Quantcast
Channel: Conèixer Catalunya
Viewing all 4947 articles
Browse latest View live

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE FIGUEROLA D'ORCAU. ISONA I CONCA DELLA. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA.

$
0
0
No trobava cap fotografia del Josep Salvany Blanch, i intentava - sense gaire èxit - retratar aquesta església envoltada de carrerons estrets, que consta d'una sola nau amb absis semicircular i coberta a dos vessants


Sortosament el Josep Vives Domingo publica un parell d’esplèndides fotografies que us permetran si més no, fer-vos una idea d’aquesta església parroquial que sense cap mena de dubte, com el mateix nucli antic de Figuerola, no viu els seus dies millors.


La descripció tècnica explica que les estructures bàsiques són clarament romàniques: nau única, amb absis semicircular a la capçalera i porta a ponent, coronada per un campanar d'espadanya de sis ulls en tres nivells diferents. Damunt de la porta, a més, hi ha una finestra d'ull de bou circular. Tot plegat és obra del segle XII, en el moment que podríem anomenar de plenitud del romànic.


Està documentada des del 1314 amb l'advocació original a Santa Maria. Entre 1758 i 1904 estigué dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, però en aquest darrer any se li retornà l'advocació original. Conserva un retaule del segle XVIII, que se salvà de les destruccions de les guerres posteriors.


El Josep Antoni Uriz Rodríguez retratava des de la llunyania – única manera de fer-ho – el peculiar campanar de l’església de Santa Maria, a Figuerola d’Orcau

No tinc clar que en l'actualitat continuï mantenint - ni que sigui de forma esporàdica - activitats de culte, el centre 'històric' de Figuerola d'Orcau, almenys en la nostra visita al setembre de 2014, fa por.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

QUI VA SER L’ARQUITECTE QUE VA DISSENYAR L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE NOSTRA SENYORA DE GRÀCIA DE MANLLEU?.

$
0
0
El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar fotografies de l’església parroquial de Nostra Senyora de Gràcia de Manlleu, de la que n’ ha una minsa informació :




https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Manlleu
http://www.poummanlleu.com/docs/Cataleg_proteccio.pdf

L'actual església de Nostra Senyora de Gràcia és el resultat d'una ampliació de l'original. Aquesta ampliació li dóna al conjunt unes proporcions singulars. La planta de creu amb una nau central de dimensió similar a les naus transversals, un absis petit i la torre de creuer octogonal amb finestrals reduïts circulars i poca alçada, li donem personalitat a l'església, a més d'un interessant joc de pendents en les teulades. Les pintures de l'interior són obra del pintor Joan Rifà Benet (Torelló, Osona, 10 de març de 1926 — Barcelona, Barcelonès, 20 de juliol de 2009).


http://albergueria.blogspot.com/2013/10/lesglesia-de-gracia-de-manlleu-del.html

http://www.elter.net/noticia/15482/vintena-persones-descobreixen-valor-patrimonial-lesglesia-gracia-manlleu#.W_p8VehKjIU

Ens encantarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de les dades de l’arquitecte que va projectar aquesta església, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,... , també, també del de la Parròquia de Sant Pau, i de l’edifici de l’escola Casals-Gràcia.

Manlleu ha de revisar AMB URGÈNCIA les dades relatives als bens patrimonials, ens temem que la ciutat pateix amb especial virulència la malaltia social que afecta greument a la societat catalana, i que definia com ‘inèrcia perniciosa’, que consisteix bàsicament en acceptar la realitat que tenim al davant, fent ulls clucs al fet objectiu que això és conseqüència de l’acció continuada i persistent d’aquells que NOMÉS pensen en anorrear-nos com a poble.

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DEL PRAT. FIGUEROLA D'ORCAU. ISONA I CONCA DELLA . PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

$
0
0
El Josep Vives Domingo, retratava la mal dita Capella de la Marededéu del Prat a Figuerola d'Orcau, llegia que s'aixecava al segle XVII , i es reconstruïa - amb els diners d'Amèrica - al segle XVIII, la descripció tècnica diu ;edifici de planta rectangular amb contrafort en un dels murs laterals. El portal principal, força modificat, és format per un arc rebaixat coronat per un guardapols amb teulada a doble vessant. Al damunt hi ha un òcul circular, un rellotge de sol i, sobre la teulada, un campanar d'espadanya d'un sol ull. A l'interior, la nau és coberta amb volta de llunetes sobre una cornisa força ampla, d'estil classicitzant i formada per diverses motllures. La teulada de l'església és a dues aigües, tot i que a l'extrem de la capçalera és interrompuda per un cimbori afegit posteriorment.


La portada originària era d'arc de mig punt adovellat, segons algunes fotografies de començaments del segle XX, que no sabia trobar.

Ens agradarà rebre fotografies del interior a l'email coneixercatalunya@gmail.com , Figuerola, Orcau, Isona i Conca Della, el Pallars jussà, Lleida,..., estan sens dubte prop del bon Déu, però massa allunyades de la conurbació barcelonina, i no diguem ja de la Villa i Corte, oi?. .

