspot.com/2010/10/cementerio-arenys-de-mar-una-historia.html

https://www.vilaweb.cat/noticia/1134494/20000423/despulles-demilia-rovira-panteo-li-rafael-martinez.html


L’autor de la tomba és “ un escultor francès” , per completar aquesta informació demanarem també l’ajuda de b.arenysma.pff@diba.cat

Quan demanem col·laboració ho fem ‘urbi et orbe’ , per tant qualsevol persona o entitat que tingui dades que en permetin completar la biografia del Rafael Martínez Ortiz i López, o les dades del misteriós “escultor francès” rebrà la nostra infinita gratitud si ens les fa saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Sinera, Arenys de Mar, el Maresme, Catalunya, us ho agrairan.

IN MEMORIAM . AL CENTRE DE GRANOLLERS , A L’ANTIGA CASERNA I HAVIA UN CAMP DE CONCENTRACIÓ, EN ELS PRIMERS AÑOS TRIUNFALES DEL FRANQUISMO

$
0
0
El titular té relació amb una imatge que publica la Krysha Sánchez D'Abreu‎, amb aquest peu informatiu; la plaça de la caserna amb la caserna! (on avui hi ha el mercat de sant Carles).


http://www.granollers.cat/arxiu/camp-de-concentracio-de-granollers
documentació que acredita l'existència d'un camp de concentració franquista a Granollers, concretament situat a l'antiga caserna militar, a la plaça de la Caserna. Aquest camp de concentració acollia homes sobre els quals no hi havia indicis suficients per enviar-los a la presó i que conformaven batallons de treball. Les seves feines consistien en reconstrucció d'equipaments, ponts, carreteres...


Un document en forma de carta amb el distintiu de "camp de concentració" confirma l'existència d'aquest camp de concentració, un dels 16 recintes d'aquestes característiques arreu del país. És una carta del comandant militar del camp de concentració de Granollers adreçada a l'alcalde.

No sabia trobar més dades d’aquest comandant militar Ignacio Pertica, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs ,...

El tècnic municipal de l’Ajuntament, podria ser el Paco Cruz Corral?.
http://www.granollers.cat/arxiu/fotografia-de-la-porxada-conseq%C3%BC%C3%A8ncies-del-bombardeig-14-de-juny-de-1938

ALGUNA DADA DE L’EDIFICI DE MONT-CALVARI. ARENYS DE MAR. EL MARESME

$
0
0

Crida i molt l’atenció l’edifici de Mont-calvari, del que ens diu Patrimoni Gencat; Edifici gran erigit sobre un penya-segat de roques, actualment rodejat per un vial a nivell del port. Es bastí al voltant de l'ermita del Sant Crist del Calvari i ha sofert diverses reformes i ampliacions al llarg del segle XX. Ha seguit estils com el modernisme, el funcionalisme, i ara és més colonial. Actualment té quatre plantes i algunes dependències al terrat. Té detalls d'ofici interessants. L'ermita ha quedat rodejada i empetitida per l'edifici.

Data de començaments de segle XX. L'any 1906 el turó del Calvari és adquirit per Enric Nel·lo, que edificà un hotel de primera classe, d'estil modernista, després transformat en pseudo-funcional, que anomenà Monte Nel·lo. Més tard li fou imposat el nom d'Hotel Monte Calvari. L'hotel posat a subhasta el 1916, és adquirit el 1919 per Joan Artigues i Alart. En el mateix edifici, el senyor Artigues es muntà un elegant xalet. L'hotel Monte Calvario, malmès pels refugiats de guerra i encara més el 1936 per les forces allotjades, és adquirit l'any 1946 per una firma barcelonina. Objecte de successives reformes, segons els estils imperants a cada moment, quedà transformat en habitatges i un restaurant a la primera planta, al costat de l'ermita.

Donada la seva privilegiada situació enmig del port i enfront del Turó del Mal Temps és una fita visual característica de la població.

Feia una mica de recerca :
4 DE ENERO DE 1857. S’inaugura l’estació de ferrocarril d’Arenys de Mar.
https://www.elnacional.cat/es/efemerides/marc-pons-inaugura-tramo-ferroviario-mataro-arenys-mar_226215_102.html


A la fotografia on apareix l’ermita es pot apreciar l’existència del pont sobre la via feria.

