Anàvem completant la ‘ Volta a Catalunya’ – si més no a nivell comarcal – l’Antonio Mora Vergés i el Josep Olivé Escarré, tenia un cert desfici en aconseguir-ho perquè el Josep Olivé Escarré té 89 anys, i pateix una pèrdua progressiva de visió.
![]()
Val a dir que el dia 26-06-2015 aquest ‘desfici’ em feia assumir una decisió que em deixava físicament tocat , sortíem de Castellar del Vallès a les 8,00, i la primera fotografia li feia a l’església de Sant Cristòfol/Menna de Toses al límit de la comarca del Ripollès, seguiria la Mare de Déu de les Neus a la Molina- en terres ja de la Cerdanya – on faríem també Sant Martí d’Urtx, i la Mare de Déu dels Àngels de Llívia, decidia en aquell punt continuar fins a Perpinyà - Perpignan – per les endimoniades carreteres de la República Francesa.
Dinàvem tocades les 15:00 al restaurant Artigas de la Jonquera, en terres de l’Empordà sobirà; seguirien a la tarda : Santa Maria de la Jonquera, Santa Maria d’Agullana, Sant Martí de Pontós, i l’ermita de Santa Anna d’aquesta població de la comarca de l’Empordà sobirà; encara abans d’agafar l’autopista faríem : Sant Martí de Terradelles i Sant Esteve de Guialbes al terme de Vilademuls, i Sant Sadurní de Vilavenut al de Fontcoberta, a la comarca del Pla de l’Estany.
![]()
Faltaven pocs minuts per les 21:00 qual el deixava davant de casa seva.
Feia un sopar molt lleuger, i una llarga passejada abans de posar-me al llit, i malgrat això em costava agafar la son, i em despertava abans de les 7:00 del matí, amb la sensació de que m’havien apallissat.
Escrivia la crònica sentint les vibracions del Neuro Trac Tens , a les meves lumbars.
Tenim pendents encara la Ribargorça, el Pallars sobirà, i la Val d’Aran.
Comptem amb la col•laboració ‘celestial’ per assolir aquesta tasca.
Val a dir que el dia 26-06-2015 aquest ‘desfici’ em feia assumir una decisió que em deixava físicament tocat , sortíem de Castellar del Vallès a les 8,00, i la primera fotografia li feia a l’església de Sant Cristòfol/Menna de Toses al límit de la comarca del Ripollès, seguiria la Mare de Déu de les Neus a la Molina- en terres ja de la Cerdanya – on faríem també Sant Martí d’Urtx, i la Mare de Déu dels Àngels de Llívia, decidia en aquell punt continuar fins a Perpinyà - Perpignan – per les endimoniades carreteres de la República Francesa.
Dinàvem tocades les 15:00 al restaurant Artigas de la Jonquera, en terres de l’Empordà sobirà; seguirien a la tarda : Santa Maria de la Jonquera, Santa Maria d’Agullana, Sant Martí de Pontós, i l’ermita de Santa Anna d’aquesta població de la comarca de l’Empordà sobirà; encara abans d’agafar l’autopista faríem : Sant Martí de Terradelles i Sant Esteve de Guialbes al terme de Vilademuls, i Sant Sadurní de Vilavenut al de Fontcoberta, a la comarca del Pla de l’Estany.
Faltaven pocs minuts per les 21:00 qual el deixava davant de casa seva.
Feia un sopar molt lleuger, i una llarga passejada abans de posar-me al llit, i malgrat això em costava agafar la son, i em despertava abans de les 7:00 del matí, amb la sensació de que m’havien apallissat.
Escrivia la crònica sentint les vibracions del Neuro Trac Tens , a les meves lumbars.
Tenim pendents encara la Ribargorça, el Pallars sobirà, i la Val d’Aran.
Comptem amb la col•laboració ‘celestial’ per assolir aquesta tasca.