EL BLANES QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

$
0
0
El Joan Portas publica una fotografia a la pàgina coses de Blanes; la imatge podria datar-se als anys cinquanta del segle XX, quan Blanes superava de ben poc els 7000 veïns, i representa un casament d'aquell temps.


Normalment, l'anada a l'Església es feia a peu des de la casa, excepte aquells que es casaven al Vilar, que anaven en autocar perquè la gent no tenia cotxes.

La cerimònia al poble era molt matinera, entre les sis i les set del matí, i el convit podia ser un esmorzar de xocolata amb melindros a Ca l'Orench (crec que també celebraven convits al Primer Casino).

https://www.serveisactius.cat/selva/pastisseria-blanes

Va ser més endavant que es va canviar aquest àpat per un dinar i es va començar a anar a Can Patacano. Temps era temps...

Us esperonem a recuperar la ‘memòria històrica’, qui perd els orígens,...

IN Malae memoriae del Santuari de Nostra Senyora de Bellulla. Canovelles. El Vallès Oriental. Catalunya

$
0
0
Havia demanat permís per fotografiar Bellulla, i a dia d’avui, encara espero la resposta la meva petició. Entenc que el silenci té un clar significat negatiu, oi?. https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/03/historia-de-canovelles-la-mare-de-deu.html

Trobava casualment al grup Fotos antigues Del Vallés Oriental https://www.facebook.com/groups/440601262951664/



1938 - Canovelles - Torre Belulla ( Torre Recolons).

En temps de guerra – la provocada per la sedició dels militars feixistes enfront del govern LEGÍTIM de la II República - el govern basc va instal·lar un Hospital Asil per a menors

El Santuari de la Mare de Déu de Bellulla o Santuari de Bellulla és un centre religiós i de pelegrinatge de Canovelles (Vallès Oriental), a l'actual veïnat de Bellulla. El conjunt es formà entorn una capella original, que custodiava la Mare de Déu de Bellulla (imatge del segle XIII), i anà creixent de forma paral·lela a l'augment de la devoció cap a la Verge en terres vallesanes i a altres comarques properes, fins a arribar a ser convent de dominics a l'edat moderna. El 1835, amb la desamortització, acabà el culte al santuari.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santuari_de_la_Mare_de_D%C3%A9u_de_Bellulla#/media/File:Bellulla-santuari-1908.jpg

El santuari tindria el seu origen en una llegenda sorgida entorn la invenció (troballa, aparició) de la imatge de la Mare de Déu de Bellulla. La llegenda més estesa explica com una pastora canovellina del començament del segle XIII va localitzar al turó on més tard s'aixecaria el santuari (a l'actual serra de Bellulla i, particularment, a Can Recolons) un pou amb una cova amb la imatge d'una Verge, més tard dita de Bellulla. La tradició, recollida al segle XVIII pel clergue Tomàs Palmerola –dominic vicari del santuari– explica aquests origen, comú a altres troballes de marededéus.[1]

L'any 1279 ja existia una capella per a guardar la imatge. En aquells temps la devoció dels habitants de la contrada devia començar a ser important, ja que a finals del segle la capella-santuari comptava amb vicari propi. Es considerava que la Mare de Déu de Bellulla era protectora de la vista.

És, precisament, la característica protectora de la vista per part d'aquesta Mare de Déu de Bellulla la que explica l'origen del nom, que etimològicament seria una construcció derivada de “bell ull” o “bell ullada”, fent referència a bona vista.
Bellulla era el destí final de peregrinacions vingudes de Canovelles i de tot el Vallès, així com del Maresme i altres comarques de l'entorn. Les peregrinacions es feien en dies diversos en funció de la procedència dels peregrins. Els canovellins celebraven la festivitat de la Mare de Déu de Bellulla el Dilluns de Pasqua, en peregrinació.Els habitants d'altres parròquies organitzaven les peregrinacions en dies diferents.

Al segle xv el taller dels germans Vergós, reconeguts pintors d'estil gòtic, autors del retaule de Sant Esteve de Granollers –avui dia conservat al MNAC–, van rebre l'encàrrec d'elaborar unes taules per al santuari de Bellulla. El taller dels Vergós va produir per al santuari de Bellulla dues taules amb representacions de santa Llúcia i santa Àgata –avui dia conservats a l'Art Institute of Chicago, als Estats Units d'Amèrica– i una taula, potser per a l'altar principal, on es representava una Crucifixió, amb Santa Maria i Sant Joan als peus de la creu. Aquesta darrera taula avui dia forma part d'una col·lecció particular. L'encàrrec a un taller de renom com era el dels Vergós evidencia la plenitud de Bellulla. Aquestes obres de pintura gòtica poden veure's al web de l'Ajuntament de Canovelles.

