Quantcast
Channel: Conèixer Catalunya
Viewing all 4936 articles
Browse latest View live

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SORT. ADVOCADA A SANT FELIU. EL PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

$
0
0
L’Albert Aguado Hernández‎, retratava des de la part de l’absis l’església parroquial de Sort, al Pallars sobirà, advocada a Sant Feliu, edifici del segle XVIII.


Patrimoni Gencat ens diu; església de tres naus i capçalera de planta rectangular orientada a ponent, la seva façana es troba als peus de la nau. Al seu centre hi ha una porta amb arc de mig punt, flanquejada a certa alçada per dues finestres. Per damunt de la porta s'obren dues finestres més d'arc de mig punt i al triangle, que forma sobre la paret la coberta de llicorella a dues aigües, hi ha una rosassa.

Fotografia del interior de Jordi Contijoch Boada.1998

A la banda nord-est s'aixeca una potent torre-campanar, inicialment de secció quadrada que es transforma en octogonal a partir del nivell del llosat i és coronada per una aguda coberta de llicorella.

Els paraments de la nau i part inferior del campanar són els blocs de pedra local, generalment sense retocar i de dimensions reduïdes i homogènies. La part superior del campanar, en canvi, apareix arrebossada.

Ens agradarà tenir noticia dels autors de les imatges que es publiquen:
http://imatgesmaria.blogspot.com/2015/04/sant-feliu-de-sort-pallars-sobira.html

En la nostra visita no teníem ocasió d’esbrinar on estava – si existeix encara – l’edifici que acollia l’escola pública abans de la dictadura franquista – que va ser ‘particularment dura’ en aquestes terres.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/07/esglesia-parroquial-de-sant-feliu-sort.html

Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

MONUMENT A JOSEP ANSELM CLAVÉ CAMPS. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

$
0
0
La desaparició física de l’edifici de l’estació dels ferrocarrils catalans ha comportat si més no, que calgui replantejar-se la Plaça que Sabadell dedicava a la memòria de Josep Anselm Clavé Camps.


https://www.todocoleccion.net/calendarios-antiguos/calendario-imatges-sabadell-antic-2017-estacio-tren-sabadell-estacio-num-230~x104365158
https://www.todocoleccion.net/postales-cataluna/ps-12123-postal-sabadell-estacion-ferrocarril~x13822022
De la Plaça i l’escultura trobava : http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/245-A.htm

Josep Vila Juanicó. arquitecte ( 1906? + 19 setembre 1981 ) . Ens agradarà rebre una imatge d'aquest arquitecte a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Camil Fàbregas i Dalmau, escultor (Moià, 1906 - Sabadell, 2003)

Època : 1947-1949, encara es comptaven ‘ AÑOS TRIUNFALES’.

Monument commemoratiu format per un basament de pedra, sobre del qual hi ha una estela amb un alt relleu representant un grup coral mixte (un orfeó català), un grup masculí amb indumentària popular catalana i una dona amb indumentària corresponent a la classe obrera amb un infant als braços que juga amb unes fulles de roure. Sobre l’estela, culminant la composició, hi ha l’escultura exempta d’una figura femenina asseguda amb fulles de llorer entre les mans, que amb la seva mirada ens condueix al relleu d’Anselm Clavé, situat sobre el vèrtex central de l’estela.
El tipus d’escultura, amb unes figures molt corpòries, remet al noucentisme. A més, la figura femenina és molt clàssica de tipus mediterrani (cabell recollit, poc pit i amplis malucs )


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27723

Monument dedicat a Josep Anselm Clavé Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 – 24 de febrer de 1874) músic barceloní que ideà els conjunts vocals o cors integrats per a grups de treballadors amb una idea artística i social.


L'escultura , obra de l’escultor , Camil Fàbregas i Dalmau, (Moià, 1906 - Sabadell, 2003) mostrà la influència de Manolo Hugué - Manuel Martínez Hugué (Barcelona, 1872 - Caldes de Montbui, 1945)- : estructura massissa, de gust arcaic, que busca la intensitat expressiva però amb una voluntat d'estalviar recursos.


Monument col·locat al centre d'una plaça. La base, de planta triangular, és de pedra rústica, i al seu damunt s'hi aixeca el cos, de pedra calcària rosada de Polanco, amb representacions de figures de coristes i orfeonistes, convergint en una dona del poble que aixeca el seu fill en homenatge. Sobre aquest grup hi ha situada una figura femenina de cànon mediterrani.

El projecte de la plaça on es col·locà el monument és obra de l'arquitecte Josep Vila Juanicó.

Catalunya recorda menys als que l’estimen, que als que manifestament tenen intenció de destruir-la.

https://monuments.iec.cat/ptitol.asp?p_titol=anselm+clave&button2=Cerca+en+el+t%EDtol

S’explica que davant l’evidencia de l’enfonsament al front rus durant la mal dita II Guerra Mundial , les noticies que es publicaven a ESPAÑA en relació a l’actuació de la DIVISIÓN AZUL, sovint incorporaven una curiosa maniobra militar ‘ el avance estratégico hacia la retaguardia‘ . Sabadell, des del meu particular punt de vista, fa anys i panys, que predica i practica aquella tàctica.

El REINO DE ESPAÑA, ho ha fet des de sempre, encara que de forma discreta, a les darreres eleccions a la Comunitat Autònoma d’Andalusia, sembla però, que tothom a decidit sortir de l’armari.

No corrent temps gaire propicis per evocar la persona i la figura de Josep Anselm Clavé Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 – 24 de febrer de 1874)

EL BLANES QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. EL PALAU DE LA DOLÇOR

$
0
0
El Joan Portas publica una fotografia de la pastisseria J. ORENCH FORNES obra de l’arquitecte Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 1891 -juliol de 1960) que va contribuir notablement a l’embelliment de la vila de Blanes amb un seguit de construccions, tant religioses com civils. En són una prova la reconstrucció del temple parroquial de Santa Maria, la creació del marc arquitectònic del Monument a Ruyra o la Casa Orench, una cèntrica pastisseria emplaçada al carrer Jaume Ferrer de Blanes i coneguda com el “Palau de la Dolçor”.


https://prezi.com/7zsuxbugk9cy/el-palau-de-la-dolcor/

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/03/ca-lorench-blanes-la-selva-girona.html

Havíem demanat dades del promotor, i dels artesans i/o artistes que intervenien en la decoració de l’edifici; ens agradarà rebre les vostres respostes/aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

https://www.raco.cat/index.php/Notes/article/view/23918

CASTELL DE CONQUES. CONQUES. ISONA I CONCA DELLA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

$
0
0
La Pepita Costa publica una fotografia del runam esfereïdor del castell de Conques, situat al damunt d'un turó que domina el nucli de Conques. Del castell només s'han conservat tres parets que conformen l'angle nord-est d'un edifici, amb paraments construïts amb carreus ben tallats lligats amb morter de calç. Probablement aquestes restes corresponen a l'església del castell, amb advocació a Sant Sadurní. Per tot el turó s'ha aprecia un nivell d'enderroc considerable.


Castell termenat. Documentat el 1055.

Limitava amb el terme del castell de Biscarri. Altres fonts indiquen que fou documentat des del 1007, en el testament del comte Ermengol d'Urgell, en què cedeix el castrum Chonchas a Santa Maria de la Seu d'Urgell, la catedral del bisbat.

