Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.
Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Sortosament hem comptat amb la col•laboració entre d’altres del Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/ i autor d’aquesta breu ressenya de les antigues escoles de Cardona, situades al carrer Mossèn Joan Riba, 17.
![]()
![]()
Van ser construïdes entre 1924 i 1925 gràcies a la generositat dels germans Ramon i Manuel Escasany i Argelagós, que havien fet fortuna a Buenos Aires , com joiers, i que foren nomenats fills il•lustres de la ciutat, en la sessió del Consistori del 16 de setembre de 1924, al ensems que les escoles prengueren el nom d'Escoles Escasany.
L'arquitecte va ser Lluís Planas Calvet , (1879-1954, arquitecte que va començar en el modernisme i posteriorment passà al noucentisme i per bastir-les va prendre la direcció d'obra el constructor Josep Alsina i Costa. Aquí utilitza un estil més proper al noucentisme.
Es van utilitzar pedres i carreus de les antigues muralles segons un permís del Ministeri d’ Hisenda de 23/1/1923 i la primera pedra es va posar el 16/1/1924.
Després de la terrible contesa bèl•lica que s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República van ser reformades per l'arquitecte Adolf Florensa Ferrer (Lleida, 15 de maig de 1889 – Barcelona, 14 de juliol de 1968) entre 1950 i 1952.
Actualment és una Escola de Música
Valentí Pons Toujouse
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca un necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Catalunya us estarà eternament agraïda
Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Sortosament hem comptat amb la col•laboració entre d’altres del Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/ i autor d’aquesta breu ressenya de les antigues escoles de Cardona, situades al carrer Mossèn Joan Riba, 17.
Van ser construïdes entre 1924 i 1925 gràcies a la generositat dels germans Ramon i Manuel Escasany i Argelagós, que havien fet fortuna a Buenos Aires , com joiers, i que foren nomenats fills il•lustres de la ciutat, en la sessió del Consistori del 16 de setembre de 1924, al ensems que les escoles prengueren el nom d'Escoles Escasany.
L'arquitecte va ser Lluís Planas Calvet , (1879-1954, arquitecte que va començar en el modernisme i posteriorment passà al noucentisme i per bastir-les va prendre la direcció d'obra el constructor Josep Alsina i Costa. Aquí utilitza un estil més proper al noucentisme.
Es van utilitzar pedres i carreus de les antigues muralles segons un permís del Ministeri d’ Hisenda de 23/1/1923 i la primera pedra es va posar el 16/1/1924.
Després de la terrible contesa bèl•lica que s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República van ser reformades per l'arquitecte Adolf Florensa Ferrer (Lleida, 15 de maig de 1889 – Barcelona, 14 de juliol de 1968) entre 1950 i 1952.
Actualment és una Escola de Música
Valentí Pons Toujouse
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca un necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Catalunya us estarà eternament agraïda