Entre 1611 i 1835 els dominics del convent de Santa Caterina de Barcelona establiren casa a Bellulla, fent-se càrrec del santuari. Malgrat les disputes que això suposà amb els responsables de l'església parroquial de Sant Feliu de Canovelles, la butlla del papa Pau V de 1607 fou un element clau per a determinar la presència dominica a Canovelles, que es va perllongar per espai de més de dos-cents anys. La desamortització de Mendizábal de 1835 va forçar l'exclaustració i els béns foren venuts.

La imatge de la Verge de Bellulla, juntament amb els altres béns, es van vendre després de la desamortització. La parròquia de Sant Feliu va poder recuperar per a Canovelles la imatge l'any 1872, mentre l'edifici del santuari va passar per diversos propietaris.

1900 - Canovelles - Altar de la capella de la Mare de Deu de Belulla
https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10212751163041495&set=pcb.756356251376162&type=3&theater&ifg=1

La Mare de Déu de Bellulla o Verge de Bellulla és una talla, antigament ubicada al Santuari de la Mare de Déu de Bellulla (Canovelles), que fou objecte de veneració entre els segles XIII i XX.


L'edifici actualment és propietat privada. A inicis del segle XX es van fer reformes per adequar la casa, mantenint la capella de Bellulla amb usos particulars.

El meu desig de visitar l’antic Santuari no ha decaigut en cap moment.

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE LES CORTS. BARCELONA

$
0
0
Ricard FG en retratava l’interior que té un aire marcadament modernista, apreciació que em confirmava la fitxa tècnica que ens diu ; de la primera construcció del cementiri, endegada el 1846, no en resta cap element. Avui el cementiri es caracteritza per la reforma modernista, que respectaria l'emplaçament de l'edifici d'administració i la capella, la qual continua tancant l'eix marcat per la porta d'accés. El mur de tancament, l'edifici de l'administració i la capella van ser construïts de nou, emprant els mateixos materials -combinació de pedra i maçoneria- i la mateixa decoració d'elements ceràmics, si bé amb una gamma de colors i formes plenament modernistes. Del conjunt interior destaca la capella -reconstruïda el 1918-, de planta de creu grega, estilísticament historicista amb solucions neogòtiques i interessants vidrieres emplomades.


Del recinte sagrat, artísticament s'ha de fer esment d'una Pietat, relleu en bronze obra de Josep Viladomat i Massanas ( Manlleu , Barcelona , 1899 - Escaldes , Andorra , 1989 )


Rebia una fotografia datada el 20-IV-1984, d’aquesta Capella del Sant Crist, situada a l’Avinguda Joan XXIII, des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )

Històricament, l'enterrament més important és la tomba-panteó dels Repatriats d'Ultramar, que es troba al Departament Tercer.

Ens agradarà saber el mestre d’obres i/o arquitecte autor d’aquesta ‘reforma modernista’ a l’email coneixercatalunya@gmial.com

IN MEMORIAM DELS EDIFICIS ESCOLARS DE TALARN ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUSTA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

$
0
0
Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) coneixia bé Talarn, i en fa un informe interessant en el seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar , publicat el 1845. Hi diu que és a la punta oriental d'un turó damunt del camí de Salàs, que passa pels peus del turó. El clima és molt sa. Té 150 cases, la major part de dos pisos i de bona distribució interior, en carrers poc planes, llevat d'una, i dues places, anomenades de la Vila i del Castell.

Té casa de la vila i una torre al capdamunt de la població, que duu el nom de castell, i és d'antiga i sòlida construcció, que havia servit de presó de partit. Hi ha dues torres més als dos extrems de la població.

Hi havia una escola de primeres lletres per a nens, d'una fundació particular, amb 50 nens assistents, i una de nenes pagada pel baró d'Eroles, Luis de Ibáñez-Cuevas y Escrivá de Romaní (1821-1902), IV marqués de la Cañada Ibáñez, amb una assistència de 20 a 25 nenes.

Rebia un email del Valenti Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com/ , que al llarg del temps ha fet moltes i boníssimes aportacions a Edificis Escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista : l'escola antiga de Talarn, anys 40, estava a la Casa Blanquet del carrer Soldevila, un edifici del segle XVI. No corresponia a la Casa de la Vila.


Pregunta per als que viuen a Talarn, la Casa Blanquet del carrer Soldevila, podia ser l’escola de nenes pagada pel baró d'Eroles, Luis de Ibáñez-Cuevas y Escrivá de Romaní (1821-1902), IV marqués de la Cañada Ibáñez, amb una assistència de 20 a 25 nenes?.


Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EN VENDA LA TORRE GORINA DE SABADELL. EL VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

$
0
0
Retratava la Torre Gorina, que va fer construir, l'any 1889, l'industrial sabadellenc Josep Gorina Pujol, fill del també industrial tèxtil Joan Gorina Morató (1814-1886) -iniciador de la nissaga dels Gorina- essent l’autor l’arquitecte Miquel Pasqual i Tintorer (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1849 Barcelona, Barcelonès, 1916)



Patrimoni Gencat ens diu; Torre exempta, voltada per un ampli jardí de frondosa vegetació on hi ha un curiós mobiliari amb coves i estalactites artificials. L'edifici està format per un cos central de planta baixa, pis i golfes i cossos laterals de planta baixa i pis, situats a les cantonades. Cal destacar el complex joc de les cobertes, diferenciant volums coberts a dues i a quatre aigües, de les quals sobresurten unes treballades xemeneies de maó vist. Les façanes presenten elements premodernistes (motius florals). A l'interior hi ha una galeria amb pintures de paisatges àrabs, de Sevilla i de Venècia, obra de José María López Mezquita (Granada, 23 d’abril de 1883-Madrid, 6 de desembre de 1954)

http://www.artnet.com/artists/jose-maria-lopez-mezquita/meautorretrato-mpraQuWj8QyLMzETHjuM5Q2

Llegia que l’edifici està en venda :

https://www.engelvoelkers.com/ca-es/propietat/la-torre-gorina-una-icona-arquitectonica-de-sabadell-3527160.1133618_exp/

‘Tempus fugit’; qui recorda ara l’èxit rutilant de Joan Gorina i Sans o Sanz, que es feia aixecar per l’arquitecte Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965), el ‘Castell de Rocabruna’ al terme de Santa Maria d’Oló, a l’actual comarca del Moianès?.


QUI VA SER L’ARQUITECTE QUE VA DISSENYAR L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PAU DE MANLLEU?.

$
0
0
El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar fotografies de la Parròquia de Sant Pau, i en la minsa informació que trobava no apareixen les dades de l’arquitecte que va dissenyar aquest edifici religiós.


http://www.parroquiesmanlleu.net/fotosstpau/historiastpau.htm
http://www.elter.net/noticia/16339/llibre-dalex-roca-recull-historia-parroquia-sant-pau-manlleu#.W_pr5-hKjIU
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Manlleu
http://www.poummanlleu.com/docs/Cataleg_proteccio.pdf

Esperem rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAN MASPONS. BIGUES I RIELLS. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

$
0
0
Llegia que es recull una referència a Andreu Maspons a l'any 985, en plena iniciació dels comtats catalans independents.

El cognom ens fa pensar que la casa era coneguda com els mas del o dels Pons/Ponç, fins que es consolida el cognom Maspons/Masponç

La primera data documentada ens la dóna la consagració de l'església parroquial de Bigues de l'any 1156 on figura un Maspons.

A partir de l'any 1364 es pot seguir les diferents generacions en línea directa masculina, a excepció de dues pubilles que varen mantenir el nom.

El segle XVIII van aconseguir el títol de burgesos de Granollers.

La casa segurament fou reformada el segle XVII com ens indica la data de la porta accés.

Actualment és encara de la família Maspons.



Fotografies de la pàgina fotos antigues del Vallès Oriental.

Patrimoni Gencat ens diu ; Casal de grans proporcions on s'observen diferents fases de construcció. En el cos principal hi ha una porta adovellada amb la inscripció que diu: "Jacinto Maspons not. 1681". El cos principal, cobert a quatre aigües, es troba flanquejat per dos cossos laterals afegits, i coberts amb teulada a doble vessant. La casa té quantitat d'obertures, a la part del darrera hi ha vint finestres, moltes d'elles emmarcades per grans carreus. A les dues plantes nobles s'hi troben tres grans sales i una solemne cambra de l'església parroquial. Els murs són fets de pedres de riu i arrebossats.

A la sala hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Pere, de roure. La figura és barroca i procedeix de l'església parroquial de Sant Pere de Bigues, que la regalà a Can Maspons pels voltants de l’any 1750.

La masia compta amb un capella advocada a la Mare de Déu del Pilar, que documentava el Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930), en el seu inventari d’esglésies del Vallès Oriental.

Fotografia de Gustau Erill i Pinyot. 17 de febrer de 2011

No es fa cap referència a la capella en el Mapa de Patrimoni de Bigues i Riells.
Membres destacats d’aquesta nissaga foren :

Francesc de Sales Maspons i Labrós (Granollers, Vallès Oriental, 1840 — Bigues, Vallès Oriental, 1901)

Marià Maspons i Labrós (Granollers, 23 d'abril de 1840 – Barcelona, 12 de maig de 1885)
Maria del Pilar Maspons i Labrós (Barcelona, 4 de desembre del 1841 - 31 de gener del 1907). Signava les seves obres amb el pseudònim de Maria de Bell-lloc

CAPELLA DE SANT FRUITÓS. LILLA. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

$
0
0
L’Enric Sànchez-cid, em deixava un comentari a la Capella del Mas Fritós de Sentmenat.


A Lilla (MTB) també hi ha una capella a Sant Fruitós, pel juny de l’any 1996 fou beneïda l’ermita de Sant Fructuós, situada en un terreny a la vorera del camí de sortida de la població per passar al Coll Vell.


El promotor de la capella de Sant Fruitós de Lilla; fou probablement, el Plebà de MTB, Mn. Albert Palacín Artiga (Arties (Naut Aran), Vall d'Aran, 12 de gener de 1939.


