Retratava la façana de l’actual capella de Sant Miquel Arcàngel que s'ubica a ponent de la vila de Verdú , a la cruïlla dels antics camins cap a Bellpuig i Anglesola, al costat del fossar municipal.
![]()
![]()
Llegia que es construí a finals del segle XIV, quan Verdú es trobava sota el domini dels abats de Poblet, com recorden els escuts de Poblet que resten encara a alguns dels capitells de la nau. És d'una sola nau, molt espaiosa, sostinguda per tres arcades gòtiques, i destaca la seva senzillesa. La façana consta d'una portalada amb un arc de mig punt conformat per grans dovelles. Te la coberta a dues aigües, perpendicular al portal d'entrada, amb campanar d'espadanya d'un sol ull.
L'altar original, de fusta, estava decorat amb pintures realitzades per un artista anomenat Cerverí – podria ser Joanot de Pau, el cèlebre pintor cerverí de la primera meitat del segle XVI , possible autor del retaule de l'església d'Ivorra (Segarra ) - , i actualment es conserven al Museu Episcopal de Vic.
Ens els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República, va quedar molt malmesa, i no va ser fins l’any 1991 en que es va restaurar completament.
Segons la tradició popular, aquesta ermita advocada al Princep de les Milícies Celestials, es va construir com a exvot de la família Cervera, en commemoració a l'ajut prestat per Sant Miquel en la conquesta de Cervera als sarraïns.
Data de finals del segle XIV, quan Verdú es trobava sota el domini del Monestir de Poblet.
Aquesta ermita va tenir rendes pròpies i un beneficiat que cuidava del culte i deia missa diàriament.
Cada any s'hi anava des de la Parròquia de la vila amb processó per celebrar-hi un ofici cantat en les diades de Sant Miquel, Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat, amb l'assistència de tots els clergues, els capitans del jovent i gran nombre de fidels.
Sant Miquel, com la major part d’edificis religiosos a casa nostra, avui és bàsicament un edifici històric.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Llegia que es construí a finals del segle XIV, quan Verdú es trobava sota el domini dels abats de Poblet, com recorden els escuts de Poblet que resten encara a alguns dels capitells de la nau. És d'una sola nau, molt espaiosa, sostinguda per tres arcades gòtiques, i destaca la seva senzillesa. La façana consta d'una portalada amb un arc de mig punt conformat per grans dovelles. Te la coberta a dues aigües, perpendicular al portal d'entrada, amb campanar d'espadanya d'un sol ull.
L'altar original, de fusta, estava decorat amb pintures realitzades per un artista anomenat Cerverí – podria ser Joanot de Pau, el cèlebre pintor cerverí de la primera meitat del segle XVI , possible autor del retaule de l'església d'Ivorra (Segarra ) - , i actualment es conserven al Museu Episcopal de Vic.
Ens els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República, va quedar molt malmesa, i no va ser fins l’any 1991 en que es va restaurar completament.
Segons la tradició popular, aquesta ermita advocada al Princep de les Milícies Celestials, es va construir com a exvot de la família Cervera, en commemoració a l'ajut prestat per Sant Miquel en la conquesta de Cervera als sarraïns.
Data de finals del segle XIV, quan Verdú es trobava sota el domini del Monestir de Poblet.
Aquesta ermita va tenir rendes pròpies i un beneficiat que cuidava del culte i deia missa diàriament.
Cada any s'hi anava des de la Parròquia de la vila amb processó per celebrar-hi un ofici cantat en les diades de Sant Miquel, Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat, amb l'assistència de tots els clergues, els capitans del jovent i gran nombre de fidels.
Sant Miquel, com la major part d’edificis religiosos a casa nostra, avui és bàsicament un edifici històric.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com