Altrament tenim constància que l’any 1892, Jaume Català i Albosa (Arenys de Mar, 1 de novembre de 1835 - Barcelona, 1 de març de 1899), actuant com a Bisbe de Barcelona, cedeix a Narcís Serra i Torner, l’ermita del Sant Crist del Calvari .

https://www.museunacional.cat/es/colleccio/ermita-del-sant-crist-del-calvari-en-arenys-de-mar/adolphe-hedwige-alphonse-delamare/251795-000

En data indeterminada i a instancies de Enrique Nello y Camps es construeix un edifici i es demana i s’atorga premis per “ establecer viveros para la propagación y conserva de mariscos en el puerto del Calvario de Árenys de Mar, distrito de Mataró”
Ens calen dades del mestre d’obres i/o arquitecte, sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

http://hemerotecadigital.bne.es/pdf.raw?query=id:0002746173&lang=es&log=19031210-00000-00020/Vida+mar%C3%ADtima

Sembla que MIQUEL MOLLEVÍ va ser l’artífex de la ‘bona fama’ del restaurant

Ens calen dades del mestre d’obres i/o arquitecte, sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Quan al port d’Arenys llegia que l'any 1917 fou concedida l'autorització per a la realització del port. El projecte, signat per l'enginyer Josep Maria Ortega el 16 de setembre de 1920 i posat a subhasta el 1922 fou adjudicat al constructor arenyenc Francesc Solé i Miró (En València). El projecte va tenir molts entrebancs provinents de la pedrera de Can Bellsoleil d'Arenys de Munt i eren transportades amb vagonetes, per mitjà d'una petita via fèrria estesa al llarg de la riera.

La construcció va patir tots els problemes imaginables i més :
https://books.google.es/books?id=1g_Em1sVU5EC&pg=PA135&lpg=PA135&dq=Josep+Maria+Ortega.+enginyer+del+port+d%27arenys&source=bl&ots=9igJxWq5t8&sig=ACfU3U0rQ4J7EFrG4_Nhy13eqG9z8PM2Cg&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjh35zpl-zmAhV06uAKHXdNB0wQ6AEwAXoECAoQAQ#v=onepage&q=Josep%20Maria%20Ortega.%20enginyer%20del%20port%20d'arenys&f=false

Fou acabat el 4 d'abril de 1961.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM i DEMOCRÀTIC de la II República, el mar arribava encara fins als fonaments de l’edifici, i l’únic accés es feia pel pont que superava la via del tren, des de la carretera N-340.


https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/tothom-darenys-de-mar-sabia-aquesta-historia-del-crist-de-lermita-del-turo-del-calvari/

L’any 1948, la promotora barcelonesa Cubsa el transforma en un edifici residencial d’estil mediterrani, con tocs colonials.

El Valenti Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com/ em diu que l’arquitecte de la darrera reforma 1947/48 de l’Hotel Monte Calvario - Santuari del Sant Crist, va ser Joan Anguera Vicente, del que voldríem saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com el lloc i data de naixement i traspàs, i si fos possible rebre’n també una fotografia. Trobàvem el traspàs de la seva esposa Dolores Vivó Costa:
https://enmemoria.lavanguardia.com/buscar?keywords=Juan+Anguera+Vicente&date_limit=0&date=&type=all_memorial&_fstatus=search&order_by=





http://tionia1.pangea.org/Exvot/SantuarisMariners/Mont%20Calvari/Calvari.htm?fbclid=IwAR2v_FtGB7XvYFGD-bkKy3aW3j_ytcsVkpYeVarJFLYvG-c9fcmBQ79Gbyg
https://www.yaencontre.com/noticias/casas/historia-y-leyendas-del-mont-calvari/?fbclid=IwAR3If4vU0abbHx6x6X4o2s8sqRyjZx6o96c4ZlbRsAjQ3kvTEx21radV7JU
http://patrimonioblidat.cat/index.php?option=com_patrimoni&view=detalle&id=61&fbclid=IwAR2sjDwQKkoTrXdCBCRBmYpSsJzV-i-oqymKQk1fRJHbKJPpHD6TJ8IVI5Y
http://www.arenysdemar.cat/ARXIUS/2013/CULTURA/ProgramesSantZenon/1984.pdf
http://www.fotosdecatalunya.cat/barcelona/arenys-de-mar-mont-calvari?fbclid=IwAR0TnRCVdusOtJoKa9D2KZVJ_lYN0PyD0IKJDYQECH3bz5Pa4qL3iRkEkIE
http://hemerotecadigital.bne.es/pdf.raw?query=id:0002746173&lang=es&log=19031210-00000-00020/Vida+mar%C3%ADtima
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=8201

Si feu recerca, ens agradarà tenir noticia de les troballes a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CASA JOSEFA GANDUXER DE TORRAS - CAN ROURA. GRANOLLERS. VALLÈS ORIENTAL

$
0
0
Decidíem el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, fer un tomb pel Vallès Oriental, començàvem al Cementiri de Cardedeu, l’Alqueria Cloèlia, la Torre Joan Amat, la Torre Montserrat,.., seguiríem pel Cementiri de Granollers – advertia que bona part de les imatges presenten un lamentable estat sinó d’abandó si d’incúria, està clar que la pol·lució i el canvi climàtic, afecten també al marbre, oi?. - , començarien una passejada per la Ciutat , i el Juan Navazo Montero retratava la casa del carrer Joan Prim, 44 de Granollers,