Si que vaig fer construir la Pallissa del Metge, que és el meu racó d'esbarjo i tranquil·litat.

Enric Sànchez-Cid

CAN TÀPIES. SANT ANTONI DE VILAMAJOR. EL VALLÈS ORIENTAL/MONTSENY JUSSÀ. CATALUNYA

$
0
0
Crisant Palau‎, publica unes fotografies en blanc i negre de CAN TÀPIES, situat a la banda de Vallserena prop de Llinars, al terme de Sant Antoni de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental.



Llegia; la convivència de la finestra goticitzant al cos central, i de finestres allindades als laterals, que no semblen excessivament posteriors. Més el fet que els actuals habitants recorden, o saben, que abans s'apreciava una data, la qual tenia com a les dues primeres xifres 15..., fan versemblant que aquesta masia sigui dels segles XVI.

Patrimoni Gencat ens diu que és una construcció de bones dimensions, de planta basilical, amb el cos central més elevat, i els laterals desiguals. El que més destaca és una finestra doble conopial, de traceria simple, però elegant, molt motllurada, i amb baix relleus acompanyats d'inscripcions. La porta té 13 dovelles i un escut sobre la clau.

A Sant Antoni de Vilamajor, a Sant Pere, al Vallès Oriental, a Catalunya, hi ha molt a ‘viure’, espolseu-vos la mandra i sortiu de casa

IN MEMORIAM DE LA TORRE DE RAFAEL LARRANIAGA ZAMBRANO. SANTA OLIVA. EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA . CATALUNYA

$
0
0
El Valentí Pons Toujouse en la seva pàgina https://vptmod.blogspot.com/ publica un documentat article – com tots els seus – sobre la Torre coneguda com Larrienaga, nom del propietari xilè que l’adquirí cap als anys vint del darrer segle.

La Torre que ara acull la Fundació Santa Teresa, va ser feta construir per Miquel Puig Amat entre els anys 1905 i 1906 de la mà de l’arquitecte Josep Maria Barenys Gambús (Barcelona, 1875- 1953), arquitecte municipal durant molts anys de la veïna població d’El Vendrell.



http://www.fundaciosantateresa.org/arxius/petita_historia.pdf

Havia demanat dades a l’Ajuntament de Santa Oliva, que sembla no tenir gaire interès en qüestions de patrimoni històric.

http://relatsencatala.cat/relat/edifici-de-la-fundacio-santa-teresa-santa-oliva-el-penedes-jussa/1048277

Dèiem en el nostre post; inaugurada al juny de 1906, la propietat està situada a l’Avinguda de Santa Oliva, una part de les terres pertanyen al terme municipal del Vendrell i la resta amb l’edifici, al de Santa Oliva, la finca era propietat de Miquel Puig i Amat, la finca tenia una casa per al masover , i un llac amb un moli de vent i motor mogut per electricitat. Hi havia un magnífic jardí i a les terres s’hi cultivaven avellanes, oliveres i horta.

El colombià Rafael Larraniaga Zambrano, arribat des de Xile als inicis del segle XX, va adquirir la torre Puig, i la va fer reformar – per algun mestre i/o arquitecte que desconeixem hores d’ara - en estil modernista, així son de la seva època la casa principal, amb torratxa, i algunes de les construccions annexes, com un magatzem coronat amb un original 1920.

Afegim com hipòtesis, la possibilitat de que fos el mateix Josep Maria Barenys Gambús (Barcelona, 1875- 1953)l’autor de la reforma. Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=38480

https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/josep-maria-barenys-i-gambs

Recuperar la ‘memòria del patrimoni històric de Catalunya ‘, és una feina si més no complicada; des de les opcions anticatalanes s’ha fet una excel·lent feina destructiva des del primer dia de la dictadura franquista fins avui mateix, des de les posicions que es defensen com ‘catalanes’ NO S’HA FET des de l’any 1978 ençà, la feina que caldria, i val a dir-ho l’excusa de les ‘urgències’ com a justificació de la inacció, no ‘cola’, oi?.

Entre els enemics declarats i els ‘amics tebis’, ho tenim complicat a Catalunya.

CAN NONELL. TIANA. EL MARESME. CATALUNYA

$
0
0
De Can Nonell ens diu Patrimoni Gencat; edifici civil amb planta rectangular, formada per uns baixos i dos pisos. Coberta per una teulada de dos vessants. Un cos de planta quadrada situat a la part esquerra de la façana, forma una terrassa a la seva part superior. El conjunt participa de les característiques generals de moltes de les construccions d'aquest eixample: presenta un jardí que envolta l'edifici i un ampli voladís de la teulada sostingut per mènsules de fusta. Sobre la façana destaca l'esgrafiat d'elements florals situats a la part superior.