El 1067 estava en mans del comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, i la seva muller Almodis, que reberen el vassallatge pel castell de Conques de la comtessa Sança d'Urgell i dels castlans de Conques, Bernat Guillem, Ademar i Borrell, fills d'Estefania, els quals consten com a castlans entre 1055 i 1071.

Després de passar per mans de diversos castlans, com Ferrer de Toralla el 1266, el 1277 fou venut per 5.000 sous, i el 1281 l'adquiria Ramon d'Orcau, baró d'Orcau. A partir d'aquell moment queda del tot annexionat a la baronia d'Orcau, possiblement amb algunes llacunes temporals, com veurem tot seguit. Aviat esdevingué el lloc més poblat de la baronia.

El 1309 consta com a senyor de Conques Guillem de Montferrer, qui, poc després, bescanviava Conques per la Pobla de Segur amb el seu germà Ramon.
El 1337 en torna a ser senyor un d'Orcau: Arnau, però poc després els drets d'Arnau d'Orcau i la seva muller són donats a Arnau-Guillem de Bellera pel rei Joan II.

Tanmateix, entre 1365 i 1370 torna a constar Arnau d'Orcau com a senyor de Conques. Fou a partir d'aquest moment que ja no se separaria més de la baronia d'Orcau, fins a l'extinció d'aquests drets senyorials, al segle XIX.

Llegia que fou abandonat des de principis de l'Edat Moderna, el castell de Conques s'anà enrunant progressivament, fins a arribar al munt d'enderrocs que és actualment.

A començaments del segle XX encara es conservava una torre de planta rectangular sencera, i uns quants murs bastant sencers.

El castell de Conques, fou molt afectat pel front de guerra establert l’any 1938 en aquesta banda del Pallars Jussà, i la destrucció, de la vila de Conques (Conca Dellà) i del que quedava del castell, fou notable.


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=1044

La fotografia de Pere Català Roca (Valls, Alt Camp, 1923 - Barcelona, 2009) de l’any 1965, contradiu l’anterior afirmació.

http://anc.gencat.cat/ca/detall/noticia/Nova-Noticia-07972

La sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍITM de la II Republicà, no va ajudar GENS a la conservació i el manteniment del patrimoni històric de Catalunya, dit això, podem afirmar que la incúria i l’abandó durant la dictadura i l’actual democraciola poden – amb tota justícia - reivindicar el mèrit de l’actual estat de destrucció en que es troba el Castell de Conques, i bona part del patrimoni català.


L’any 1920, abans de la criminal sedició dels militars feixistes, el Josep Salvany Blanch (Martorell el 4 de desembre de 1866 + Barcelona el 28 de gener de 1929), visitava Conques :
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/conques/field/all/mode/all/conn/and/order/title/ad/asc


I Retratava entre altres el campanar de l’església de Sant Sadurní, en el runam que ja era aleshores el Castell de Conques.

ERMITA DE SANTA HELENA DE CLARET. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

$
0
0
El Josep Vives i Domingo publicava unes fotografies de l’ermita de de Santa Helena, situada sobre un turó, en un coster a sobre del riu Ricós, a dos-cents metres del nucli urbà de Claret.



Es tracta d'una ermita de petites dimensions, amb un porxo adossat a la portalada d'accés i sense absis diferenciat exteriorment. El porxo compta amb dos bancals de pedra, als costats interiors del porxo.

Consta d'una sola nau amb coberta de volta de canó de perfil apuntat i teulada de lloses.

Els murs són de carreus reblats.

El mur occidental ha estat substituït per una reixa metàl·lica que comunica amb el porxo.

La diferència entre ermita i capella, bàsicament fa referència ala seva ubicació física, la primera habitualment es troba en un indret despoblat, la seghona, pot formar part d’una església, d’un edifici civil, o trobar-se dins d’un nucli de població.

La Baronia de Claret fou una baronia del Pallars Jussà. Tenia el seu centre neuràlgic en el poble de Claret, del terme municipal de Tremp.

És una de les baronies creades al segle XVII. Fou concedida el 1654 a Francesc d'Areny i de Toralla, senyor de Claret ja en aquell moment. El 1787 passà als Gràcia. En aquella època consta com a possessió d'aquesta baronia el poble de Beranui, a la Vall Fosca i altres pobles, sense continuïtat geogràfica entre ells, com Gurp i Corroncui. El precedent de la baronia fou el senyoriu de Claret, que el 1640 era en mans del Comte de Santa Coloma de Queralt, Dalmau de Queralt.

A més de l'antic terme de l'ajuntament de Claret, annexionat el 1847 a Tremp, i que ha format sempre un enclavament del terme d'aquesta ciutat entre el de Talarn, el de Castell de Mur (antics termes de Mur i Guàrdia de Tremp), i el de Fígols de Tremp, ara unit al de Tremp, la Baronia de Claret incloïa el terme primigeni de l'antic ajuntament de Fígols de Tremp, el que correspon a la parròquia de Sant Pere de Fígols de Tremp.

L'actual IX baró de Claret és Íñigo Méndez de Vigo y Montojo (Tetuan, Protectorat espanyol al Marroc, 21 de gener de 1956), al que més enllà d’aquest títol, Claret, Tremp, Lleida, Catalunya i els catalans, i per descomptat .l’ermita de Santa Helena, l’església parroquial de Santa Maria de l’Esperança, li importen un rave

EL MISTERI DE LA MASIA DE PUIG-AGUT. TAGAMANENT. EL VALLÈS ORIENTAL, CATALUNYA

$
0
0
El Jordi Sarrate publica una fotografia; Aiguafreda ahir.
11. Puig Agut. Circulada el 2-9-1958.
Fotografia L.Rocasalva.



http://www.moncomic.com/es/postales-aiguafreda-/945-postal-ayguafreda-masia-puig-agut-camino-de-tagament--000000008372.html
https://www.todocoleccion.net/postales-cataluna/ayguafreda-paisatje-dabanco-escl-l-rocasalva-14x9-cm~x1030840
https://ca.wikipedia.org/wiki/Categoria:Masies_de_Tagamanent
http://patrimonicultural.diba.cat/uploads/08276/memoria.pdf
http://patrimonicultural.diba.cat/#

El mas Puig-Agut pertanyent a la parròquia de Santa Maria de Tagamanent i de caire agrícola ramader es pot emmarcar dins les explotacions agrícoles d'època moderna. La seva estructura arquitectònica respon a aquestes característiques: un cos principal amb diverses dependències annexes amb obertures rectangulars (excepte la porta adovellada de l'entrada principal) de dimensions mitjanes i les solucions de la teulada. El primer esment documental d'aquest mas el trobem en el fogatge de 1515 amb el nom de propietari de: "Miquel Puig Agut", al llarg del segle XVI es continuarà fent esment del mas com a "En Puig Agut". Al segle XIX s’esmenta com a propietari a Josep Puig Agut, moment en què el mas limitava amb el Soler, el Bellit, el Cruells, el Soler, can Carlos, amb els Montcaus i finalment amb l'Avencó. A inicis del XX, amb la despoblació de les zones rurals, aquest mas, com tant d'altres quedaren abandonats.

