Retratava al Josep Olivé Escarre, des de la Plaça de l’església de Sant Martí de Guspí, , amb la torre de guaita de planta circular, darrer testimoni del Castell homònim.
![]()
La descripció ens diu que està realitzada amb paredat de pedra del país, amb coberta a dues aigües i obertures de grans dimensions. L'únic element destacable és la torre. A la part superior de la torre apareixen una sèrie de quatre obertures de grans dimensions, les quals no segueixen cap tipus de simetria a l'hora de la seva col•locació, fet que fa pensar que van ser obertes posteriorment a la construcció de la torre i responent a necessitats diferents a l'original. Aquestes finestres superiors estan formades per llinda superior de pedra d'una sola peça, exceptuant la que està situada més a l'esquerra la qual presenta llinda i brancals realitzats amb carreus treballats de grans dimensions. A la resta dels murs únicament apareixen petites obertures en forma d'espitlleres, col•locades estratègicament per il•luminar l'escala interior que condueix a la part superior de la torre.
L'any 1005 apareix el Castell en un document per primer cop amb el nom d'Albispino. El topònim evoca l'arç blanc (Crataegus monogyna), cirerer de la Mare de Déu, cirerer de pastor, espinalb, albespí, espinaler o garguller , un arbret o arbust de la família de les rosàcies molt comú en el clima mediterrani.
![]()
L'arç blanc té una àmplia distribució, el trobem al centre d'Europa, regió mediterrània, costa atlàntica, oest asiàtic, sud d'Escandinàvia, Amèrica del Nord, nord d'Àfrica i Sibèria. La seva forma vital és pluriennal. Al Principat és comú a tot el territori, Països Catalans, País Valencià i Illes Balears. Concretament es troba als Pirineus, i contrades humides del NE, territori auso-segàrric, territori catalanídic, sicòric i llocs poc plujosos propers (Urgell, Segrià), al País Valencià, Mallorca i Menorca.
Guspí pertany avui al terme de Sant Ramón.
Hom pensa en una construcció originàriament àrab.
La descripció ens diu que està realitzada amb paredat de pedra del país, amb coberta a dues aigües i obertures de grans dimensions. L'únic element destacable és la torre. A la part superior de la torre apareixen una sèrie de quatre obertures de grans dimensions, les quals no segueixen cap tipus de simetria a l'hora de la seva col•locació, fet que fa pensar que van ser obertes posteriorment a la construcció de la torre i responent a necessitats diferents a l'original. Aquestes finestres superiors estan formades per llinda superior de pedra d'una sola peça, exceptuant la que està situada més a l'esquerra la qual presenta llinda i brancals realitzats amb carreus treballats de grans dimensions. A la resta dels murs únicament apareixen petites obertures en forma d'espitlleres, col•locades estratègicament per il•luminar l'escala interior que condueix a la part superior de la torre.
L'any 1005 apareix el Castell en un document per primer cop amb el nom d'Albispino. El topònim evoca l'arç blanc (Crataegus monogyna), cirerer de la Mare de Déu, cirerer de pastor, espinalb, albespí, espinaler o garguller , un arbret o arbust de la família de les rosàcies molt comú en el clima mediterrani.
L'arç blanc té una àmplia distribució, el trobem al centre d'Europa, regió mediterrània, costa atlàntica, oest asiàtic, sud d'Escandinàvia, Amèrica del Nord, nord d'Àfrica i Sibèria. La seva forma vital és pluriennal. Al Principat és comú a tot el territori, Països Catalans, País Valencià i Illes Balears. Concretament es troba als Pirineus, i contrades humides del NE, territori auso-segàrric, territori catalanídic, sicòric i llocs poc plujosos propers (Urgell, Segrià), al País Valencià, Mallorca i Menorca.
Guspí pertany avui al terme de Sant Ramón.
Hom pensa en una construcció originàriament àrab.