Llegia a patrimoni Gencat; Autor: Alexandre Manuel Tomàs Soler i March (Barcelona, 24 d'abril de 1873[1] - ibídem, 28 de març de 1949)

https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/alexandre-soler-i-march

Em semblava extemporani, aquest no és un territori ‘Soler March’,oi?,

Promotors: Josepa Ganduxer i Carrencà ( + 7 de juny de 1941), esposa de Joaquim Torras i Pujalt [Sabadell, 29/08/1855 - Barcelona, 12/09/1937]
http://www.galeriametges.cat/galeria-fotografies.php?icod=EFKI

Patrimoni Gencat diu d’aquest immoble; edifici entre parets mitgeres, que consta d'una planta baixa i de dos pisos, amb coberta a dues vessants. La façana queda coronada per una arqueria i barbacana. L'edifici alterna elements historicistes (llindars i portalada ) amb altres elements formals de caràcter modernista (medallons, esgrafiats, sanefes i ceràmica).

Actualment la casa acull la consulta de GINELLERS INSTITUT MÈDIC

EL CASTELL DE SENTMENAT I LA CAPELLA DE SANT JAUME . VALLÈS OCCIDENTAL.

$
0
0
Tornàvem de fer un tomb pel Vallès Oriental el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, el sol declinava quan aturàvem el vehicle prop del Castell de Sentmenat - avui és de propietat municipal – , i en aquesta comarca l’edifici és un important referent visual, sobretot pels que circulen per la carretera que enllaça Sentmenat amb Castellar del Vallès.

Patrimoni Gencat explica que l'indret on es troba localitzat el Castell, correspon a una zona, fins fa poc agrícola, de pendents suaus, situada a l'anomenada Serra de Dalt, que discorre de nord-oest a sud-est i que travessa el municipi.

L'edifici del castell i els elements patrimonials que s'hi relacionen, es situen a escassos 150 metres de la part nord del municipi, al peu d'un barranc que dóna a la riera de Sentmenat.

És un gran edifici gòtic reconstruït sobre bases més antigues, possiblement una masia fortificada, i que actualment s'utilitza per a tasques agrícoles. Es manifesta la grandiositat de la seva fortalesa amb murs de tres metres de gruix. La façana principal, formada per carreus desiguals units al morter, queda dalt del marge de la riera, mentre que la part posterior presenta una forma de semicercle i dóna a la plana.


El Juan Navazo Montero amb una maquina Canon Ixus obtenia les fotografies.

En motiu de l'execució del Projecte de consolidació estructural del castell de Sentmenat, portat a terme per l'Ajuntament de Sentmenat en vistes del mal estat de l'edifici i del perill de pèrdua definitiva d'aquest patrimoni, es varen portar a terme una sèrie d'intervencions arqueològiques:

Any 2006: Es varen portar a terme un total de 13 sondejos a l'interior de l'edifici, al pati i el cobert i a l'exterior de l'edifici tots arran de les parets, amb l'objectiu d'arribar a la cota de fonamentació dels murs. D'altra banda també es varen localitzar altres estructures, com per exemple, a l'exterior de l'edifici, a la rasa nº 8 (situada a al sud-oest del castell) es va documentar un fragment de contrafort abocat a sobre del terreny natural. A l'interior del recinte (pati i cobert) en el sondeig nº 5 (façana sud de l'edifici) va aparèixer un paviment de morter de calç de color rosat, que s'entrega a la façana. A l'interior del castell, al sondeig nº 9 (sector est) es va localitzar les restes d'una llar construïda amb pedres ennegrides per l'escalfor del foc. Al sondeig nº 10 (meitat oest) va aparèixer un paviment de còdols, un altre de rajols, situats a la mateixa cota i una canal de recollida d'aigües pluvials que es podria relacionar amb un dipòsit, de planta quadrada amb parets revestides amb calç.

Any 2008: L'àmbit d'actuació on s'ha portat a terme el control s'ha centrat als vessants nord i oest de l'entorn immediat del conjunt de l'edificació, ja que en aquest punt s'hi havien d'iniciar els treballs de pilonatge, injecció de formigó i adequació del terreny per consolidar la base on reposa l'estructura. Prèviament, s'hi va efectuar una prospecció superficial a tota la superfície afectada, uns 300 m2. En comprovar que aquesta zona no presentava materials ni estructures es va procedir l'ampliació del tram de camí, per a l'accés de les màquines, i iniciar les obres de consolidació del terreny.

