D'aquesta majestuosa església parroquial que constitueix un dels trets més característics de Prades, i que conserva elements d'època romànica, gòtica, i renaixentista, aixecada i modificada al llarg dels segles XII, XIV, XVI i XVII, ..., ens dóna la fitxa tècnica una informació quasi telegràfica; temple parroquial de grans dimensions. És de planta rectangular amb capelles laterals i una capella absidal poligonal. Fàbrica de carreu vermell local (triàsica, esmoladora). Presenta volta de canó apuntada amb arcs faixons, creueria amb grillons a la capçalera, creueria o aresta a les capelles. La porta lateral és típica romànica. L'interior és gòtic. La façana principal presenta una portalada renaixentista d'ordre jònic.
![]()
L'origen de l'església es correspondria amb la primera ocupació de la vila, durant el segle XIV se li adossa i es tanca el perímetre de la muralla.
![]()
A la pàgina de l'Ajuntament trobava; el primer document conservat que parla de l'església de Prades, dedicada a Santa Maria la Major, és una butlla del papa Celestí III de l'any 1194. L'edifici de l'església és una construcció eclèctica, de transició del romànic al gòtic i amb una façana principal amb elements renaixentistes.
![]()
Es tracta d'un edifici de planta rectangular que es compon d'una gran nau central. Amb volta de canó i un absis sisavat i reforçat amb contraforts. Entre les capelles laterals, n'hi ha una dedicada a santa Florentina, patrona de la vila.
![]()
L'actual porta lateral, anomenada "porta falsa",que retratava el Josep Salvany Blanch l'any 1923, és una de les restes més interessants que es conserven de la vila romànica i era l'entrada principal de l'església, quan l'actual capella del Santíssim n'era encara l'altar major. En el moment en què la vila creix i la por de nous atacs és cada cop menor, es trasllada l'orientació (de N-S a E-W) i l'església s'amplia tot sortint de la muralla i aprofitant-ne els carreus.
Fou molt malmesa en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española, amb la col·laboració activa de la Jerarquia Catòlica, excepció feta del Venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), en l'actualitat es troba en procés de restauració.
Això de BAIX CAMP per aquest altiplà que és un dels llocs habitats més alts de la província de Tarragona , no m'acaba de fer el pes, i a vosaltres?
Sou pregats de dir-hi la vostra a l'email coneixercatalunya@gmail.com
L'origen de l'església es correspondria amb la primera ocupació de la vila, durant el segle XIV se li adossa i es tanca el perímetre de la muralla.
A la pàgina de l'Ajuntament trobava; el primer document conservat que parla de l'església de Prades, dedicada a Santa Maria la Major, és una butlla del papa Celestí III de l'any 1194. L'edifici de l'església és una construcció eclèctica, de transició del romànic al gòtic i amb una façana principal amb elements renaixentistes.
Es tracta d'un edifici de planta rectangular que es compon d'una gran nau central. Amb volta de canó i un absis sisavat i reforçat amb contraforts. Entre les capelles laterals, n'hi ha una dedicada a santa Florentina, patrona de la vila.
L'actual porta lateral, anomenada "porta falsa",que retratava el Josep Salvany Blanch l'any 1923, és una de les restes més interessants que es conserven de la vila romànica i era l'entrada principal de l'església, quan l'actual capella del Santíssim n'era encara l'altar major. En el moment en què la vila creix i la por de nous atacs és cada cop menor, es trasllada l'orientació (de N-S a E-W) i l'església s'amplia tot sortint de la muralla i aprofitant-ne els carreus.
Fou molt malmesa en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española, amb la col·laboració activa de la Jerarquia Catòlica, excepció feta del Venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), en l'actualitat es troba en procés de restauració.
Això de BAIX CAMP per aquest altiplà que és un dels llocs habitats més alts de la província de Tarragona , no m'acaba de fer el pes, i a vosaltres?
Sou pregats de dir-hi la vostra a l'email coneixercatalunya@gmail.com