Restes d'una masia mig construïda. Es conserva la part esquerra i part del mur de tancament del pati d'una planta de projecció rectangular. Trobem una gran portalada d'arc de mig punt, adovellada i de carreus ben escairats que donaria accés al pati, i de la qual només queden els brancals i algunes dovelles, que han estat marcades (segurament per preveure la seva extracció). La construcció és amb murs de paredat comú, amb grans pedres cantoneres que reforcen l'estructura. La teulada cobreix a una vessant sobre ràfec de teula girada. A la cantonada de la dreta s'ha d'assenyalar no hi ha cantoneres, sinó carreus més petits, alguns dels quals sobresurten el voladiu. Dins el pati es van deixar els orificis per a futures bigues de fusta que cobririen aquella zona. Les obertures exteriors, concretament dues finestres, presenten una llinda monolítica i brancals de carreus de pedra ben tallats, i lleixa emmotllurada. Mentre que les obertures interiors (interior del pati) no tenen cap emmarcament , només la llinda de fusta ja que havien de quedar dins la casa.

Observacions: Masia que es creu que es quedà a mig construir, per causes desconegudes. Apareix envoltada per terres de conreu disposades en feixes de dimensions variables i que baixen cap el Torrent Mal.

El Miquel Clua, deixa un comentari, que reforça les fades facilitades per Jordi Sarrate, i posa en tela de judici la font informativa de LA DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCELONAOhh, estimat puig-agut, aquí i varen viure'n el meu para i família durant uns quants anys.

El senyor dels Bertins , amb una imatge més recent explica ; Puig-Agut, Tagamanent (el Vallès Oriental)


Puig-Agut és una masia enrunada de finals del segle XVIII que es troba en el camí tradicional per accedir al cim del Tagamanent des de la població d'Aiguafreda. Es conserva la part esquerra i part del mur de tancament del pati d'una planta de projecció rectangular. Trobem una gran portalada d'arc de mig punt, adovellada i de carreus ben escairats que donaria accés al pati, i de la qual només queden els brancals i algunes dovelles, que han estat marcades (segurament per preveure la seva extracció). La construcció és amb murs de paredat comú, amb grans pedres cantoneres que reforcen l'estructura. La teulada cobreix a una vessant sobre ràfec de teula girada. A la cantonada de la dreta s'ha d'assenyalar no hi ha cantoneres, sinó carreus més petits, alguns dels quals sobresurten el voladiu. Dins el pati es van deixar els orificis per a futures bigues de fusta que cobririen aquella zona. Les obertures exteriors, concretament dues finestres, presenten una llinda monolítica i brancals de carreus de pedra ben tallats, i lleixa emmotllurada. Mentre que les obertures interiors (interior del pati) no tenen cap emmarcament , només la llinda de fusta ja que havien de quedar dins la casa.


Per davant d'ella hi passa el sender de gran recorregut GR-5 i la popular Matagalls-Montserrat.

Ens agradarà tenir noticia de fins quan es va viure a Puig-Agut a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cuideu – allà on encara en quedi algun – als aborígens, son un autèntic tresor, a Catalunya s’ha fet tristíssimament realitat allò de ‘ hostes vingueren, que de casa en tragueren’.

IN MEMORIAM ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA MARE DE DÉU DE L'ESPERANÇA DE CLARET. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

$
0
0
El Josep Vives i Domingo publicava una fotografia de l’Església parroquial de la Mare de Déu de l'Esperança que es troba en el nucli abandonat de Claret, al terme de Tremp, el temple presenta un estat de ruïna i envoltada de vegetació.


Amb el pas del temps ha patit moltes modificacions, resten encara però, dos murs considerats originaris, occidental i meridional. En el mur meridional es conserven dues obertures (ara ocultes per l'espessa vegetació) una finestra de doble esqueixada i una finestra d'esqueixada simple però amb emmarcat exterior. Sobre aquesta mateixa façana es situa l'espadanya de dos ulls, clarament reconstruïda i convertida en torre.

L'aparell dels murs restants presenta carreus irregulars ben tallats disposats de manera ordenada.
La primera referència del temple és de l'any 1314, esmentada com a part de l'ardiaconat de Tremp. Segles més tard, les referències provenen d'una visita pastoral, realitzada el 1758. En aquests moments l'edifici comptava amb una petita sagristia a la dreta de l'altar major, dos altars secundaris, d'un cor i d'un campanar amb dues campanes. En aquesta data l'advocació era ja a la Mare de Déu de l'Esperança.

És una de les frases fetes dels catalans “l'esperança no s'ha de perdre mai”, algú sap on està la imatge que presidia aquest temple?. Ens en pot fer arribar una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com ?. . A Catalunya des de sempre vivim d'esperança.

La Baronia de Claret fou una baronia del Pallars Jussà. Tenia el seu centre neuràlgic en el poble de Claret, del terme municipal de Tremp.

És una de les baronies creades al segle XVII. Fou concedida el 1654 a Francesc d'Areny i de Toralla, senyor de Claret ja en aquell moment. El 1787 passà als Gràcia. En aquella època consta com a possessió d'aquesta baronia el poble de Beranui, a la Vall Fosca i altres pobles, sense continuïtat geogràfica entre ells, com Gurp i Corroncui. El precedent de la baronia fou el senyoriu de Claret, que el 1640 era en mans del Comte de Santa Coloma de Queralt, Dalmau de Queralt.

A més de l'antic terme de l'ajuntament de Claret, annexionat el 1847 a Tremp, i que ha format sempre un enclavament del terme d'aquesta ciutat entre el de Talarn, el de Castell de Mur (antics termes de Mur i Guàrdia de Tremp), i el de Fígols de Tremp, ara unit al de Tremp, la Baronia de Claret incloïa el terme primigeni de l'antic ajuntament de Fígols de Tremp, el que correspon a la parròquia de Sant Pere de Fígols de Tremp.

L'actual IX baró de Claret és Íñigo Méndez de Vigo y Montojo (Tetuan, Protectorat espanyol al Marroc, 21 de gener de 1956), al que més enllà d’aquest títol, Claret, Tremp, Lleida, Catalunya i els catalans, i per descomptat l'ermita de Santa Helena,el Castell de la Baronia de Claret , o l’església parroquial de Santa Maria de l’Esperança, li importen un rave

EL LLEDONER DE LA PLAÇA DE L’ESGLÉSIA VELLA I ENDERR0CADA DE SANT FOST DE CAMPSENTELLES. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

$
0
0
El Josep Salvany Blanch, retratava l’any 1915, el lledoner i l’església de Sant Fost de Campsentelles al Vallès Oriental.


En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, s’enderrocava l’església, i tossudament el lledoner continuava vivint.

D’aquesta espècie arbòria llegia; arbre caducifoli de forma arrodonida que pot arribar fins als 15-25 m d'alçada.

La seva escorça és llisa i de color gris clar.

Les fulles són simples, asimètriques, punxegudes i de forma oval; tenen el marge serrat i fan 5-15 cm de longitud i 4-6 cm d'amplada.

Són de color verd fosc per l'anvers i verd més clar pel revers; tenen pèls i són aspres al tacte.

Floreix durant els mesos d'abril i maig.

Les flors són solitàries i poc vistoses. Són de color verd clar i neixen amb les fulles.

El fruit (lledó) és petit (1 centímetre), rodó i llis; primer és de color verd i quan madura es torna negre. És comestible, però té poca carn i molt os.

És multiplica per llavors.

