La història de la mal dita ‘Masia Freixa’ s’inicia en el moment en que la fàbrica de la industria tèxtil Freixa i Sans situada en aquest indret, fou convertida a petició del seu propietari, Josep Freixa i Argemí, en residència familiar, fent l’encàrrec a l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada (Sant Vicenç de Fals, Bages, 25 de febrer de 1868 – Terrassa, 25 d'abril de 1931), a darreries de 1905.
Cal agrair als Ajuntaments del segon feixisme ( Dictadura de Franco ), que aturessin ‘ el progrés’ a menys de 10 metres de la Torre Freixa, a la que qualifico com ‘ El Castell de Fades de Terrassa’; curiosament hi ha una evident semblança – almenys en les seves cobertes - entre aquest edifici, i el Celler de Gandesa, a la Terra ‘Noble’, obra aquell de Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973).
La descripció tècnica ens diu ; edifici aïllat de planta gairebé rectangular, amb planta baixa i un cos central més elevat. Disposa d'una torre-mirador a l'angle Nord, fou bastit mitjançant una successió d'arcs parabòlics , amb galeria porxada i arc catenari monumental a la façana occidental.
![]()
![]()
La volta és tabicada amb cúpules parabòliques arrebossades amb morter barrejat amb trencadís i vidres petits.
L'obra és estucada de color blanc i sòcol de ceràmica vidriada que segueix les línies sinuoses de l'edifici. sinuositat que es reflecteix també al paviment exterior que envolta l'edifici.
L'interior és resolt també amb arcs parabòlics i ondulacions concèntriques en els sostres de guix. El sostre del menjador és decorat amb relleus i canals. La fusteria és d'àlber verníssat i angles sempre arrodonits. S'afegí una rotonda de formes el•líptiques en l'estil "nansa de cordill": l'interior modernista fou transformat amb decoració classicista l’any 1919.
Després de la I Guerra Europea – també dita Mundial - s'importaren escultures italianes, com el Sant Jordi de Donatello, que donà nom al parc actual, i s'instal•là el templet renaixentista del jardí.
L’any 1936 la Masia era confiscada per a instal•lar-hi l'Escola Nova Unificada, que perdurarà fins l’any 1939.
L’any 1958 l'Ajuntament de Terrassa comprava la finca, de més de 20000 m2; i l’any 1959 s'inaugurava el Parc de Sant Jordi.
La Torre, ha estat seu del Conservatori Professional de Música, fins l'any 2003 en què es traslladava al carrer de Miquel Vives.
La Torre va ser tancada, essent utilitzada puntualment com a col•legi electoral, davant la presència d’alguns signes de deteriorament (humitats, esquerdes,..), l’ajuntament ha convertit l’edifici en Casa-Museu i Oficina de Turisme.
![]()
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cal agrair als Ajuntaments del segon feixisme ( Dictadura de Franco ), que aturessin ‘ el progrés’ a menys de 10 metres de la Torre Freixa, a la que qualifico com ‘ El Castell de Fades de Terrassa’; curiosament hi ha una evident semblança – almenys en les seves cobertes - entre aquest edifici, i el Celler de Gandesa, a la Terra ‘Noble’, obra aquell de Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973).
La descripció tècnica ens diu ; edifici aïllat de planta gairebé rectangular, amb planta baixa i un cos central més elevat. Disposa d'una torre-mirador a l'angle Nord, fou bastit mitjançant una successió d'arcs parabòlics , amb galeria porxada i arc catenari monumental a la façana occidental.
La volta és tabicada amb cúpules parabòliques arrebossades amb morter barrejat amb trencadís i vidres petits.
L'obra és estucada de color blanc i sòcol de ceràmica vidriada que segueix les línies sinuoses de l'edifici. sinuositat que es reflecteix també al paviment exterior que envolta l'edifici.
L'interior és resolt també amb arcs parabòlics i ondulacions concèntriques en els sostres de guix. El sostre del menjador és decorat amb relleus i canals. La fusteria és d'àlber verníssat i angles sempre arrodonits. S'afegí una rotonda de formes el•líptiques en l'estil "nansa de cordill": l'interior modernista fou transformat amb decoració classicista l’any 1919.
Després de la I Guerra Europea – també dita Mundial - s'importaren escultures italianes, com el Sant Jordi de Donatello, que donà nom al parc actual, i s'instal•là el templet renaixentista del jardí.
L’any 1936 la Masia era confiscada per a instal•lar-hi l'Escola Nova Unificada, que perdurarà fins l’any 1939.
L’any 1958 l'Ajuntament de Terrassa comprava la finca, de més de 20000 m2; i l’any 1959 s'inaugurava el Parc de Sant Jordi.
La Torre, ha estat seu del Conservatori Professional de Música, fins l'any 2003 en què es traslladava al carrer de Miquel Vives.
La Torre va ser tancada, essent utilitzada puntualment com a col•legi electoral, davant la presència d’alguns signes de deteriorament (humitats, esquerdes,..), l’ajuntament ha convertit l’edifici en Casa-Museu i Oficina de Turisme.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com