El Josep Maria Toffoli Carbonell afegeix
; construida l'any 1915, Enric Redón Guitart va ser el seu primer propietari i els plànols estan signats per Ramon Maria Riudor Capella


La casa consta de planta baixa, dues plantes pis i un semisoterrani. La façana principal es caracteritza pel joc dels dos volums, creant un esglaonament tant en pla com en vertical. De la coberta, són destacables les teules esmaltades de color verd i l'ampli voladís sostingut per mènsules de fusta.

Poc temps després construïen Can Xipell, lo qual va ocasionar l'enuig del senyor Redón en no poder veure el mar des del menjador de casa seva.
Pels volts dels anys 1922 o 1923, el senyor Redón va vendre la casa al senyor Nonell.

Algú té una imatge, retrat , fotografia,.., de l’arquitecte Ramon Maria Riudor Capella?.


https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/arquitectes---arquitectos/ramon-maria-riudor-i-capella

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixrcatalunya@gmail.com

CA L'AIMERICH. LLERONA. LES FRANQUESES DEL VALLÈS. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

$
0
0
Crisant Palau‎ publica una fotografia de la masia de CA L'AIMERICH al Camí de Llerona


Patrimoni Gencat ens diu ; masia de mitjanes dimensions. Actualment està en procés de reforma, tota la banda dreta s'ha ampliat. En el centre hi ha un portal adovellat d'arc de mig punt i a la clau de les dovelles hi ha un escut. Al seu damunt una finestra d'estil gòtic d'arc conopial amb calats i figures a l'imposta de l'arc. A la llinda d'una finestra, a l'esquerra de la façana, hi ha gravada la data 1690. La porta allindada de l'esquerra és una antiga finestra. A la banda del darrera hi ha adossades diverses edificacions irregulars.

Aquesta és una de les cases més antigues dels pobles de Llerona, apareix documentada amb anterioritat al segle XIII, se'n fa referència en documents guardats a l'arxiu de la parròquia. La casa palesa diferents tongades constructives i a la façana trobem diferents datacions gravades a les llindes: 1690 a la dreta i 1735 a l'esquerra. Mentre que pel tipus de finestra que utilitza podria ser una mica anterior del segle XVI. La reforma actual intenta mantenir l'estructura original.

No té el Vallès Occidental una pàgina homònima a la de ‘fotos antigues del Vallès Oriental’, ja ho deia Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), el nostre Princep dels poetes, en el seu«Assaig de càntic en el temple». Ens cal allunyar-nos nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!

Catalunya és torna més i més catalana a mesura que anem nord enllà, oi?.

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL MONT CARMEL. BARCELONA

$
0
0
El Pere Julià Subirana publica una fotografia a la pàgina Catalunya abans i ara del santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel, del que ens diuen a :


http://www.bcn.cat/horta-guinardo/rutes/ruteshistoriques/10-9.shtml

El 1864 es va construir l'ermita anomenada santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel, prop del camí que venia de Gràcia i que després seria la carretera del Carmel.

Hi residia l'ermità Miquel Viladoms.

Inicialment tenia dependència parroquial de Sant Joan d'Horta.

A l'inici del segle XX, era un lloc molt concorregut per fer-hi aplecs, fontades i celebracions religioses, amb gent vinguda de Gràcia i Sant Martí de Provençals, sobretot.

A partir dels anys quaranta va ser molt freqüentada per la quantitat de persones que van anar a viure per aquella zona.

L'any 1962 es va establir com a parròquia i, a finals dels anys vuitanta, es va inaugurar el nou temple al costat de la primitiva ermita.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Santuari_de_la_Mare_de_D%C3%A9u_del_Mont_Carmel

El Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel va ser obert l'11 d'abril de 1864 com a ermita, prop del camí que venia de Gràcia i que després seria la carretera del Carmel.

Es construí entre 1860 i 1864.

Hi residia l'ermità Miquel Viladoms.

Inicialment tenia dependència parroquial de Sant Joan d'Horta.

A l'inici del segle xx, era un lloc molt concorregut per fer-hi aplecs, fontades, concerts musicals, especialment de l'orfeó L'Estrella del Carme, i celebracions religioses, amb gent vinguda de Gràcia i Sant Martí de Provençals, sobretot.

El 1930 fou elevada a capella.

A partir de la dècada de 1940 va ser molt freqüentada per la quantitat de persones que van anar a viure per aquella zona.

L'any 1962 es va establir com a parròquia. Amb el temps, a més de la seva tasca religiosa, la nova parròquia s'implicà profundament en la vida del barri, realitzant una gran tasca en terrenys com la sanitat, l'educació i la cultura, i implicant-se en les reivindicacions del barri a nivell de serveis i infraestructures. Atès la petita mida de la capella, que només podia acollir a trenta persones, entre 1985 i 1988 es construí una nova església, obra dels arquitectes Francesc de Paula Daumal i Domènech i Miquel Campos i Pascual, amb un disseny més contemporani.

El nou edifici fou inaugurat el 16 de juliol de 1988 per l'arquebisbe de Barcelona, Narcís Jubany Arnau (Santa Coloma de Farners, 12 d'agost de 1913 - Barcelona, 26 de desembre de 1996)quina memòria ha quedat ‘enterbolida’ per la seva suposada passivat davant les acusacions de pederàstia del rector de Vilobí d’Onyar.

