Anàvem completant la ‘volta a Catalunya’ amb el Josep Olivé Escarré, de 89 anys i natural de Sant Llorenç Savall.
El retratava en aquesta ocasió davant del Celler Cooperatiu de Gandesa, a la comarca de la Terra Alta, en un anterior post el qualificava com a ‘ Castell de Fades’ .
![]()
![]()
![]()
El magnífic edifici del Celler Cooperatiu de Gandesa està ubicat a l'entrada d'aquesta població venint des de Móra d'Ebre. Va ser construït per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) entre 1919 i 1920 per encàrrec del Sindicat de Cooperació Agrícola de Gandesa, amb l'ajut econòmic del Banc de Valls. Hi van col•laborar l'enòleg Isidre Campllonch Romeu, enginyer industrial i pèrit agrícola de l’Estació Enològica de Vilafranca del Penedès, i segurament també el tècnic oleícola Emili Rovirosa ( del que no trobava cap altra dada, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs, ... sou pregats de fer-nos ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com ) .
L’edifici anava destinat a l'elaboració del vi i l'oli. Quan les primeres obres del celler eren tot just finalitzades, li encomanaren fer-ne una ampliació en un solar situat a l'altra banda del camí posterior. En aquest edifici, Martinell va prescindir per primera vegada de la fusta a la coberta i va utilitzar el sistema de voltes i arcs equilibrats. L'èxit del sistema va fer que Martinell decidís aplicar el mateix mètode a altres cellers, com ara el de Pinell de Brai. El projecte d'aquest celler incorpora les quatre novetats tècniques (constructives i de tecnologia de producció vitivinícola) que es van convertir en invariants pròpies de l'obra de Cèsar Martinell en gairebé tots els seus cellers. Aquestes invariants es concreten en: la construcció de l'estructura de les naus basada en els arcs parabòlics de maó, la situació de les finestres per a la ventilació de les naus, els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades, i la composició i textures de les façanes. Pel que fa a la tipologia, el procés de producció del vi s'organitza en tres àrees: el moll de descàrrega, la nau d'elaboració i les naus de tines o cups, tipologia que, amb les variants d'organització longitudinal o transversal i d'adaptació a la topografia del terreny es va repetint en tots els altres cellers, introduint en aquest cas la innovació d'una planta subterrània amb estructura d'arcs parabòlics. Aquest edifici, i en conjunt els cellers d'aquesta època, representen la manifestació arquitectònica visible del que va ser el cooperativisme agrari a Catalunya a final del segle XIX i inici del XX, moviment que, malauradament, va quedar interromput amb la victòria militar dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República.
La descripció ens diu que el cos principal de l'edificació consta de tres naus rectangulars paral•leles de diferent altura amb cobertes de volta de maó de pla carregades directament sobre arcs de diafragma parabòlics. La coberta, a diferents nivells, deixa petites obertures d'il•luminació intercalades entre les voltes. Hi ha dues naus més, transversals a les anteriors, la primera d'elles amb arcs, on es troba la sala de màquines, i l'altra, amb dos pilars centrals i voltes força complexes, que serveix com a sala d'exposició dels productes del celler. Les obertures són finestres d'arc de mig punt, dividida cadascuna per dos pilarets de maó. Emmarcades amb maó vist, es repeteixen harmònicament al llarg de les façanes. La façana principal destaca per la seva composició ordenada en tres nivells segons les textures i materials utilitzats: un primer nivell o sòcol de pedra en el qual s'integren les finestres baixes de ventilació i la porta d'accés, un segon nivell de parament llis pintat de blanc on es troben les finestres superiors emmarcades en maó a plec de llibre i on destaca el fris ceràmic, i un tercer nivell de coronament de l'edifici que permet llegir la formalització de la coberta. És especialment notable la coberta de volta de maó de pla a diferents altures, que permet la il•luminació amb petites obertures.
Dinàvem a l’Hotel Piqué que us recomanem.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El retratava en aquesta ocasió davant del Celler Cooperatiu de Gandesa, a la comarca de la Terra Alta, en un anterior post el qualificava com a ‘ Castell de Fades’ .
El magnífic edifici del Celler Cooperatiu de Gandesa està ubicat a l'entrada d'aquesta població venint des de Móra d'Ebre. Va ser construït per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) entre 1919 i 1920 per encàrrec del Sindicat de Cooperació Agrícola de Gandesa, amb l'ajut econòmic del Banc de Valls. Hi van col•laborar l'enòleg Isidre Campllonch Romeu, enginyer industrial i pèrit agrícola de l’Estació Enològica de Vilafranca del Penedès, i segurament també el tècnic oleícola Emili Rovirosa ( del que no trobava cap altra dada, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs, ... sou pregats de fer-nos ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com ) .
L’edifici anava destinat a l'elaboració del vi i l'oli. Quan les primeres obres del celler eren tot just finalitzades, li encomanaren fer-ne una ampliació en un solar situat a l'altra banda del camí posterior. En aquest edifici, Martinell va prescindir per primera vegada de la fusta a la coberta i va utilitzar el sistema de voltes i arcs equilibrats. L'èxit del sistema va fer que Martinell decidís aplicar el mateix mètode a altres cellers, com ara el de Pinell de Brai. El projecte d'aquest celler incorpora les quatre novetats tècniques (constructives i de tecnologia de producció vitivinícola) que es van convertir en invariants pròpies de l'obra de Cèsar Martinell en gairebé tots els seus cellers. Aquestes invariants es concreten en: la construcció de l'estructura de les naus basada en els arcs parabòlics de maó, la situació de les finestres per a la ventilació de les naus, els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades, i la composició i textures de les façanes. Pel que fa a la tipologia, el procés de producció del vi s'organitza en tres àrees: el moll de descàrrega, la nau d'elaboració i les naus de tines o cups, tipologia que, amb les variants d'organització longitudinal o transversal i d'adaptació a la topografia del terreny es va repetint en tots els altres cellers, introduint en aquest cas la innovació d'una planta subterrània amb estructura d'arcs parabòlics. Aquest edifici, i en conjunt els cellers d'aquesta època, representen la manifestació arquitectònica visible del que va ser el cooperativisme agrari a Catalunya a final del segle XIX i inici del XX, moviment que, malauradament, va quedar interromput amb la victòria militar dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República.
La descripció ens diu que el cos principal de l'edificació consta de tres naus rectangulars paral•leles de diferent altura amb cobertes de volta de maó de pla carregades directament sobre arcs de diafragma parabòlics. La coberta, a diferents nivells, deixa petites obertures d'il•luminació intercalades entre les voltes. Hi ha dues naus més, transversals a les anteriors, la primera d'elles amb arcs, on es troba la sala de màquines, i l'altra, amb dos pilars centrals i voltes força complexes, que serveix com a sala d'exposició dels productes del celler. Les obertures són finestres d'arc de mig punt, dividida cadascuna per dos pilarets de maó. Emmarcades amb maó vist, es repeteixen harmònicament al llarg de les façanes. La façana principal destaca per la seva composició ordenada en tres nivells segons les textures i materials utilitzats: un primer nivell o sòcol de pedra en el qual s'integren les finestres baixes de ventilació i la porta d'accés, un segon nivell de parament llis pintat de blanc on es troben les finestres superiors emmarcades en maó a plec de llibre i on destaca el fris ceràmic, i un tercer nivell de coronament de l'edifici que permet llegir la formalització de la coberta. És especialment notable la coberta de volta de maó de pla a diferents altures, que permet la il•luminació amb petites obertures.
Dinàvem a l’Hotel Piqué que us recomanem.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com