Suporta bé diferents tipus de terra, però prefereix terres no massa compactes; resisteix força bé la sequera i la calor, però no un excés de fred.

Pot viure fins a 600 anys. Afegeixo, en el cas de Sant Fost de Campsentelles està acreditat que resisteix – almenys un cop a la vida - , els aldarulls desencadenats com a conseqüència d’una sedició militar, que MAI HA ESTAT ni castigada, ni fins reconeguda pels que la duien a terme.
Viu a la terra baixa, on és fàcil veure'l a les vores dels camps i dels camins.

La fusta és molt resistent i flexible; des de temps antics s'ha utilitzat per fer forques, rems, botes i estris de la pagesia.


Em pregunto, hi ha alguna raó perquè aquest exemplar no estigui inclòs com Arbre Monumental de Catalunya ?.
http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/

Agrairem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM DE LA TÀRREGA QUE EL TEMPS S’ENDUGÉ. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

$
0
0
La M. Angels Roca i Patau, feia un excel·lent treball de recerca sobre un magnífic edifici que curiosament no va tenir mai nom , que s’aixecava l’any 1909, i que superava els estralls de la criminal sedició dels militars feixistes, per ,’caure’ l‘any 1944, ‘formalment’ a causa de la pressió de la neu acumulada a la teulada durant la forta nevada dels darrers dies. No devien ser aliens els interessos immobiliaris en aquella decisió, oi?


Promotor: Enric de Càrcer i Sobies (1852-1921)

Quan a l’autor hi ha diferents hipòtesis :
a) Josep Coll i Vilaclara (Sant Ponç, Sallent, 8 d'abril de 1882 - 20 d'octubre de 1920) arquitecte autor de la casa Carcer al carrer Santa Anna, 10 http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=29894

b) Un altre arquitecte que respon a les inicials A.B.

Els usos que tingué l'edifici foren mu1tiples i variats tot i que es poden concentrar en dues funcions principals:

- La funció comercial acomplida per diversos estatges, assignats a adrogueria, farmàcia, barberia, magatzem, cafè , ... Algunes d'aquestes activitats hi romangueren fins ala desaparicio de l'edifici, altres canviaren de funció i alguns altres continuen al mateix lloc, actualment, encara que en noves edificacions.

Una funció sòcio-cultural representada per la societat recreativa i cultural La Alianza, que ocupada l'espai necessari per a la instal·lació «d'espaiosos i elegants salons per a cafè i espectacles [ ... ] al nivell dels mes aristocràtics centres recreatius de la província» entre els quals es trobava un cinema

Les dades demogràfiques expliquen palesament com el centre de gravetat de Catalunya, es fa més i mes cefalòpodic, Barcelona el Barcelonès, guanya, i Tàrrega, l’Urgell, la Catalunya interior, perden de forma estrepitosa.

Població de Catalunya BARCELONA TÀRREGA
Any 1900 1.966.382 544 137 27,67% 6.477 0,33%
Any 2012 7.565.603 1 608 746 21,26% 16.481 0,22%

Malgrat el creixement demogràfic de Tàrrega, s’evidencia clarament la seva pèrdua d’importància en relació a Catalunya.

Altrament, Barcelona – i la seva àrea de creixement, L’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià del Besós , Badalona,... , han patit un creixement exponencial
ÀREA DE BARCELONA 1900 ÀREA DE BARCELONA 2016
570.253 2.232.833 29,51%

Quan llegeixo ‘ SOM UNA NACIO”, penso que algú s’hauria de replantejar la qüestió demogràfica, la presència humana i els subsegüents serveis que caldrien per a fer-ho realitat, oi?.

IN MEMORIAM DE L’ARQUITECTE RAMON SALAS RICOMA. I D’UNA BONA DELS EDIFICIS ESCOLARS DE TARRAGONA I PROVINCIA QUE S’AIXECAVEN ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA.

$
0
0
L’arquitecte Ramon Salas Ricoma ( Tarragona, 29 d’abril de 1848 + Tarragona, 4 d’abril de 1926 ) lliurava l’ànima al Senyor abans del desastre que representaria la criminal sedició dels militars feixistes, la seva obra però, en patiria en molts llocs la conseqüències.


http://www.mosqueres.org/natzarens/f_000012.html

El Valentí Pons Toujouse, em feia arribar un arxiu en el que figura l’Inventari dels fons personal de Ramon Salas i Ricomà cedit a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) http://www.ahat.cat/wp-content/uploads/sites/21/2018/10/InventariRamonSalasRicoma.pdf?fbclid=IwAR3_QYFZ3I7Lz7QsHm0xXDXaxVpiY1kMObSKGmI6Fuhe93Tlg_jALLQ457U

Que recopila la relació d’actuacions dutes a terme en escoles:

Sèrie Albiol, l’ Subsèrie Escoles

Sèrie Alcanar Subsèrie Escoles

Sèrie Alcover Subsèrie Escoles

Sèrie Alforja Subsèrie Escoles

Sèrie Alió Subsèrie Escoles

Sèrie Arboç, l’ Subsèrie Escoles

Sèrie Argentera, l’ Subsèrie Escoles http://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/08/in-memoriam-d-eduard-toda-guell-i.html

Sèrie Bellmunt del Priorat Subsèrie Escoles

Sèrie Bisbal del Penades, la Subsèrie Escoles

Sèrie Blancafort Subsèrie Escoles

Sèrie Botarell Subsèrie Escoles

Sèrie Cambrils Subsèrie Escoles

Sèrie Canet lo Roig Subsèrie Escoles

Sèrie Canonja, la Subsèrie Escoles

Sèrie Corbera d’Ebre Subsèrie Escoles

Sèrie Falset Subsèrie Escoles

Sèrie Galera, la Subsèrie Escoles

Sèrie Gandesa Subsèrie Escoles

Sèrie Garcia Subsèrie Escoles

Sèrie Ginestar Subsèrie Escoles

Sèrie Gratallops Subsèrie Escoles

Sèrie Masdenverge Subsèrie Escoles

Sèrie Maspujols Subsèrie Escoles

Sèrie Masroig, el Subsèrie Escoles

Sèrie Montbrió de la Marca Subsèrie Escoles

Sèrie Mont-roig del Camp Subsèrie Escoles

Sèrie Morera del Montsant, la Subsèrie Escoles

Sèrie Nou de Gaià, la Subsèrie Escoles

Sèrie Passanant Subsèrie Ajuntaments Subsèrie Escoles

Sèrie Perelló, el Subsèrie Escoles

Sèrie Pira Subsèrie Escole

Sèrie Pobla de Montornès, la Subsèrie Escoles

Sèrie Poboleda Subsèrie Ajuntaments Subsèrie Escoles

Sèrie Pradell de la Teixeta Subsèrie Escoles

Sèrie Rasquera Subsèrie Escoles

Sèrie Ribarroja Subsèrie Escoles

Sèrie Riudoms Subsèrie Escoles

Sèrie Roquetes Subsèrie Escoles

Sèrie Rourell, el Subsèrie Escoles

Sèrie Sant Carles de la Ràpita Subsèrie Escoles

Sèrie Santa Bàrbara Subsèrie Ajuntaments Subsèrie Escoles

Sèrie Sénia, la Subsèrie Escoles

Sèrie Tarragona Subsèrie Ajuntaments Subsèrie Escoles

Sèrie Tivissa Subsèrie Escoles

Sèrie Torredembarra Subsèrie Escoles

Sèrie Ulldecona Subsèrie Escoles

Sèrie Ulldemolins Subsèrie Escoles

Sèrie Vallmoll Subsèrie Escoles

Sèrie Vendrell, el Subsèrie Escoles

Sèrie Vilabella Subsèrie Escoles

Sèrie Vila-seca Subsèrie Escoles

Sèrie Vilella Alta, la Subsèrie Escoles

Sèrie Vimbodí Subsèrie Escoles

Sèrie Vinebre Subsèrie Escoles

Sèrie Xerta Subsèrie Escoles

Algunes formen part ja de la recopilació EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA, altres possiblement no superaven el tràngol de la criminal sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, mal dita Guerra Civil pels revoltats, que alhora que la maledicció eterna de l’Altíssim, obtenien el recolzament l’ Església catòlica reformada de España, que lliurava a la mort més d’un milió de persones, i la resta – que no son poques, i per les que demanen la vostra col·laboració – estan pendents de retratar i documentar adequadament.

