Reprodueixo de l’enciclopèdia catalana, destaca la notable església parroquial advocada a Sant Esteve, edifici romànic construït a mitjan segle XII (la consagrà el 10 de novembre de 1168 el bisbe de Girona , Guillem de Peratallada); té una sola nau amb absis, i la volta és d’arc una mica apuntat. Els murs exteriors s’ornen amb un fris de dents de serra sobre una cornisa de pedra sostinguda per mènsules. Li dóna un gran atractiu el campanar d’espadanya sobre la façana, acabat amb una coberta piramidal molt punxeguda.
![]()
El portal és format per tres arcs en degradació, amb columnes i capitells treballats dins l’estil de l’escola rossellonesa; la porta encara conserva la ferramenta romànica antiga.
![]()
El sòl és més baix que el del carrer, i antigament un atri o cobert protegia l’entrada.
A l’interior es conserva un valuós frontal d’altar romànic, que presidí el temple des de la consagració i el centra la figura del Pantocràtor que beneeix amb la dreta, mentre a l’esquerra té un llibre obert on es llegeix Ego sum lux mundi; als compartiments laterals hi ha escenes de la vida de sant Esteve (la seva ordenació de diaca, la lapidació, la invenció de les seves relíquies i el sant dins un taüt); els colors són bastant apagats, amb predomini del vermell. Ara es troba protegit per cristall a la dreta del creuer.
![]()
Els Sants Metges tenen també un lloc de privilegi.
![]()
Fins a l’any 1936 posseí una imatge romànica de la Mare de Déu, venerada primitivament amb el nom de Santa Maria de Gràcia i des del segle XVI sota l’advocació del Roser, que avui dia es guarda al Museu Diocesà de Girona.
![]()
![]()
M’explicaven que lliurava l’ànima al Senyor Monsenyor Lluís Suriñach i Suñer ( Rocabruna, 21.12.1909 + Girona, 25/04/2013 ) darrer rector de Sant de Llanars, on servir durant 54 anys.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El portal és format per tres arcs en degradació, amb columnes i capitells treballats dins l’estil de l’escola rossellonesa; la porta encara conserva la ferramenta romànica antiga.
El sòl és més baix que el del carrer, i antigament un atri o cobert protegia l’entrada.
A l’interior es conserva un valuós frontal d’altar romànic, que presidí el temple des de la consagració i el centra la figura del Pantocràtor que beneeix amb la dreta, mentre a l’esquerra té un llibre obert on es llegeix Ego sum lux mundi; als compartiments laterals hi ha escenes de la vida de sant Esteve (la seva ordenació de diaca, la lapidació, la invenció de les seves relíquies i el sant dins un taüt); els colors són bastant apagats, amb predomini del vermell. Ara es troba protegit per cristall a la dreta del creuer.
Els Sants Metges tenen també un lloc de privilegi.
Fins a l’any 1936 posseí una imatge romànica de la Mare de Déu, venerada primitivament amb el nom de Santa Maria de Gràcia i des del segle XVI sota l’advocació del Roser, que avui dia es guarda al Museu Diocesà de Girona.
M’explicaven que lliurava l’ànima al Senyor Monsenyor Lluís Suriñach i Suñer ( Rocabruna, 21.12.1909 + Girona, 25/04/2013 ) darrer rector de Sant de Llanars, on servir durant 54 anys.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com