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DEL MEÜLL. CASTELL DE MUR. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

$
0
0
La Mercè Pons, publica fotografies de l’Estudi (escola) de El Meüll.

Foto antiga

Foto actual.

Es conserven les pintures originals que va fer la mestre



La premsa es feia ressò de que en ocasió del 80 AÑO TRIUNFAL 1930-2019 la xarxa elèctrica arribava fins al Meüll.
https://www.ccma.cat/324/el-meull-inaugura-lelectrificacio-del-poble/noticia/2493716/
https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20141107/la-xarxa-electrica-arriba-a-lultim-poble-de-catalunya-3670514

El Pallars està prop de Déu, lluny però , massa lluny de la conurbació barcelonina, o de la capital del REINO DE ESPAÑA

La recuperació de la memòria històrica NOMÉS serà possible amb la col·laboració ciutadana, dels polítics – de qualsevol color – no cal esperar res.

LA TORRE BURÉS DE CASTELLBELL I EL VILAR. EL BAGES. CATALUNYA .

$
0
0
Llegia que fou l’Esteve Burés i Arderiu (Barcelona), 1833 – Barcelona, 1889), el constructor de la fàbrica del Burés, el que veient l'afició per la caça del seu fill Francesc Burés i Borràs, comprava l'any 1889 als amos del Ferran una peça de quaranta quarteres, composta de bosc i vinya, per a construir en ella un gran vedat de caça. Al capdamunt del turó hi va fer edificar una torre. Tenim doncs que el promotor va ser Esteve Burés i Arderiu (Barcelona), 1833 – Barcelona, 1889), de l’autor no en tenim constància, com tampoc de cap de les seves fàbriques, Sant Joan de Vilatorrada, Anglès (Girona), i Castellbell i el Vilar.

Els Burés, de ben segur van confiar en els millors enginyers, mestres d’obres i/o arquitectes de l’època, sobta per tant que enlloc hi hagi constància de l’autor dels edificis, oi?.

Documentàvem a Manresa, la cosa coneguda com ‘la Buresa' http://relatsencatala.cat/relat/la-casa-torrents-la-buresa/1039920
Obra de l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914); costa de creure que no es conegui l’autor d’aquesta Torre Burés de Castellbell i el Vilar, oi?.

El Mapa de Patrimoni ens diu; Torre situada dalt del turó que hi ha enfront el castell, a la riba dreta del Llobregat. Es tracta d'una construcció aïllada de planta quadrada, de 20 metres de costat, amb coberta a quatre aigües i un volum central que s'aixeca per sobre del cos principal en forma de torre, amb una coberta pròpia piramidal de quatre costats.


Copiem un extracte de la descripció de la casa feta a la Historia de la fábrica de Castellbell, propiedad de don Esteban Burés, escrita l'any 1894 per Josep Bach i Valls: "La torre mencionada tiene la forma cuadrada y mide 20 metros de largo por igual número de ancho y se compone de sotanos, bajos y primer piso y en el centro de ella se levanta un torreón compuesto de dos pisos. En los sótanos se halla la bodega y cuadra para caballerias. En los bajos se halla un hermoso vestíbulo en cuyas paredes se halla pintada una hermosa marina y unos paisajes imitados a los del país, debajo de cuyo pavimento se encuentra una grandiosa cisterna cuya agua fresca y cristalina se eleva hasta los lavabos del primer piso por medio de una bomba de mano. En los bajos además de la habitación del guardian D. Magin Picañol se encuentra una espaciosa sala de descanso lujosamente amueblada y decorada, en uno de sus estremos se halla un hermoso piano encima del cual y para adorno se hallan disecados un buho un gato montés y un muchuelo, todo cazado en el vedado descrito anteriormente. También se halla la sala comedor, la cocina y la despensa. Frente a la puerta de entrada se encuentra una hermosa escalinata que conduce al primer piso en cuyo interior se encuentran los dormitorios; y por la parte exterior se encuentra una espaciosa galeria que circuye todo el rededor de la torre. También existe un saloncito para despacho (...) En el primer piso del torreon se encuentra un hermoso oratorio y los dormitorios de los criados; y en el segundo piso se halla una espaciosa sala con ventanas en todos los cuatro puntos cardinales, la cual a mas de servir de mirador, se halla en el centro una mesa de billar para diversión de los visitantes."

Tota la finca està envoltada per un mur de 2'5 metres d'alçada que delimita la propietat i el vedat particular de cacera.

Avui, quan els feixistes celebren el 80 AÑO TRIUNFAL, 1939-2019, sembla clar que NOMÉS serà possible recuperar la memòria històrica amb els concurs de la ciutadania.

Dels polítics – siguin del color que siguin – en aquest punt no es pot esperar res.