Agrairem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ADEU-SIAU A L’ALIANÇA FRANCESA A LA CASA TAULÉ. SABADELL.VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

$
0
0
En un adeu que podria haver evitat; L’Aliança Francesa tanca les seves portes

Alguna dada d’aquesta casa que ha donat aixopluc a la cultura durant mols anys:


http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/009-A.htm
http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/009-C.htm

Enric Fatjó i Torras (Sabadell, 1862 - ?, 1908), va ser l’autor l’any 1902 d’aquest magnífic casal de planta baixa, dues plantes pis i terrat, amb façanes als carrers de Sant Joan i Sant Josep. El casal compta amb un cos annex amb façana al carrer de Sant Josep de planta baixa i pis, totalment integrat. L’edificació s’estructura entorn un pati interior envoltat per una galeria i actualment accessible des del carrer de Sant Josep.

El promotor d'aquest casal fou Antoni Taulé i Soley ( 1868 + 24 octubre 1957 ), propietari del vapor dedicat a la fabricació de cardes, situat annex i connectat al pati de la casa.

La concessió del permís municipal d'obres de la casa Taulé va passar per un desacord respecte a la realineació de les façanes. El projecte es va aprovar finalment a la sessió del 16 de setembre de 1902.

Durant l'edificació, el projecte original va patir alguns canvis, entre ells, la reducció de les obertures i l'alteració dels motius ornamentals, donant com a resultat unes façanes més massisses i menys elegants que les del projecte original.

L'any 1941 es realitzaren obres de reforma a la casa, aquestes comprenien la remodelació de l'entrada i el rebedor, com també el revestiment del pati, amb el tancament de la galeria de la planta baixa que hi donava accés. Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquesta reforma a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Després de la mort d'Antoni Taulé i Soley, i el posterior trasllat de domicili dels hereus, la casa tingué usos diversos: residència de senyoretes, posteriorment restaurant i, els últims anys, centre d'ensenyament.

https://www.diaridesabadell.com/2018/12/28/lalianca-francesa-tanca-les-seves-portes/?fbclid=IwAR3tYWQgwGkHL0RFuzPtiHcF74b-2AQud5385_TuztnfHkH6aN8w6-cX_gg


http://relatsencatala.cat/relat/casa-antoni-taule-soley-del-carrer-sant-joan-de-sabadell/1047439

BIBLIOGRAFIA
Casa Taulé/Alliance Française.
La rajola decorativa. Autor:Museu d'Història de Sabadell.
Les Reixes dels vapors i de les cases pairals a Sabadell. Autor: López Navarro, Tomàs.

S’explica que davant l’evidencia de l’enfonsament al front rus durant la mal dita II Guerra Mundial , les noticies que es publicaven a ESPAÑA en relació a l’actuació de la DIVISIÓN AZUL, sovint incorporaven una curiosa maniobra militar ‘ el avance estratégico hacia la retaguardia ‘ . Sabadell, des del meu particular punt de vista, fa anys i panys, que predica i practica aquella tàctica.

El REINO DE ESPAÑA, ho ha fet des de sempre, encara que de forma discreta, a les darreres eleccions a la Comunitat Autònoma d’Andalusia, sembla però, que tothom a decidit sortir de l’armari.

Molt ens temem que ‘ el avance estratégico hacia la retaguardia ‘ traslladi a Sabadell, els resultats electorals de la C.A

EN MALA MEMÒRIA DE L’ESGLÉSIA DE SANT SADURNI DEL CASTELL DE CONQUES. CONQUES. ISONA I CONCA DELLA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

$
0
0
Reivindicava en llatí “temporis oblitum” , la ‘mala memòria històrica’ vers l’església del Castell de Conques, advocada Sant Sadurní, que fins a darreries del segle XVI exercia com l’església parroquial de Conques, i que retratava Pere Català Roca (Valls, Alt Camp, 1923 - Barcelona, 2009) l’any 1965.

Pere Català Roca (Valls, Alt Camp, 1923 - Barcelona, 2009) l’any 1965.

Pepita Costa. 3.01.2019

Entre 1582 i 1592 Sant Sadurni (segle XI?) deixarà de tenir la categoria de parròquia , i esdevindrà sufragània de l’església situada al nucli de la població advocada ara a l’Arcàngel Sant Miquel.

Es tracta d'un temple romànic molt alterat sobretot en època barroca. Era d'una sola nau, amb absis semicircular a llevant, tot fet amb aparell del segle XII: carreus grossos, ben tallats, sense cap altra ornamentació que la motllura que forma el ràfec damunt del qual hi hagué, en un primer moment, la teulada.


La part baixa de la façana sud de l'església presenta algunes diferències amb la resta de la construcció romànica. Es deu tractar, segurament, del que queda de la primera església romànica, també del segle XII, que degué ser engrandida pel creixement de la població de Conques. També s'hi veuen dues portes paredades, una de les quals devia correspondre a la principal de la primera església.

La porta principal és a la façana de ponent, com se sol trobar en obres del romànic tardà. Està feta amb un arc de mig punt, que arrenca d'una motllura semblant a la que es veu a l'absis. Al capdamunt de la façana es poden veure les traces d'un campanar d'espadanya, que es va menjar el sobrealçat de la nau. Entre l'espadanya i la porta, també es pot veure una finestra romànica, molt transformada.

En època barroca es va engrandir la nau, sobrealçant-la i donant-li l'aspecte actual. També s'hi construí, a l'angle sud-est, la capella del Sant Crist, finament i rica ornamentada dins del moviment barroc, tot i que fou malmesa durant la Guerra Civil, conserva gran part de les seves pintures murals originals.

A l'època romànica pertany també la Mare de Déu de les Esplugues, una imatge romànica que era custodiada en cases particulars fins al febrer de 2016, que ha estat dipositada a l'església parroquial. Per l'aplec del Dilluns de Pasqua es porta al seu santuari on s'hi celebra una missa i un aplec popular de llarga tradició a la comarca.
http://www.radioseu.cat/noticies/la-talla-romanica-de-la-mare-de-deu-de-les-esplugues-sinstal-la-a-sant-miquel-de-conque

A la gòtica, en canvi, es devia la figura del sant Crist, originària segons la tradició del poble de Covet i coneguda a la comarca per la demanda dels favors de la pluja. Fou cremat durant la Guerra Civil.
Pepita Costa. Fotografia de 1930

Actualment se'n venera una còpia a l'altar que porta el seu nom.

