Localitzava – no sense treballs, ja que l’existència de rètols sembla no haver arribat encara a les terres de la comarca de l’Ebre jussà, la dita torre fortalesa , o fortí de Sant Jordi d’Alfama, al terme de l’Ametlla de Mar.
![]()
Llegia que l’any 1650, com a demostració anticipada del amor que ens professen des del REINO DE ESPAÑA, el lloc va ser bombardejat i va quedar reduït a runes, estàvem aleshores a l’època de la Guerra dels Segadors.
La necessitat d’organitzar un sistema de defenses costaneres, en els darrers temps del segle XVII i l'inici del XVIII, va suposar la reedificació del conjunt, segons l'anomenat sistema Vauban [Sébastien Le Prestre, Senyor de Vauban i posteriorment Marquès de Vauban, anomenat comunament Vauban ( Saint-Léger-Vauban , maig 15 de 1633 - París , 30 mar de 1707 )].
Es van aixecar dos gruixuts murs paral•lels, units frontalment per un altre en forma d'arc escarser, que protegien tota una sèrie de torres i estances interiors organitzades al voltant d'un pati central poligonal. En el quart dels murs se situava l'entrada, protegida per dues línies de mur avançades. Gran part de les restes actuals corresponen a aquesta segona etapa constructiva. En general tot el conjunt està sotmès a un procés de degradació acusat.
L’any 1976 va ser declarat Monument històric d’interès local i l'any 1985 es va realitzar una campanya de restauració i conservació, subvencionada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, consolidant-ne alguns punts i netejant-ne l'interior, però encara resta pendent la realització d'un estudi aprofundit de les restes conservades.
![]()
L’any 2009 la família Mangrané Roig va cedir-lo a l’Ajuntament de L’Ametlla de Mar. Els accessos estan tancats per reixes i, de moment, no sembla que sigui visitable, excepte en ocasions puntuals.
![]()
Just davant del castell, a la banda de mar, veureu les restes d’una antiga torre de telegrafia òptica que data del 1846; un i altre edifici es bastien amb les restes del convent i hospital, que s’aixecava en honor a Déu i sant Jordi, depenent de l'església de Tortosa; els religiosos que els gestionaven s'organitzaren en orde militar, la de Sant Jordi d'Alfama, que fou reconeguda pel Sant Pare l’any 1373.
![]()
No trobava cap referència a la capella i/o església del fortí.
L'establiment tenia una relació directa amb l'interès per repoblar l'extensa zona desèrtica que separava Tortosa de la resta de Catalunya, i àdhuc per protegir aquest punt de costa dels atacs de la pirateria.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.
Llegia que l’any 1650, com a demostració anticipada del amor que ens professen des del REINO DE ESPAÑA, el lloc va ser bombardejat i va quedar reduït a runes, estàvem aleshores a l’època de la Guerra dels Segadors.
La necessitat d’organitzar un sistema de defenses costaneres, en els darrers temps del segle XVII i l'inici del XVIII, va suposar la reedificació del conjunt, segons l'anomenat sistema Vauban [Sébastien Le Prestre, Senyor de Vauban i posteriorment Marquès de Vauban, anomenat comunament Vauban ( Saint-Léger-Vauban , maig 15 de 1633 - París , 30 mar de 1707 )].
Es van aixecar dos gruixuts murs paral•lels, units frontalment per un altre en forma d'arc escarser, que protegien tota una sèrie de torres i estances interiors organitzades al voltant d'un pati central poligonal. En el quart dels murs se situava l'entrada, protegida per dues línies de mur avançades. Gran part de les restes actuals corresponen a aquesta segona etapa constructiva. En general tot el conjunt està sotmès a un procés de degradació acusat.
L’any 1976 va ser declarat Monument històric d’interès local i l'any 1985 es va realitzar una campanya de restauració i conservació, subvencionada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, consolidant-ne alguns punts i netejant-ne l'interior, però encara resta pendent la realització d'un estudi aprofundit de les restes conservades.
L’any 2009 la família Mangrané Roig va cedir-lo a l’Ajuntament de L’Ametlla de Mar. Els accessos estan tancats per reixes i, de moment, no sembla que sigui visitable, excepte en ocasions puntuals.
Just davant del castell, a la banda de mar, veureu les restes d’una antiga torre de telegrafia òptica que data del 1846; un i altre edifici es bastien amb les restes del convent i hospital, que s’aixecava en honor a Déu i sant Jordi, depenent de l'església de Tortosa; els religiosos que els gestionaven s'organitzaren en orde militar, la de Sant Jordi d'Alfama, que fou reconeguda pel Sant Pare l’any 1373.
No trobava cap referència a la capella i/o església del fortí.
L'establiment tenia una relació directa amb l'interès per repoblar l'extensa zona desèrtica que separava Tortosa de la resta de Catalunya, i àdhuc per protegir aquest punt de costa dels atacs de la pirateria.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.