Retratava l’església parroquial de Puiggròs, advocada a l’Assumpció de la Marededéu, la descripció tècnica ens explica ; edifici de gust neoclàssic amb algunes reminiscències barroques, és un temple de planta basilical d'una sola nau amb capelles laterals, a la zona esquerra dels peus hi ha una torre campanar. Està coberta amb volta de canó amb arcs torals i llunetes; les cobertes són de teula àrab a dues aigües. Presenta pilastres adossades als murs, amb capitells i gruixudes cornises. El paviment és fet de mosaic i terratzo , el parament del mur està fet a base de grans carreus de pedra ben escairats.
![]()
La façana és d'aire clàssic, presenta un robust cloquer quadrat cobert a quatre vessants; acaba en una forma triangular amb punxons. El portal semicircular és flanquejat per pilastres i a la part superior s'obre una fornícula. Pel que fa l'interior, al costat de l'epístola hi ha la capella del Sant Crist. L'altar major és modern, amb la part baixa de fusta i la superior pintada imitant vidriera; ha estat decorat per Carme Benet (pintora de les Borges Blanques). L'anterior retaule barroc va ser destruït l'any 1936. Hi ha una sepultura de 1719, pertanyent a la família Cabau.
El canal d’Urgell convertia aquestes terres, de les que Puiggròs n’és un excel•lent mirador, en una prolongació del Pla d’Urgell pel que fa al seu aspecte, molt allunyat del de les terres ‘ clàssiques’ de la comarca de les Garrigues.
La façana és d'aire clàssic, presenta un robust cloquer quadrat cobert a quatre vessants; acaba en una forma triangular amb punxons. El portal semicircular és flanquejat per pilastres i a la part superior s'obre una fornícula. Pel que fa l'interior, al costat de l'epístola hi ha la capella del Sant Crist. L'altar major és modern, amb la part baixa de fusta i la superior pintada imitant vidriera; ha estat decorat per Carme Benet (pintora de les Borges Blanques). L'anterior retaule barroc va ser destruït l'any 1936. Hi ha una sepultura de 1719, pertanyent a la família Cabau.
El canal d’Urgell convertia aquestes terres, de les que Puiggròs n’és un excel•lent mirador, en una prolongació del Pla d’Urgell pel que fa al seu aspecte, molt allunyat del de les terres ‘ clàssiques’ de la comarca de les Garrigues.