Fotografia del interior. Jordi Contijoch Boada

http://relatsencatala.cat/relat/esglesia-parroquial-de-sant-miquel-conques-pallars-jussa-lleida-catalunya/1051261
https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/01/goigs-al-sant-crist-de-conques-pallars.html

Per als catalans el patrimoni històric, la seva conservació i correcta documentació és un imperatiu ètic

L’any 1920, abans de la criminal sedició dels militars feixistes, el Josep Salvany Blanch (Martorell el 4 de desembre de 1866 + Barcelona el 28 de gener de 1929), visitava Conques :
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/conques/field/all/mode/all/conn/and/order/title/ad/asc


I Retratava entre altres el campanar de l’església de Sant Sadurní, en el runam que ja era aleshores el Castell de Conques.

La Pepita Costa, em comenta ; un cop es va enrunar el castell de Conques, les dos parets de l’església de Sant Sadurní , juntament amb dos de noves aixecades de nou amb pedres del castell, es convertí al segle divuit en el rellotge del poble. I així va continuar fins a l’any 1970 que va caure. Al cap de dos anys es va treure de dins de la runa la maquinària del rellotge i les 3 campanes de gran valor. Les guardem com un tresor.


Dues es poden veure al costat de l’església de Sant Miquel Arcàngel, i l’altra més xica, està al santuari de la Mare de Déu de les Esplugues.

IN MEMORIAM. JOAN SALLARÈS I PLA. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

$
0
0
Joan Sallarès i Pla (Sabadell, Vallès Occidental, 13 de novembre de 1845 - 20 de novembre de 1901)[ fou un industrial i polític conservador. Fou l'avi matern de l'escriptor Joan Oliver i Sallarès, Pere Quart (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986), i una de les personalitats més destacades de la burgesia local, capdavanter del proteccionisme a tot l'estat.

Sallarés i Pla, pintat per Antoni Vila Arrufat

La seva família tenia una fàbrica tèxtil al carrer del Jardí de Sabadell. Des de molt jove es va posar a treballar a la fàbrica del pare, va agafar molta experiència en el negoci i va fer la fàbrica més gran i més moderna. Amb 23 anys, Joan Sallarès ja s'havia convertit en un home conegut i va ser nomenat regidor de l'Ajuntament de Sabadell.

Intervingué activament, com a capdavanter, en les campanyes proteccionistes de l'època (Reforma Aranzelària, 1892; míting de Bilbao, 1893). Fou president en dues etapes del Gremi de Fabricants de Sabadell i un dels fundadors del Banc de Sabadell, el 1886.

L'any 1897 fou elegit president del Foment del Treball Nacional, de Barcelona i a les eleccions generals espanyoles de 1899, diputat a les Corts Espanyoles per Barcelona.

Preocupat per les qüestions socials, publicà La cuestión de las ocho horas (1890), El trabajo de las mujeres y los niños (1893) i Ferrer y Vidal y su tiempo.

El 1947 el Gremi de Fabricants creà l'Institut Sallarès i Pla d'Estudis Tècnics, Econòmics i Socials. L'Escola Sallarès i Pla, situada al costat del Parc Central del Vallès, porta el seu nom.


A la plaça del Dr. Robert, darrere l'Ajuntament, hi ha un monument a la seva memòria, obra de Josep Clarà i Ayats (Olot,16 de desembre de 1878 – Barcelona, 4 de novembre de 1958) fou erigit l'any 1915 i inaugurat el 21 de febrer de 1917. Amb el lema "Geni del Treball)

https://www.museudeu.com/biografies/clar%C3%A0-ayats-josep/

L'11 d'octubre de 1945 Sabadell li dedicà un carrer.

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-el-monument-a-sallares-i-pla-1917/

IN MEMORIAM DEL CASTELL DE LA BARONIA DE CLARET. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

$
0
0
Reivindicava en llatí “temporis oblitum” , la ‘mala memòria històrica’ vers el runam esfereïdor del castell de la Baronia de Claret que retratava el Josep Vives i Domingo, “ l’home del Pallars’.


Llegia a patrimoni Gencat que les restes del castell de Claret es troben situades al final del mateix nucli urbà. Del castell s'han conservat, bàsicament, la torre de guaita i restes de murs.

La torre, de planta circular, es troba parcialment enderrocada. Destaca la conservació de finestres espitlleres. Aquesta, té una alçada de set metres, aproximadament, i en el seu tram inferior, els murs compten amb un gruix d'un metre, que es va alleugerint en alçada.

L'aparell constructiu està format per carreus rectangulars, de petites dimensions i disposats en filades regulars.

La torre es troba adossada a una casa castell, també enderrocada, de la qual resten dos cellers medievals.

Dominava l'accés al poble i a la Conca de Tremp.

La Baronia de Claret fou una baronia del Pallars Jussà. Tenia el seu centre neuràlgic en el poble de Claret, del terme municipal de Tremp.

És una de les baronies creades al segle XVII. Fou concedida el 1654 a Francesc d'Areny i de Toralla, senyor de Claret ja en aquell moment. El 1787 passà als Gràcia. En aquella època consta com a possessió d'aquesta baronia el poble de Beranui, a la Vall Fosca i altres pobles, sense continuïtat geogràfica entre ells, com Gurp i Corroncui. El precedent de la baronia fou el senyoriu de Claret, que el 1640 era en mans del Comte de Santa Coloma de Queralt, Dalmau de Queralt.

A més de l'antic terme de l'ajuntament de Claret, annexionat el 1847 a Tremp, i que ha format sempre un enclavament del terme d'aquesta ciutat entre el de Talarn, el de Castell de Mur (antics termes de Mur i Guàrdia de Tremp), i el de Fígols de Tremp, ara unit al de Tremp, la Baronia de Claret incloïa el terme primigeni de l'antic ajuntament de Fígols de Tremp, el que correspon a la parròquia de Sant Pere de Fígols de Tremp.

L'actual IX baró de Claret ésÍñigo Méndez de Vigo y Montojo (Tetuan, Protectorat espanyol al Marroc, 21 de gener de 1956), al que més enllà d’aquest títol, Claret, Tremp, Lleida, Catalunya i els catalans, i per descomptat , l’ermita de Santa Helena, l’església parroquial de Santa Maria de l’Esperança, li importen un rave

SABADELL. ALLÓ QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. EL TEATRE EUTERPE.

$
0
0
El Teatre Euterpe fou un teatre-cinema del Centre de Sabadell. Es trobava al número 1-3 de la Rambla, situat molt a prop de la plaça del Doctor Robert i de l'Ajuntament. La sala de teatre-cine tenia un aforament de més de 500 butaques, un gran escenari, un bar, oficines i un altre edifici que s'hi comunicava a través d'un pati on hi havia el centenari Restaurant Euterpe, que també va tancar el 1997.


Va ser construït l'any 1893, segons l projecte de l'arquitecte municipal Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928) , i enderrocat a principis del 2006 ‘ Maiorem honorem divae speculationis’.

Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928)

En la mitologia grega, Euterpe (en grec Ευτέρπη, «la molt agradable», «la d'agradable geni »o «la de bon ànim») és la musa de la música, especialment protectora de l'art de tocar la flauta.


