El Tomàs Irigaray Lopez i la Carmen Toledo Cañadas em feien arribar unes imatges del Santuari de Santa Maria d'Escales situat sota els cingles de Ferran, a l'alta Garrotxa, a l'esquerra del riu Llierca i a poca distància de l'aiguabarreig de les rieres d'Oix i Beget.
![]()
L'arquitectura d’aquesta esglesiola respon a diverses èpoques del romànic. La part baixa dels murs de la nau corresponen al segle X, la part superior i la coberta de llosa daten del segle XI, la galilea adossada a la façana de ponent és del XII i l'absis semicircular, amb cornisa i finestral central, ha estat datat del segle XIII. Al mur de migdia hi ha quatre finestres i una cornisa. La porta té la llinda inscrita amb la data de 1838 i la llegenda "HECE S T SCALI" dins un emmarcament.
A l'interior de l'església es conserven dues piques; una d'elles és baptismal, senzilla i sense decoració. La seva alçada és de 68 centímetres i té un diàmetre de 51 centímetres. L'altra pica és d'oli, és rectangular amb un orifici de sortida pels líquids. Les seves mides exteriors són de 56x42 centímetres, i les interiors són de 36x30 centímetres.
Damunt l’ara algú ha posat dins d’un pot de vidre un manat d’espígol que omple amb el seu agradable olor l’estança, de l’entrada dels Goigs llegien :
![]()
Puix que sou dels Pobres
Consuelo y Remey,
Invoquém de Escalas
La Mare de Deu.
![]()
Hom té molt viva la sensació de ‘proximitat’ amb Déu en aquest entorn.
![]()
L'any 973, sense citar l'església, es parla ja de la "Villa Scalis". El 1092, el noble Berenguer Joan, senyor d'Ogassa i de la Clusa, deixa en testament al Priorat de Santa Maria del coll de Panissars dues parts del delme de la parròquia d'Escales.
L’any 1160, Bernat d'Oix i la seva esposa Aksendis fan donació a la canònica de Besalú d'un molí situat dins la parròquia d'Escales.
Va conservar la categoria de parròquia fins a finals del segle XVI, quan fou adscrita a Sant Llorenç d'Oix. Hom pensa que en aquest canvi ‘d’status’, la imatge romànica que hi havia va desaparèixer.
La que la substituí, barroca, es troba avui al Museu Municipal d'Olot, en força mal estat.
Fins l'any 1910 el vicari d'Oix anava fins a Escales per celebrar la Santa Missa.
En els dies foscos del genocidi contra Catalunya, Santa Maria de les Escales, va ser saquejada i profanada.
L'arquitectura d’aquesta esglesiola respon a diverses èpoques del romànic. La part baixa dels murs de la nau corresponen al segle X, la part superior i la coberta de llosa daten del segle XI, la galilea adossada a la façana de ponent és del XII i l'absis semicircular, amb cornisa i finestral central, ha estat datat del segle XIII. Al mur de migdia hi ha quatre finestres i una cornisa. La porta té la llinda inscrita amb la data de 1838 i la llegenda "HECE S T SCALI" dins un emmarcament.
A l'interior de l'església es conserven dues piques; una d'elles és baptismal, senzilla i sense decoració. La seva alçada és de 68 centímetres i té un diàmetre de 51 centímetres. L'altra pica és d'oli, és rectangular amb un orifici de sortida pels líquids. Les seves mides exteriors són de 56x42 centímetres, i les interiors són de 36x30 centímetres.
Damunt l’ara algú ha posat dins d’un pot de vidre un manat d’espígol que omple amb el seu agradable olor l’estança, de l’entrada dels Goigs llegien :
Puix que sou dels Pobres
Consuelo y Remey,
Invoquém de Escalas
La Mare de Deu.
Hom té molt viva la sensació de ‘proximitat’ amb Déu en aquest entorn.
L'any 973, sense citar l'església, es parla ja de la "Villa Scalis". El 1092, el noble Berenguer Joan, senyor d'Ogassa i de la Clusa, deixa en testament al Priorat de Santa Maria del coll de Panissars dues parts del delme de la parròquia d'Escales.
L’any 1160, Bernat d'Oix i la seva esposa Aksendis fan donació a la canònica de Besalú d'un molí situat dins la parròquia d'Escales.
Va conservar la categoria de parròquia fins a finals del segle XVI, quan fou adscrita a Sant Llorenç d'Oix. Hom pensa que en aquest canvi ‘d’status’, la imatge romànica que hi havia va desaparèixer.
La que la substituí, barroca, es troba avui al Museu Municipal d'Olot, en força mal estat.
Fins l'any 1910 el vicari d'Oix anava fins a Escales per celebrar la Santa Missa.
En els dies foscos del genocidi contra Catalunya, Santa Maria de les Escales, va ser saquejada i profanada.