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

TENIM MÉS DADES DE L’AUTOR DEL PROJECTE DE L’ESGLÉSIA DE SANT JAUME?. PARETS DEL VALLÈS. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

$
0
0
Llegia a la pàgina web de l’ajuntament de Parets del Vallès en relació a l’església de Sant Jaume : temple d'obra vista, amb planta de creu llatina i cúpula central, d'estil eclèctic i atri neogòtic, construït l'any 1948 per l'arquitecte Llavutri/LLABOUTRY .

A http://parietes.com/pdfs/Parietes-7.pdf , diuen ; El projecte fou del llavors arquitecte municipal Joaquin José García de Alcañiz [ que havia estat cessat l'any 1939 pels feixistes a Granollers ) que també va fer diverses torres a l’Eixample i l’edifici de l’Ajuntament actual.

El projecte de l’any 1948 és molt bonic i fou elogiat per tothom.


El desenvolupament del barri de l'Eixample va propiciar l'edificació d'aquesta església, en la qual es va celebrar la primera missa l'any 1951. Restaurada l'any 2003, ha estat dedicada pel bisbe Pere Tena i Garriga (L'Hospitalet de Llobregat, 14 de maig de 1928 - Barcelona, 10 de febrer de 2014) http://www.parets.cat/la-vila/guia-del-municipi/on-anem




Ens agradarà saber a l'email coneixercatalunya@gmail.com el nom, cognoms, i llocs de naixements i traspàs de l’arquitecte Llavutri/ LLABOUTRY , si fos possible, també una imatge.

Ens agradarà saber a l'email coneixercatalunya@gmail.com , el lloc i data de naixement i traspàs de l'arquitecte Joaquín José García de Alcáñiz , i si fos possible, també una imatge.

Veiem contínuament imatges de persones presumptament deshonestes, o fins convictes de greus delictes contra la societat, i per vergonya col·lectiva no hi ha imatges d’aquells que amb el seu BON treball aixecaven aquest país de la misèria, malgrat l’estultícia i la corrupció sistemàtica de les elits polítiques.

En un documentat treball, que signa Núria Nogué i Solé, i que es publicava a http://parietes.com/pdfs/Parietes-7.pdf
llegia que el projecte fou del llavors arquitecte municipal Joaquín José García de Alcáñiz que també va fer diverses torres a l’Eixample i l’edifici de l’Ajuntament actual

Patrimoni Gencat – com acostuma – no ens treu del dubte, ja que la minsa informació que trobava de l’Església de Sant Jaume, diu ; edifici, de fàbrica moderna, és de planta de creu llatina amb cimbori octogonal al centre. La teulada és a dues vessants. Les obertures són ogivals i els murs estan dividits en panys, a l'exterior, per pilastres.

La seva construcció va ser iniciada el 1948, però no es va finalitzar fins el 1984, quan es va enllestir el porxo.

Demanarem informació a l’Ajuntament de Parets, i a persones expertes en la matèria per tal d’aclarir l’autoria d’aquesta església.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CASA JOAN VILELLA ESTIVILL. SITGES. EL GARRAF. CATALUNYA

$
0
0
El Pere Julià Subirana, publicava una fotografia de Sitges, a la que fèiem un post :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2019/02/in-memoriam-del-sitges-de-fa-100-anys.html

El Marcel Morató Tort, afegeix una fotografia de la casa promoguda per Joan Vilella i Estivill (Reus, 1878 - Reus, 1925), i aixecada per l’arquitecte Joan de la Creu Rubió y Bellver (Reus, 24 d’abril de 1870 – Barcelona, 30 de novembre de 1952)


Quan a la descripció patrimoni Gencat ens diu ; és un edifici aïllat de grans dimensions i planta rectangular format per planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a dues vessants a dos nivells de teula àrab. La composició de la façana és gairebé simètrica (una de les ales és més simètrica que l'altra); el cos central és més elevat. La planta baixa ha estat molt modificada. L'accés a l'hostal es fa pel primer pis, que té als extrems dues finestres d'arc de mig punt i al cos central diverses obertures d'arc carpanell. Una marquesina d'obra separa el primer del segon pis. Al segon pis hi ha una galeria formada per cinc arcs de mig punt i balcons rectangulars a banda i banda, amb barana de ferro. El pis de les golfes l'ocupen petites obertures emmarcades amb maó vist als cossos laterals, i una galeria central de vuit arcs, també de maó.

D'estil noucentista, l’edifici presenta elements que encara tenen regust modernista i eclèctic noucentista, principalment la utilització de maó vist i la decoració d'inspiració oriental (arcs de la galeria del segon pis.)

Bona part de les cases de Terramar, sorgien de les mans de l’arquitecte Josep Maria Martino Arroyo ( Barcelona l’any 1891 + Barcelona el dia 6 de gener de 1957), amb algunes notables excepcions com la casa Joan Vilella i Estivill, i altres que podreu comprovar en aquest enllaç : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_d%27edificis_de_Sitges

Fer un passeig per Sitges és un plaer al que si es possible ningú hauria de renunciar
Viewing all 4947 articles
Browse latest View live
<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>