Sabadell executa una vegada i altra la maniobra militar ‘ del avance estratégico hacia la retaguardia’ , que duien a terme de forma magistral les tropes de l’Alemanya nazi, on estava integrada la División Azul. A la Comunitat Autònoma d’Andalusia ja han assolit el primer triomf, gràcies en bona part a la política de ‘història cremada’ duta a terme durant la Dictadura Franquista i la Democraciola que la substituïa. Qui perd el orígens,...

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-origens-i-destruccio-de-leuterpe/

Sabadell intenta ‘refer’ la seva història, i ho fa amb la valuosa col·laboració d’alguns ‘aborígens’; espera aconseguir amb aquesta iniciativa que els nouvinguts alhora que coneixen el passat de lloc on han decidit viure, puguin sentir-se’l més seu i estimar-lo.

TESTIMONI DEL MODERNISME A PALAFRUGELL. LA FÀRMÀCIA JOAQUIN SUÑER CASADEVALL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

$
0
0
El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar unes fotografies de la finca del carrer Cavallers, 46 de Palafrugell, on es troba la FARMÀCIA J. SUNYER (Antiga Farmàcia Matas), de la que dissortadament hi ha una minsa informació a :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf
Oficina de Farmàcia que ha conservat els elements originals modernistes: la fusteria de les portes i a l’interior els taulells, les prestatgeries,làmpades,etc.



El conjunt ha estat restaurat durant la dècada de 1980 en alguns dels seus detalls.

Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte autor de l’edifici, i dels artistes que feien els esgrafiats, i els treballs de decoració de la farmàcia.

Sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , hem de recordar en tot moment que , QUI PERD ELS SEUS ORÍGENS, PERD LA SEVA IDENTITAT.


Farmàcia Suñer de Palafrugell amb una façana decorada al carrer Cavallers. Fotografia dels anys 20 a la porta la Maria Suñer

Em deixaven un comentari molt esclaridor ; el fundador de la farmàcia va ser Josep Miquel Torras, farmacèutic, nebot de Josep Torres Jonama, i la va fer construir l’any 1903.

L'encàrrec l'hi va fer a General Guitart Lostaló (Gràcia, 1859 – Barcelona, 1926) , arquitecte municipal de Palafrugell i professor de fusteria i mobles de l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. No és d'estranyar la gran profusió de fusta emprada a l'exterior i interior de la farmàcia.


file:///C:/Users/Usuario/Downloads/Descripcio_fons_Torras_2017maig.pdf



CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE LA PIETAT. PALAU DE NOGUERA. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

$
0
0
El Josep Vives i Domingo publica una fotografia de la façana de la capella de la Mare de Déu de la Pietat de Palau de Noguera que és troba aïllada a les afores del casc antic del poble, a una mena de plaça, creada per l'entrecreuament de tres carrers.

Patrimoni Gencat ens diu que és una capella de petites dimensions, de planta rectangular, volta de canó i coberta superior de lloses de pedra a dues vessants.


La façana principal és oberta, seguint la volta interior i acabada amb reixa metàl·lica i porta de fusta. Tota la façana culmina amb una espadanya d'un ull, amb arc escarser, de factura posterior.

L'aparell de construcció varia en funció de la façana, combinant parts de carreus irregulars amb altres de regulars i ben definits.
Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com almenys una fotografia de la imatge de la Mare de Déu de la Pietat de Palau de Noguera.

La construcció, dissortadament no cridava l’atenció l’any 1920, del Josep Salvany Blanch.
http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/bcsalvany/id/6150/rec/1

I Palau de Noguera, Tremp, el Pallars jussà,..., que sense cap mena de dubte estan prop de Déu, es troben lluny, MOLT lluny de Barcelona, oi?

IN MEMORIAM PAUPERUM DE LA FONT DE L’ESPERANÇA. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

$
0
0
Hi havia un temps – que sembla estar tornant – en que moltes persones es proveïen d’aigua a les fonts publiques; i això, facilitar aigua de boca era una de les obligacions dels consistoris a l’època en que més enllà de la recaptació i l’ordre públic no tenien ni competències ni recursos econòmics.

Aleshores TOTHOM tenia clar que alhora que es satisfeia una necessitat bàsica es podia aprofitar per ornamenta la ciutat, i acostumar a la població a estimar l’art i la cultura. Eren altes temps, oi?.

A servir aquesta funció ornamental i artística es van dedicar mestres d’obres, arquitectes, artesans i artistes, dels que només per excepció se’n serva memòria.

Li demanava al Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955) fotografies de les fonts públiques de Blanes.
https://www.blanes.cat/oiapdocs.nsf/14fbe7c612d4ef45c12579b1003dd6db/4ba837f1a85837e7c1257c7b00356f7a/$FILE/BLANDA_16.pdf
Blanes ha fet ‘tabula rasa’ d’una bona part d’aquell patrimoni.

La font de l’Esperança

En l’acta municipal del 10 de maig de 1854 s’aprova la proposta de construcció de la Font de l’Esperança, utilitzant els mateixos plànols i el mateix preu dels de la Font de la Creu.

El 17 de maig de 1857, es va formalitzar l’acord per escrit notarial d’allargament de la canalització del subministrament d’aigua, que sortia del repartidor situat a la font Gòtica del carrer Ample, passava per sota d’aquest carrer, fins al començament de les Voltes (carrer Gibert), i que girava a l’esquerra per arribar al carrer del Forn on tornava a girar a la dreta i arribava a un altre repartidor que subministrava aigua als habitatges dels senyors Oriol Trill i Sans. La canalització seguia després per aquest carrer fins a trobar el carrer del Mar (avui Roig i Jalpí), on hi havia un altre repartidor que subministrava aigua als habitatges d’aquest carrer i que, en arribar al carrer de l’Esperança, estava previst que alimentés la font que s’havia de construir-hi i que portaria el nom d’aquest carrer.

El cost de l’esmentada canalització i la seva instal·lació estava pressupostada en 200 duros, quantitat a repartir entre tots els signants. Cent duros a pagar en el moment de fer aquesta escriptura i els altres 100, en acabar-se les obres. La seva inauguració tingué lloc l’any 1860.

No trobava la data en que s’ensulsiava la font, la raó però, la tinc força clara, s’enderrocava per beneficiar el culte de Nostra Senyora de l’Especulació immobiliària de gran veneració a la Vila de Blanes, i als pobles, viles i ciutats situat al costat del mar.

Es superaven les 5000 ànimes, quan s’acordava en la reunió del consistori municipal del 20 d’agost de 1853 , la construcció d’una font pública – fins aquella data existia únicament la font Gòtica – que podria situar-se en el començament del carrer Raval, a tocar de la Riera, on hi havia una creu que donà nom a la font; no tenim dades de l’autor malgrat que en l’acta municipal del 10 de maig de 1854 s’aprova la proposta de construcció de la Font de l’Esperança, utilitzant els mateixos plànols.

La font de la Creu la varen enderrocar el 10 de juliol de 1969, amb la justificació de “fer més fluid el trànsit rodat en el carrer Raval”.

Blanes, la Selva, Girona, Catalunya, necessiten –reclamen – un esforç REAL per recuperar la memòria històrica.