D'altra banda, també es portà a terme una intervenció arqueològica en dos contraforts. L'excavació manual de dues cales tenia com a objectiu comprovar la profunditat i factura de la seva fonamentació. Es varen documentar diversos fragments de ceràmica, com ara, pisa blava catalana de Barcelona, pisa blava paterna, ceràmica oxidada vidrada moderna i ceràmica reduïda, tots amb una cronologia entre els segles XV i XVIII.

S'ha constatat que al llarg de l'àrea afectada no s'hi documenten murs o d'altres estructures d'interès arqueològic, degut a que cal pensar que aquesta zona correspon a la part del castell més ben defensada, aprofitant les característiques geofísiques del terreny. Cal afegir que els contraforts suporten i delimiten un terraplè que, probablement, es va construir quan l'edifici es nobilitzà.

Pel que fa als treballs de repicat de paraments, s'han documentat nombrosos elements o estructures que restaven amagades per les diverses reformes portades a terme al llarg dels anys. Per exemple, a la façana sud s'hi han localitzat obertures tapiades amb maons, també han aparegut nombroses espitlleres entre arc i arc.

Any 2010: La intervenció va consistir en la realització de 13 sondejos a diversos punts de la planta baixa de l'edifici i el control dels moviments de terres necessaris per a construir-hi desguassos o consolidar la estructura.

Es varen establir cinc fases cronològiques definides per diverses fases constructives ben diferenciades.

Primera fase: L'establiment d'una fase anterior a la construcció del castell ve determinada per la documentació d'una sitja, en la que s'hi ha documentat material ceràmic dins del rebliment (fragments de tegula, etc), que permet suposar l'existència d'una ocupació a zona en època preromànica. La tipologia d'aquest, però, no ha permès una adscripció cronològica més concreta.

Segona fase: Moment de construcció del castell que, segons la documentació conservada, es remunta vers el primer quart del segle XI. Durant el procés d'excavació es va documentar un tram de mur que presentava una planta semicircular. Aquesta estructura, junt amb la orientació dels murs, probablement es podria correspondre amb un antic absis. D'altra banda, un dels murs s'uneix fent cantonada, al mur on s'hi localitza la porta romànica. Segons el director de la intervenció, tots aquests elements porten a pensar en la probable presència d'una església en aquesta zona del recinte, que hauria estat separada de la zona residencial. Aquesta hipòtesis comportaria l'existència d'una construcció anterior que s'ha interpretar com el conjunt residencial del vell castell (domus), atès que el cos est d'aquesta part del castell s'adossa als murs de l'església i per tant, és posterior. Tot i això, la falta d'evidències físiques no permet determinar quina de les estructures seria l'anterior.

Tercera fase: Època baixmedieval (s.XIV-XV). S'hi ha documentat una remodelació arquitectònica que va comportar l'enrunament dels murs romànics de l'àmbit 3 i la construcció del murs que formarien part d'una porxada, a la part occidental del castell a la primera meitat del segle XIV. D'altra banda, d'aquest període s'hi ha localitzat la construcció de dos nous àmbits, destruint l'absis i la façana nord de l'edifici romànic. Probablement, aquesta remodelació hauria obeït a una reparació produïda arran del terratrèmol que va haver en aquesta zona l'any 1448.

Quarta fase: En aquest moment el recinte canvia de funció convertint-se en una explotació de caràcter agrícola, situada al darrer quart del segle XVII i primera meitat del XVIII. S'eleva el nivell de circulació d'una sèrie d'àmbits, es reestructura la distribució dels àmbits, es reformen les cobertes i s'obre la porta central a la façana oest.

Cinquena fase: Època contemporània. Determinat per diversos paviments de ciment.

Entre finals de 2005 i inicis de 2006 es va realitzar una intervenció arqueològica al camí d'accés al castell. Durant aquestes obres, es va localitzar algunes estructures corresponents a murs. Les obres destruïren total o parcialment algunes d'aquestes, sense que se n'hagués obtingut permís. Per aquest motiu, es va generar una segona intervenció que va consistir en reexcavar i documentar tots els murs i posteriorment, el cobriment indefinit realitzat aquest cop, sota control arqueològic. La destrucció intencionada va causar la pèrdua d'informació de la major part de les estructures i de l'estratigrafia associada, fet que provoca una manca de concreció tant pel que fa a la funcionalitat com per determinar-ne la cronologia, tot i que sembla ser que els murs correspondrien a una fase moderna (segles XVIII-XX).

El Castell és visitable un parell de dies cada mes, i per a grups nombrosos en els dies que s’acordin.

http://www.sentmenat.cat/actualitat/agenda/17426-visites-guiades-al-castell.html
Viewing all 4873 articles
Browse latest View live


<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>