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=blanes&page=7
https://en.todocoleccion.net/postcards-catalonia/girona-blanes-placa-mollet-fototipia-thomas-sin-circular~x61430867
https://en.todocoleccion.net/postcards-catalonia/girona-blanes-riera-font-creu-fototipia-thomas-sin-circular~x61429443

Ens agradarà tenir noticia de l’autor dels plànols de la Font de la Creu, de la Font de l’Esperança, de la Font de la Plaça de Mollet, i de la Font de la PLAZA DE LOS CAIDOS POR DIOS Y POR ESPAÑA

A Catalunya és urgent que s’acordi la creació d’algun reconeixement públic per a les persones, entitats i/o organismes, que s’han destacat en la tasca de destruir el patrimoni històric i/o artístic.

SANT JOAN BAPTISTA DE PALAU DE NOGUERA. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

$
0
0
El Josep Vives i Domingo publica una fotografia de l’església parroquial de Palau de Noguera, al terme de Tremp, advocada a Sant Joan Baptista.


La història del nucli de Palau de Noguera, antiga Vilanova de Pallars, esdevé relacionada des del segle XII a la fi dels senyorius a la història dels ordres dels Templers i de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem.

Des del 1116, moment en què és documentat per primer cop, el temple canviaria en més d'una ocasió respecte a l'ordre a la qual pertanyeria, segons fos la dels Templers o la d'Hospitalers.

El 1161 el comte Arnau Mir i la seva esposa Òria donaren el lloc de Palau a l'orde de l'Hospital perquè tingués cura de la seva repoblació i aquests mateixos comtes, el 1168, expediren una carta de franqueses a tots els qui vinguessin a repoblar el lloc de Palau. Des d'aquest moment, la població i la seva església parroquial de Sant Joan quedaren unides a la comanda hospitalera de Susterris.

El 1312 el temple era novament en mans de l'orde de l'Hospital, però depenent de la comanda de Montsó i no pas de la comanda de Susterris. A partir d'aquest moment diversos enfrontaments territorials entre les dues comandes i territoris, pel control del nucli de Palau, que en aquells moments històrics devia de tenir una certa entitat com a poble, tal i com ho recull la sentència arbitral ordenada pel rei de l'època, que va posar fi als enfrontaments.

Respecte a l'església pròpiament, la primera referència documental és del 1703, moment en què s'esmenta l'enderroc de l'antic edifici per a construir-hi el nou temple (l'actual). L'antic temple comptava amb quatre altars. El temple actual consta de set altars, tres a cada nau lateral i l'altar major.

La següent visita prioral es troba referenciada el 1746, on es parla de milloraments fets a l'església; per tant, cal entendre que aquesta església nova és acabada en aquest any.

Patrimoni Gencat ens diu; l'església parroquial de Sant Joan Baptista és un edifici barroc que segueix la tipologia bàsica del gòtic català, amb una sola nau i capelles laterals. La planta és rectangular, amb una capçalera semicircular d'igual amplada a la de la nau.

Fotografia. Jordi Contijoch Boada.

Té cinc contraforts que sobresurten i determinen les crugies de les capelles laterals, així com també disposa de campanar i trifori. Les capelles, així com la galeria superior del cor (trifori), estan comunicades entre si i al damunt de la primera crugia hi ha un cor elevat.

La coberta és de volta de canó amb llunetes, amb els corresponents arcs faixons que recolzen sobre els contraforts. Les llunetes de la volta emmarquen els finestrals, que en alguns casos han estat cegats.

Els murs són fets de maçoneria tot i que alguns dels carreus integrats corresponen a l'antiga església (molts d'ells conserven marques de picapedrers). A l'exterior l'edifici no presenta cap mena de decoració.

Pel que respecta a la sagristia, sembla feta en una altra època, tot trencant amb l'estructura principal de l'edifici medieval anterior.

Retratava també la façana de la capella de la Mare de Déu de la Pietat de Palau de Noguera que és troba aïllada a les afores del casc antic del poble, a una mena de plaça, creada per l'entrecreuament de tres carrers.


Patrimoni Gencat ens diu que és una capella de petites dimensions, de planta rectangular, volta de canó i coberta superior de lloses de pedra a dues vessants.

La façana principal és oberta, seguint la volta interior i acabada amb reixa metàl·lica i porta de fusta. Tota la façana culmina amb una espadanya d'un ull, amb arc escarser, de factura posterior.

L'aparell de construcció varia en funció de la façana, combinant parts de carreus irregulars amb altres de regulars i ben definits.
Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com almenys una fotografia de la imatge de la Mare de Déu de la Pietat de Palau de Noguera.

La construcció, dissortadament no cridava l’atenció l’any 1920, del Josep Salvany Blanch.
http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/bcsalvany/id/6150/rec/1

I Palau de Noguera, Tremp, el Pallars jussà,..., que sense cap mena de dubte estan prop de Déu, es troben lluny, MOLT lluny de Barcelona, oi?

EL TABARAN DE MOLLET DEL VALLÈS

$
0
0
El Tabaran és un edifici històric de Mollet del Vallès construït l'any 1919 per encàrrec de la Tenería Moderna Franco-Española (TMFE).

Projectat pel mestre d’obres Sebastià Mayol i Alemany, l'edifici ocupava 3250 m2 construïts en tres plantes, la seva construcció fou impulsada pels directius de La Pelleria per acollir la seu social de la Societat Cooperativa Obrera de la TMFE I oferir diversos serveis d'oci als treballadors de la Teneria.

https://elsnostresmestres.wordpress.com/2013/12/12/espais-de-lleure-centre-parroquial-i-lateneu/el-tabaran-any-30-ind/

D'estil noucentista, l'edifici està ubicat a la cantonada de l'Avinguda Llibertat i del carrer Lluís Duran i ocupa un espai construït de 3250 m2, distribuïts en dues i tres plantes: semisoterrani (1200 m2), destinat a l'ús de l'economat amb una única entrada al carrer Lluís Duran; planta baixa (1200 m2), que acull una gran sala de projecció de pel·lícules, obres de teatre i espectacles de varietats amb l'entrada per l'Avinguda Lluís Duran; i primera planta, destinada a reunions socials, sala de ball i altres serveis.

https://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/21690
https://www.clicama.cat/…/l-ender…/20180717100807031085.html
https://comunicacio21.cat/noticies-liniavalles/128666-critiques-i-recollida-de-firmes-contra-l-enderroc-del-tabaran-a-mollet
https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2117/81724/001%20-%20Context%20urb%C3%A0%20Mollet%201920.pdf?sequence=3&isAllowed=y

En els dies foscos que seguien a la victòria dels sediciosos feixistes contra el govern LEGÍTIM de la II República – que perduren encara - ; el sàtrapa enviava una unitat militar, la División Azul, a combatre al front rus, sota les ordres de l’exercit alemany. El regim franquista, explicava l’evolució negativa de la contesa bèl·lica, amb una fraseologia militar que va fer fortuna ‘ las tropas efectúan un avance estratégico hacia la retaguardia ‘. La Dictadura aplicaría en el seu funcionament habitual aquella filosofia, que comportarà la quasi total destrucció de l’obra feta abans i durant la II República, i ‘legitimarà’ l’especulació més salvatge.

Mollet, els Vallès, Barcelona, Catalunya, patirien els efectes del ‘avance estratégico hacia la retaguardia ‘ amb una especial crueltat.
Viewing all 4936 articles
Browse latest View live


<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>